L’accés a l’habitatge, una autèntica emergència social

L’Ajuntament compta per primer cop amb una Regidoria d’Habitatge, que vol potenciar la creació d’habitatges socials

IMATGE | A la Sala Polivalent del Centre Cívic s’hi faran cinc habitatges socials. > J. Rius

 

El nou Ajuntament de Caldes sorgit de les eleccions municipals de 2019 va comportar la creació d’una Regidoria d’Habitatge, que està en mans del regidor Jordi Martín. Creu que en aquest mandat es podran veure avenços en matèria d’accés a l’habitatge. Justament l’oposició havia criticat la inacció municipal en aquest àmbit. El regidor Martín explica que fins ara “havíem estat més centrats a garantir el dret a l’habitatge”. Des de la seva àrea, es volen impulsar dins de l’horitzó 2020-2022 tres projectes, un de caire social i per donar sortida a casos d’emergència habitacional, un segon relacionat amb els joves i un tercer que vol impulsar un projecte de cooperativa en un solar cedit per l’Ajuntament.

Una de les queixes repetides de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de Caldes és que l’Ajuntament “no sempre ha tingut la suficient voluntat política per afrontar la emergència habitacional de Caldes. Per la nostra part, sempre hem demanat que, com a mínim, necessitàvem pisos d’emergència gestionats per l’Ajuntament per a les famílies que havien estat desnonades”. Amb l’actual govern, “sí hem trobat un canvi a millor i s’està treballant molt per revertir aquesta situació”.
El MOLÍ D’EN RAL, EN ESPERA
Encara no fa un any, l’Ajuntament de Caldes anunciava que havia encarregat l’avantprojecte per a la construcció de 16 habitatges de protecció social que s’havien de construir al polígon Molí d’en Ral. L’edifici tindria una planta soterrània amb 16 places de pàrquing, una planta baixa amb 4 habitatges i les plantes primera i segona amb 6 habitatges cadascuna. Però la realitat s’ha imposat i el projecte de moment queda aparcat. “Ens vam trobar que els terrenys que ens venien provenien d’un promotor que feia la resta de pisos. Com que es va arruïnar, els terrenys van anar a parar a Sareb –la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària–, que és un interlocutor difícil”, assegura Martín. A més, com que Sareb segurament no tindria intenció de fer la urbanització dels carrers, la urbanització l’hauria d’haver avançat l’Ajuntament i “quan el futur promotor tirés endavant la seva promoció, aquest hauria rescabalat l’Ajuntament d’aquest avançament”.

Segons Martín, la urbanització de la zona correspon a un disseny dels anys vuitanta “amb molt de carrer, molt mur i amb poc verd i paisatgisme”. Per tant, el  projecte està en espera fins que no es faci la urbanització del carrer.

Però el municipi té una necessitat urgent d’habitatge. Hi ha altres alternatives per desenvolupar una política d’habitatge com les sis vivendes que té el consistori pel dret de tanteig i retracte, que ja es van adquirir el mandat passat i que es destinaran a lloguer social. De les sis propietats, dues estan pendents d’escripturar i d’adjudicar.

L’Ajuntament ha pogut formalitzar la compra dels habitatges en l’exercici de l’anomenat dret de tanteig i retracte, que regula la Generalitat de Catalunya a través del Decret Llei 1/2015, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària. Després que la Generalitat hagi resolt exercir el dret de tanteig en benefici de l’Ajuntament, aquest executa les compres dels habitatges que compleixen amb els següents requisits: el preu de venda és inferior al 80% del mòdul establert per al règim especial d’Habitatges de Protecció Oficial (HPO) i la superfície de l’habitatge no és inferior a 45 m2 ni superior a 120 m2.
CINC HABITATGES SOCIALS A LA SALA POLIVALENT
Un dels primers projectes que veurà la llum aquest 2020 serà la construcció d’habitatges socials a l’immoble on actualment hi ha la Sala Polivalent del Centre Cívic, al passatge de Buenos Aires, on s’invertiran 270.000 euros. Al tractar-se només d’una reforma interior, “anirem molt ràpids”, assegura el regidor d’Habitatge. D’aquí sortiran cinc habitatges al voltant de 36 metres quadrats, dos dels quals es destinaran a habitatge d’emergència i tres seran socials.

La PAH precisament fins ara es queixava que el consistori “no donava solucions habitacionals a persones que havien perdut la seva llar, ni que fos temporalment, quatre dies en una pensió i fora, no et podien ajudar més”. Amb la creació d’aquests habitatges d’emergència, considera Martín, les persones que han estat desnonades “van a un habitatge digne”. L’estada en aquest habitatge serà temporal , “el que necessitin per restablir la unitat familiar”, sempre tutoritzats per l’àrea de Serveis Socials.

Els habitatges tindran tota una zona comunitària, amb una terrassa, una barbacoa, una pica i una bugaderia. Martín considera que aquest tipus d’espai relacional és necessari per als ocupants dels habitatges perquè “els ajuda a fer comunitat”.
HABITATGES PER A JOVES EL 2021
Un altre dels projectes amb què treballa el consistori és la construcció de vuit habitatges per a joves que s’executaria al llarg del 2021. Es faria en un solar públic que hi ha a l’avinguda Fontcuberta, davant de la plaça Romà Martí. “N’hi cabrien 9, però de moment ho deixarem en 8 per habilitar un espai comunitari”, assegura Martín. Es tracta d’habitatges d’unes dimensions reduïdes però previstos “com un punt d’emancipació a uns preus de lloguer raonables”.

