La pandèmia de la covid-19 vista des d’altres continents

Els calderins Joan Serra i Josep Atigas reflexionen sobre l’avanç del virus a Mèxic i al Senegal

IMATGE | Joan Serra, president i editor del Casal Català de Yucatàn i a la dreta el pare escolapi, Josep Artigas, qui viu al Senegal des de 1977.> J. SERRA i Q. PASCUAL

 

Després de néixer a la Xina i fer el salt al vell continent, la pandèmia del coronavirus de mica en mica està assaltant altres territoris. Els Estats Units ja superen a la Xina en nombre d’infectats i els països del voltant ja comencen a preparar-se per frenar l’avanç de la Covid-19.

Justament a Mèxic, al Yucatán, hi resideix des de fa 9 anys el calderí Joan Serra Montagut. És el president del Casal Català d’aquella península mexicana i coordina el projecte Ja’ab de foment de la lectura i l’escriptura entre els joves amb llibres fets per ells mateixos. Serra diu que a Mèxic, com va passar a Espanya fa unes setmanes, “s’estan començant a prendre mesures cada vegada més dràstiques”. La gent que pot treballar des de casa i sobretot la gent gran s’estan quedant confinats a casa voluntàriament “per recomanació del govern sense que sigui de moment quelcom obligatori”. Les classes a tot el país i en tots els nivells educatius s’han suspès i la cultura (museus, concerts, festivals, centres culturals de tot tipus), espais esportius i religiosos, “que aquí tenen molts fidels”, estan tancats, de moment, fins el 20 d’abril.

 

“És més perillós a Mèxic aturar l’economia que no pas el virus perquè hi ha molta gent que viu al dia”

Joan Serra, president del Casal Català de Yucatàn

 

Els centres comercials amb cinemes i restauració, que tenen molts assidus al país centreamericà, també han tancat. Tot i aquestes mesures restrictives de la mobilitat, “molta gent segueix treballant normalment ja que la vida no s’atura a Mèxic perquè és una altra estructura social i econòmica”.

Segons el calderí, “és més perillós a Mèxic aturar l’economia que no pas el virus perquè hi ha molta gent que viu al dia. Treballen i cobren les hores, sense cap tipus d’assegurança. Hi ha molta venta ambulant i molta feina domèstica. Més del 50% de l’economia mexicana és informal”. Per tant, la por al coronavirus és més aviat pels efectes econòmics que no pels sanitaris i Serra vaticina que a la península del Yucatán, una zona eminentment turística, “l’impacte econòmic serà colpidor”. Una de les primeres sotragades del sector turístic ha estat el fet que “de cop i volta, s’ha quedat sense turistes i perquè no ha pogut tenir els guanys de la Setmana Santa, quan sobretot molts turistes mexicans venen a Mérida”.

 

“Segurament la malaltia no ens afectarà gaire, el que sí afectarà la vida de la gent d’aquí és la manca de queviures”

Josep Artigas, pare escolapi resident al Senegal

 

POQUES MESURES A L’ÀFRICA

A l’Àfrica tot just ha començat a arribar la pandèmia. Al Senegal, el pare escolapi Josep Artigas que hi viu des de 1977, afirma que en aquell país de l’Àfrica Occidental de moment hi ha uns 170 casos declarats i 18 casos de malalts curats. De tota manera, “això és el que es diu el ministeri de la salut pública, la realitat podria ser enganyosa”, apunta Artigas. La majoria dels contagis es donen a Dakar i a Touba, les dues ciutats amb més mobilitat del país. A la regió on ell viu, Kolda, no s’ha detectat encara cap cas. El govern central el Senegal ja ha pres algunes decisions importants com el tancament de les escoles i universitats, la prohibició d’aglomeració de gent, vols tancats i fronteres vigilades. A més, des de fa unes dues setmanes, les esglésies estan tancades i totes les activitats social i religioses públiques suspeses

Artigas assenyala que a Mampatim, “racó de món de la regió de Kolda al sud del país, estem tranquils, si bé es nota que la gent no surt tant. Els mercats entre els pobles s’han tancat i la gent es mou menys”.

El pare escolapi calderí ha apuntat que “segurament la malaltia no ens afectarà gaire, de moment, el que potser sí afectarà la vida de la gent d’aquí és la manca de queviures. La gent necessita moure’s per trobar el plat per menjar cada dia. A les cases no hi ha grans reserves d’aliments i poca gent té diners estalviats o al banc”. També ha apuntat que a nivell nacional les reserves al port de Dakar escassejaran i de fet, “el president del país ja ha anunciat que l’organització d’una caixa de molt bilions de francs CFA en previsió d’un daltabaix”.

Artigas reconeix que, com falten mans, ell mateix es dedica a fer feines pel projecte de construcció del Centre social de Mampatim. “Els treballadors de Mampatim continuen pujant parets de la tanca del recinte. Els obrers més qualificats, que són de la regió de Ziguinchor, han tornat a casa seva”.

 

SEGUINT EL QUE PASSA A CALDES

Tant Artigas com Serra manifesten seguir amb interès tot el que passa a Caldes i el coronavirus. Serra afirma que parla cada dia “amb la meva mare dues vegades, al meu matí i a la meva tarda-nit, i també parlo amb amics i coneguts. No estic informat de tot el que està passant però estic connectat al poble i a les vivències dels éssers estimats, que suposo que són semblants a les de la resta de calderins i calderines” i reconeix que llegeix més la premsa catalana i espanyola que no pas la mexicana. “Quan es va iniciar el confinament a Espanya aquí encara el tema era molt lleu però jo ja ho vivia tot plegat com si estigués a Caldes. És un desdoblament estrany i, d’alguna manera, és una doble preocupació”, assegura Serra, que tenia previst venir a Caldes a finals de juny i si no fos possible, ho deixaria pel setembre. Artigas assegura que “amb el WhatsApp familiar em puc fer càrrec del que esteu passant à Caldes”.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss