Aquestes setmanes de por vírica i trontoll de crisi, els dirigents polítics s’han centrat a rebutjar les retallades que tanta mala fama guarden. Ara fan anuncis com el de la Generalitat, que obre una nova línia d’ajudes per pagar el lloguer. No és que vulgui oposar-me a una ajuda tan necessària, és que els escassos quinze milions que s’hi destinen no són més que un pedaç, són pa per avui i gana per demà. La mesura està limitada a 6 mesos…
Quan hi ha un problema, si es vol solucionar, s’ataca la causa, no només les conseqüències. Els diners de la mesura no aniran a les famílies sinó als propietaris dels habitatges. És sobradament conegut que la banca i els grans tenidors seran els qui rebran aquests lloguers. Llavors, estem salvant famílies vulnerables, o estem evitant pèrdues als bancs i especuladors de l’habitatge? No és la situació prou greu com per fer polítiques mínimament valentes? A Catalunya hi ha més d’un milió i mig de persones en risc d’exclusió social.
Si no volem que la classe treballadora depengui de l’amabilitat del govern de torn a l’hora de repartir caritat, s’ha d’atacar el problema de base. Regulant els preus del lloguer perquè l’habitatge deixi de ser un negoci i passi a ser un DRET. No fer-ho equival a protegir els banquers i especuladors que juguen amb nosaltres una cruel partida de Monopoly. Prou de tirar pilotes en fora donant llargues o culpant Madrid. O s’expropien els immobles de les entitats financeres rescatades amb diner públic o es regulen els preus prohibint l’acumulació per despossessió.