La pujada dels lloguers ha provocat que col·lectius com els joves, famílies joves, parelles o persones grans marxin fora de Caldes, i “l’Ajuntament ha de posar solucions per parar aquesta situació”, constaten des de la PAH, que afegeix que “el consistori no pot permetre que s’expulsi els conciutadans de la seva vila, per la especulació immobiliària, ara amb els lloguers”. El regidor coincideix amb la PAH en què el fet que la gent sobretot jove hagi de marxar a viure fora de Caldes “no és bo”. En aquest sentit, també s’iniciarà una línia de microcrèdits d’accés a l’habitatge, molt orientat als joves, “que ajudaran a suplir la fiança que s’ha de donar a l’hora de llogar un pis”. Aquest any ja hi ha una partida pressupostària de 30.000 euros.
OFICINA D’HABITATGE
L’Oficina d’Habitatge, constituïda el 2009,  està tramitant molts ajuts. “Tenim un assessorament jurídic que ha anat mutant d’hipoteques a lloguers. Abans ens venien usuaris amb hipoteques sòl, per exemple, i ara ens estan venint llogaters amb fiances excessives”, constata el regidor d’Habitatge. A més, ha assegurat que “ens estem convertint en un punt de petita centralitat perquè ens estan venint gent de Sant Feliu de Codines, Palau o Sentmenat per tramitar els ajuts”. Alguns usuaris enguany s’han quedat fora dels ajuts de l’any passat perquè la Generalitat n’ha modificat les condicions una vegada acabat el termini de presentació de sol·licituds. “Això ha provocat que un grup de persones que complien els requisits de moment no tinguin l’ajuda però hi ha una pressió molt forta per intentar revertir la situació”, apunta Martín.

La PAH assegura que “tenim les eines per augmentar el parc públic d’habitatges de lloguer”, com per exemple “la cessió a l’ajuntament de la vivenda buida de grans tenidors, de retruc s’aconseguiria que els preus dels lloguers baixessin”. La plataforma argumenta que, amb les reunions amb l’Ajuntament, “sempre insistim en aquest tema, perquè aquesta vivenda que procedeix de bancs s’ha de recuperar, ja que han estat rescatats amb diners públics, però no hi ha manera d’aconseguir-hi reunions”.

El regidor d’Habitatge de Caldes ha explicat que una de les iniciatives que s’iniciaran seran “descobrir quins són els habitatges vells buits que hi ha a la vila”. En aquest sentit, s’ha fet una modificació de les ordenances fiscals: “Tots els grans tenidors que encara quedin a Caldes i que no lloguin els incrementarem l’IBI en un 50%, el màxim permès”. Aquest any es farà un cens amb tots aquests immobles i a partir del 2021 es començaran a incrementar la pressió fiscal a aquests grans tenidors.

 

Experiència no especulativa de gestió de l’habitatge

IMATGE | L’edifici cooperatiu es construirà en aquest solar entre el carrer Nou i la plaça 11 de setembre. > cedida 

 

Fa uns mesos es va presentar una iniciativa innovadora consistent en què l’Ajuntament cedeix l’ús d’un solar públic, en aquest cas situat entre la plaça 11 de Setembre i el carrer Nou, per construir-hi un habitatge cooperatiu, que podria ser una realitat entre els anys 2022 i 2023. És a dir, “tot un seguit de persones que s’ajuntin en règim de cooperativa podran optar a aquest concurs que farem públic –ara se n’estan redactant les bases”, assegura el regidor d’Habitatge, Jordi Martín.

“L’habitatge cooperatiu en cessió d’ús, o cooperatives d’usuàries d’habitatge, és un model que es basa en la propietat col·lectiva, l’autogestió i l’apoderament de la ciutadania per la seva implicació en la resolució d’una necessitat tan bàsica, essencial i necessària com és l’accés a l’habitatge. I la idea és poder resoldre aquesta necessitat a través de projectes comunitaris, assequibles i inclusius”, assegura Lali Daví, de La Dinamo Fundació, entitat que està impulsant a Catalunya l’habitatge cooperatiu i que ha fet l’estudi de viabilitat del projecte després d’un encàrrec de l’Ajuntament a la Diputació de Barcelona.

“Les persones que formen part d’un projecte com aquest participen en una comunitat autogestionada que defineix de quina manera vol conviure, i com vol que sigui el lloc on habitar”, afegeix Daví. I a més, tal com assegura Martín, “és un projecte gens especulatiu perquè les cooperatives en seran els promotors”.

L’estudi vincula la viabilitat del projecte a la cessió del terreny municipal per un període mínim de 50 anys i òptim de 75. “La potencialitat de la cooperativa és garantir un habitatge a les persones sòcies més enllà de la cessió pública del sòl; és a dir, garantir-los un habitatge indefinit. En aquest sentit, a través d’aquest model, la cooperativa té la capacitat d’estalviar recursos col·lectivament, de manera que després de 50 o 75 anys, si l’Ajuntament no renova la cessió del sòl, es pugui replicar el projecte en un altre lloc, garantint un habitatge digne a les persones sòcies”, assegura Daví.

El projecte preveu la construcció d’uns 18 habitatges amb zones comunes com bugaderia i sales de reunions, entre altres espais. Les persones sòcies de la cooperativa poden ser usuàries d’un habitatge i dels espais comunitaris amb una aportació de capital inicial i pagant una quota mensual, “una mica per sobre d’un lloguer social però bastant per sota del preu del mercat”, assegura Martín. En cas que la sòcia habitant decideixi abandonar la cooperativa o canviar d’habitatge, pot renunciar al dret d’ús recuperant l’aportació de capital inicial i la cooperativa torna a assignar l’habitatge a una altra sòcia. L’Oficina d’Habitatge ja ha registrat els primers interessats, des de cooperatives de Caldes fins a particulars.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss