L’any 1918 una gran pandèmia ja es va viure en el nostre territori

La pandèmia de la covid-19 ens recorda que fa més de cent anys la societat de l’època ja va viure les conseqüències d’una gran crisi sanitària que manté molts paral·lelísmes amb la que estem patint actualment

IMATGE | Panoràmica de Caldes dels anys vint del segle passat. Segons les actes municipals de l’època sembla ser que la Grip espanyola va arribar a la vila el maig de 1918. > Arxiu Municipal de Caldes de Montbui

Durant els anys 1918 i 1920 el món va patir una pandèmia de grip molt dura, tot i que no es coneix exactament l’origen de la infecció, hi ha estudis que situen l’inici d’aquesta crisi sanitària mundial a la Xina on molts treballadors emigraven a Estats Units i a Europa. Però, el primer cas que es va conèixer va ser el d’un soldat americà que va morir a Kansas a principis del mes de març de l’any 1918. Durant el mateix mes també es van conèixer més casos a d’altres estats d’Amèrica però la manca de coneixements epidemiològics suficients van dificultar l’estudi de l’origen geogràfic d’aquest virus. La Primera Guerra Mundial va facilitar el contagi entre soldats americans i va arribar a Europa entre l’abril i el maig de 1918. Aquesta malaltia va provocar la mort a més de 50 milions de persones a tot el món, i va afectar a més d’un terç de la població mundial amb un altíssim índex de mortalitat del 2,5%. La falta de recursos va impedir estudiar amb profunditat la soca d’aquest virus amb un subtipus anomenat H1N1, que a diferència d’altres virus s’estenia entre la població sana de joves i adults d’entre 20 i 40 anys.

Pacients de l’epidèmia de grip de 1918 a l’hospital de Fort Riley a Kansas, on es van registrar els primers casos. En qüestió d’hores, centenars de reclutes van caure malalts amb símptomes similars. > Otis Historical Archives

L’ORIGEN DEL NOM
Tot i que els primers contagis no van ser en territori espanyol aquí no es va censurar la publicació d’informes sobre aquesta infecció vírica ni les seves conseqüències com ho van fer altres països que participaven en la I Guerra Mundial. Com que Espanya va ser un dels països amb la taxa de letalitat més alta -8 milions de persones afectades i 300.000 persones van perdre la vida- va ser l’únic país en fer pública la malaltia. Això va provocar que aquesta epidèmia es conegués com a la Grip espanyola.

SIMPTOMATOLOGIA
Els símptomes més habituals de l’anomenada grip espanyola van ser la febre alta, tremolors, mal de cap, dolors musculars a l’esquena i a les cames i tos seca. Els casos més greus de la malaltia podien arribar a morir en 24 hores a causa de les greus hemorràgies intra-alveolars que patien els pacients tot i que la causa de mort més generalitzada va ser a causa de la pneumònia bacteriana. Aquesta grip va ser una malaltia infecciosa amb una alta mortalitat en pacients amb patologies prèvies com la tuberculosi. A l’època no hi havia protocols sanitaris i els coneixements mèdics eren limitats i com que no existia cura per aquesta malaltia els mètodes per prevenir i tractar la malaltia eren molt precaris. Sense vacunes, ni medicaments ni antibiòtics s’aplicaven els remeis de l’època com els sagnats o l’administració d’oxigen. Les mesures que es van prendre per evitar el contagi d’aquesta grip van ser la promoció de la higiene personal, sobretot de les mans, l’aïllament de les persones contagiades, la quarantena, l’ús de mascaretes de roba i el tancament de les escoles i dels llocs públics amb molta concentració de gent com els teatres.

Es van prendre mesures similars a les actuals com la distància social i les mascaretes. > Keystone/Hulton Archive

A BARCELONA
A la capital catalana la pandèmia de la Grip Espanyola va causar la mort a més de 20.000 persones i més de 150.000 van estar infectades quan la ciutat tenia 640.000 habitants. Aquesta pandèmia també va causar l’escassedat d’aliments bàsics, desinfectants i medicaments i com a conseqüència es va disparar el seu preu. Els serveis funeraris es van col·lapsar i la por de la gent a contagiar-se va generar desconfiança entre la població. Com a la resta de l’Estat Espanyol, es van prohibir totes les activitats amb concentració de gent com reunions, mítings o partits de futbol. L’Ajuntament barceloní va obligar els cotxes i tramvies a circular amb les finestres abaixades i cada dia es ruixaven amb aigua a pressió els principals carrers de la ciutat per desinfectar la via pública. També es van fer servir espais municipals com a hospitals, però ni l’augment de llits ni l’aprovació de més recursos per part del govern municipal va servir per alleujar la saturació i a més, molts metges també van caure malalts. Per intentar conscienciar a la població del risc de contagi es van publicar a la premsa de l’època consells per prevenir la infecció com no tocar físicament a les persones infectades, evitar els refredats, no anar a llocs tancats o netejar-se el nas i la boca amb aigua de farigola.
La ciutat també va patir un gran col·lapse en el servei funerari, en el pic de la pandèmia, durant el mes d’octubre de 1918, Barcelona va registrar 4.748 enterraments, les famílies havien d’esperar dies sencers per que recollissin el difunt del domicili familiar. Tot i que les principals víctimes d’aquesta grip eren persones sense recursos i mancades de defenses, el virus no distingia entre classes socials i personalitats de la burgesia catalana també van perdre la vida durant la pandèmia.

A CALDES DE MONTBUI
Al municipi calderí, sembla ser, que la pandèmia de la Grip Espanyola es va detectar a partir del mes de maig de l’any 1918, segons l’Arxiu Municipal d’Història, però les actes municipals consultades per aquest mitjà no ens descobreixen més informació degut a la dificultat per llegir i entendre la lletra d’aquests documents.

Acta municipal de maig de 1918. > ARXIU MUNICIPAL DE CALDES

 

Fotografia d’un dels carrers de Caldes dels primers anys del segle passat. > ARXIU MUNICIPAL DE CALDES

LA SANITAT PÚBLICA
Aquesta pandèmia va ser un punt d’inflexió alhora de gestionar les malalties de propagació mundial, posant en valor l’assistència primària o medicina familiar fomentada i controlada pels estats i també va ser l’origen dels actuals sistemes de vigilància i resposta a les infeccions locals. Tot i que a Espanya durant la pandèmia ni en els següents anys no hi va existir una llei de sanitat si que es van elaborar documents legislatius estatals referents a la medicina preventiva i promoció de la salut pública de les malalties infeccioses i ja es plantejava la necessitat de tenir un sistema de seguretat social per, des de les institucions, resoldre possibles problemes sanitaris del país.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss