Prop de 200 veïns musulmans celebren enguany el Ramadà més familiar
- 01/05/2020
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Actualitat
- 0
Una vegada més des de l’inici de la pandèmia, les cerimònies religioses queden supeditades a l’emergència sanitària causada per la ràpida propagació del nou virus que està afectant a tota la població en l’àmbit mundial
IMATGES | Pregàries virtuals i centres de culte buits. Així es viurà el Ramadà aquest any arran la pandèmia que obliga al confinament. > UNSPLASH
Primer va ser la Setmana Santa, del passat 5 al 12 d’abril, quan la comunitat cristiana recordava i recreava, un any més, els darrers moments de Jesucrist a la Terra – la Passió, la Mort i la Resurrecció-, des del confinament obligat a causa de la pandèmia del coronavirus. Ara és el torn de la comunitat musulmana, dels prop de 1.800 milions de creients d’arreu del món, que des del passat 24 d’abril celebren el Ramadà d’enguany des de la més rigorosa intimitat en el sí dels seus nuclis familiars.
Una de les particularitats més importants en el mes sagrat pels musulmans és el fet de compartir amb amics i familiars els sopars després de cada dia de dejú i les trobades per les pregàries, que se celebren en comunitat. Enguany, però, l’aïllament i el distanciament social seran els protagonistes d’un dels Ramadà més descafeïnats que es recorden dels últims temps, traduït en oracions virtuals i centres de culte buits.
EL RAMADÀ A LA VILA TERMAL
A Caldes de Montbui, poble acollidor on hi conviuen més d’una vintena de nacionalitats diferents amb pràctiques religioses diverses, també hi resideixen veïns musulmans, aproximadament unes 200 persones practicants.
Quan es resideix fora del país d’origen es fa difícil mantenir les tradicions intactes, lluny dels familiars i amics amb qui compartir les celebracions en tot el seu esplendor. No obstant això, els veïns musulmans practicants procuren mantenir les tradicions del Ramadà, encara que calgui adaptar-les al context occidental: “La religió i les seves costums s’aprenen des de petit en el teu país d’origen, i tot i que visquis fora, intentes mantenir allò que t’han ensenyat”, explica Hackourou Gackou, calderí de 43 anys nascut a Mali i resident a la vila termal des de fa 20 anys.
Cada any, a l’inici del novè mes del calendari islàmic, l’imam de la vila termal és l’encarregat de dirigir l’oració col·lectiva, que se celebra a la mesquita del municipi. Tots aquells fidels que poden conciliar la seva vida laboral amb les hores establertes per a les pregàries, es reuneixen en aquest centre de culte, del que disposen des de fa 5 anys, i allà resen plegats a partir de la lectura de l’Acorà, el llibre sagrat de l’islam.
A casa d’en Hackourou, la dona i els seus tres fills practiquen la religió musulmana i aquest mes celebren el Ramadà. “Es lleven a les 4:30-5 hores del matí per resar i mengen una mica. Després tornen a dormir, i resen de nou a les 14 hores i a les 17 hores de la tarda”, explica Hackourou qui diu haver pres “la difícil decisió, molt personal”, de deixar de ser musulmà practicant.
Durant la tarda, les dones musulmanes cuinen a casa diferents àpats per degustar, més tard, a la mesquita en l’última pregària del vespre, cap a les 20-20:30 hores. “També venen voluntaris, persones que no necessàriament són musulmanes, i porten menjar cuinat, ja que hi ha molts homes musulmans que viuen sols, sense les seves famílies amb ells ”, segueix explicant Hackourou.
El final del Ramadà “s’ha de celebrar, com es fa amb el Nadal, i ens reunim tots per fer una gran festa a la mesquita”, segueix explicant. Aquest gran àpat se celebra a un pavelló esportiu de la vila -que cedeix el consistori per la ocasió- i també hi assisteixen representants institucionals, tècnics del consistori i serveis socials, agents de la Policia Local i dels Mossos d’Esquadra.
