Era principis de desembre i les festes de Nadal començaven a treure el cap: previsions de reunions familiars, detalls per a petits i grans, retrobaments carregats d’emotivitat i tradicions que omplen de màgia els carrers i les llars. També s’acostaven les festes de Nadal a Lledoners, i Raül Romeva, Medalla d’Honor de la Vila de Caldes, les viuria sense llibertat: “Era una putada haver de passar aquests dies a la presó, lluny de la seva família, per culpa d’un aberrant i arrogant desig de venjança d’uns delinqüents amb toga”, relaten el Grup de suport a Raül Romeva de Caldes.
A mitjans de mes, els calderins i calderines que composen el col·lectiu van decidir fer-se una fotografia de grup “a mode de felicitació de Nadal” per fer-li sentir, d’alguna manera, el seu suport i escalf: “Era una manera gràfica de dir-li que encara hi som i hi serem”.
La fotografia anava acompanyada d’una carta signada per tothom que apareixia a la imatge i altra gent que no va poder assistir el dia que es va prendre la fotografia, sota la placa del carrer que porta el nom de Raül Romeva, al costat de la plaça de l’U d’Octubre.
En qualsevol cas, l’escrit era ple de paraules d’escalf en dies tant assenyalats. “Per nosaltres és més que una foto, és un gest de reivindicació, un gest més per exigir la vostra llibertat –la dels presos i preses polítiques-, però sobretot un gest de voler-hi continuar sent, de demostrar-te que encara estem dempeus i que ho estarem fins que no us tinguem lliures”. La carta també parlava de la sentència “dura i injusta” dictaminada pel Tribunal Suprem: “Ens ha dolgut moltíssim, però no podem defallir! És una motivació més per continuar lluitant, i si cal, amb més fermesa i determinació”. I finalment, acabava amb paraules d’ànims i reconeixement: “Amb aquesta foto et volem transmetre el nostre suport. Ets Medalla d’Honor de la Vila de Caldes i un orgull per a tots nosaltres!”
Prop d’un mes després, concretament el 14 de gener, el Grup de suport a Raül Romeva rebia resposta del mateix Raül, la qual va escriure des de la presó de Lledoners. No obstant això, la sorpresa va anar més enllà ja que “no vam rebre una carta normal, escrita amb paraules i prou, sinó que anava acompanyada d’un dibuix que reproduïa la fotografia de grup que li havíem enviat”.