Enguany, però, el Ramadà es presenta sota un model de celebració ben diferent: en la intimitat de les cases dels seus creients. Sense l’imam calderí que dirigeixi les oracions diàries, els veïns musulmans opten per escoltar la lectura del text sagrat des de canals de televisió o d’internet -en àrab-, o dirigir ells mateixos les pregàries des de casa. Com va passar amb la Pasqua cristiana, la religió s’adapta als nous temps i ofereix la possibilitat de seguir les pregàries des de diferents canals, als quals tots els musulmans puguin accedir.
IMATGES | A Caldes de Montbui, en els anys anteriors s’ha celebrat el final del Ramadà amb un esmorzar col·lectiu on són convidats representants institucionals i altres entitats locals. > AJ. CALDES
EL DEJÚ DURANT EL RAMADÀ
L’element més característic del Ramadà és el dejú que practiquen els musulmans des de la sortida fins a la posta de sol, cada dia durant aquest mes. Mentre hi ha llum solar, les persones que el practiquen han d’abstenir-se de menjar, beure, practicar relacions sexuals, fumar o maquillar-se, fins al vespre.
D’aquest dejú estan dispensades les persones malaltes o que són de viatge, els nens i nenes, la gent gran, les dones mentre tenen la menstruació, les embarassades i les lactants. Si no es pot dur a terme per qüestions físiques, cal alimentar a una persona necessitada per cada dia que no es compleixi amb el dejú.
En el cas dels infants, acostumen a començar a practicar el dejú (i les oracions, de manera regular) a partir de l’adolescència.
El dejú, a banda dels beneficis que pot aportar (o no) a la salut, els musulmans l’entenen, principalment, com a mitjà de purificació del ego i de l’ànima. És un acte per apropar-se a Al·là i ser més compassiu amb els que tenen necessitats; ser més pacients i trencar mals hàbits. Segons la religió musulmana, quan hom s’absté de les comoditats mundanes, s’aconsegueix una major compassió cap a aquells que pateixen gana, i es profunditza a la vida espiritual i en l’autocontrol.
El trencament del dejú (o l’iftar) és el moment en què, a cada vespre, les persones musulmanes comparteixen l’àpat amb les seves famílies i els més necessitats (durant el Ramadà també es duent a terme activitats caritatives). En qualsevol cas, se celebra en comunitat i se sol començar amb la ingesta d’uns quants dàtils i una mica d’aigua o llet, i se segueix amb tots els plats que elaboren, habitualment, les dones de cada casa als volts de la tarda.
D’altra banda, durant el Ramadà es resen pregàries addicionals per tal de cultivar l’espiritualitat dels fidels. En aquestes, els creients es donen la mà en senyal de pau.
És evident que enguany moltes de les tradicions del Ramadà es veuran afectades, començat i acabant pel fet de viure’l en comunitat.
UN RAMADÀ EN TEMPS DE CORONAVIRUS
Lluny d’anul·lar-se la celebració més important de la comunitat islàmica arran la propagació del coronavirus arreu del món, les autoritats religioses han assegurat als fidels que respectar el dejú d’aliments i beguda durant les hores de llum no els farà més vulnerables a ser contagiats pel virus. A banda dels malalts (i també els afectats per la Covid-19) els quals estan exempts del dejuni, per a la resta dels practicants el coronavirus no és cap excusa per saltar-se l’abstinència.
Aquest any, la celebració musulmana prendrà un sentit més especial i íntim des dels nuclis familiars dels fidels, deixant per altres anys els àpats i pregàries en col·lectivitat. De fet, la família és la base de la societat islàmica, i es valora considerablement la pau i seguretat que ofereix una unitat familiar estable, considerant-se essencial per al desenvolupament espiritual dels seus membres.
Potser aquest any, a causa del confinament obligat, es brindarà la ocasió perfecte per aprofundir en el sentit més pur del Ramadà i viure’l en la màxima plenitud des de la fe islàmica.
A tots els veïns musulmans de Caldes de Montbui, Ramadan Mubarak.