Kilian González: tornar a aprendre amb l’esport

La pràctica de la natació li està servint per recuperar-se d’un ictus cerebral, patit l’abril passat, i millorar la mobilitat de la part dreta del cos, que va quedar paralitzada

IMATGE | Kilian González a les instal·lacions del CN Caldes durant un entrenament. > CEDIDA CN CALDES

 

L’esport sempre hauria de ser una eina per millorar la salut física i mental, a més d’un exemple per als més joves per comprendre molts dels valors que qualsevol mena de disciplina pot ensenyar. Aquest és el cas de Kilian González, un nedador del CN Caldes que fa un any va patir un ictus cerebral i que ara es recupera gràcies a la seva disciplina favorita.

El Kilian, de 16 anys, ja fa 12 anys que es dedica a la natació. Tot i ser de Lliçà d’Amunt, sempre ho ha fet al CN Caldes, on la natació, com és evident, és un dels esports amb més pes i més història de la vila.

L’abril de l’any passat, el Kilian va patir un ictus cerebral –una trombosi que disminueix la circulació d’oxigen al cervell– que li va deixar paralitzada la part dreta del cos. Després de diverses intervencions, va recuperant-se i torna a aprendre la major part dels actes quotidians que anteriorment dominava. Tornar a parlar, escriure o nedar són les ocupacions diàries d’aquest adolescent enamorat de la piscina i que anteriorment havia aconseguit diversos èxits a l’aigua.

Tornar a l’aigua va ser un dels principals objectius d’aquest nedador, que després de recuperar-se no veia el moment de tornar a la piscina. L’aigua li va arrencar un dels primers somriures el novembre passat i des de llavors se li fa difícil sortir d’aquest element. Quatre mesos després ja ha tornat a competir en els Campionats d’Espanya i en els de Catalunya en categoria de paràlisi cerebral S6, tot i que el camí per recórrer encara és llarg.

Tot i entrenar a l’equip adaptat del Centre Natació Mataró –un dels equips més especialitzats– durant tres dies a la setmana encara segueix al CN Caldes durant dos dies més, fent una feina més específica. A Mataró és entrenat per Roger Cruanyes i Maria Folgado. “Competeix a Mataró perquè és l’equip més adient per fer-ho. Li estem donant suport específic, entrenant amb Dídac Mayol en el procés de salut, en què millora el seu físic” explica José Muñoz, responsable de la secció de natació del club blau. Amb ell, el CN Caldes fa un paper similar al que faria un centre d’alt rendiment per a esportistes, donant suport al seu nedador i preocupant-se’n del desenvolupament.

També ha visitat el CAR de Sant Cugat en diverses ocasions. “De fet, volem que quan recuperi tota la mobilitat comenci a competir en les categories convencionals de natació i no adaptada. Tot i tenir una sèrie de limitacions que abans no tenia i que li suposaran un esforç extra, d’ençà que entrena ha millorat molt en tots els aspectes” confessa Muñoz, un dels responsables de la recuperació del Kilian, que tot i haver perdut gairebé 24 quilos després de patir l’ictus ja llueix una forma física envejable.

L’Institut Guttmann també és una de les parts més importants en la recuperació, ja que hi practica la logopèdia, teràpies cognitives i físic, perquè ha d’aprendre de nou totes les tasques quotidianes, que després reforça a l’aigua.

“Ha estat entrar a l’aigua i tot ha canviat. Poder tornar a nedar és el que millor li ha anat. Pensar que no podria tornar a nedar ens tenia preocupats, però les ganes per fer-ho han pesat més. Ha estat més que una victòria, ha estat mitja vida” assegura la seva mare, que remarca que “el seu somriure ho va dir tot el dia que va tornar”. I és que l’evolució és sorprenent, ja que en poc temps està recuperant gran part de la mobilitat del cos, tot i que encara és difícil saber fins on i a quin nivell pot arribar: “S’ha d’adaptar a una situació diferent. Té una personalitat molt forta i és difícil que no s’emprenyi quan no li surt alguna cosa” matisa Muñoz, que afegeix que “no tenia cap dubte que tornaria a nedar”.

El seu entrenador específic al club, Dídac Mayol, és el responsable del desenvolupament del Kilian. “Inicialment la mobilitat era molt reduïda. Va agafar mobilitat amb relativa facilitat i molt ràpid. Va treballar per reforçar la musculatura i en només dos mesos l’evolució va ser molt bona. Encara falta millorar diversos aspectes, ja que en alguns estils de natació –braça, papallona o esquena– encara no fa el moviment que hauria de fer” explica l’especialista. “Cada vegada va millor. Ha entrat en una dinàmica en què ha millorat molt en resistència i en què cada vegada canvia més d’estils. Treballava molt amb les aletes, ja que li milloren la propulsió i mantenir-se a la superfície i ara gairebé no li calen, perquè ja ho aconsegueix ell mateix”.

Ara, els resultats competitius no són importants, tot i que el Kilian no descarta aconseguir-los en el futur. Per a Mayol, “tenir objectius en l’àmbit competitiu és sempre bo, però ara el que toca és treballar, ja que no sabem si l’evolució serà exponencial. A nivell aeròbic cada vegada aguanta més i en l’apartat de velocitat va millorant. No sabem fins on arribarem, però amb constància i entrenament, tant de bo pugui arribar a uns Jocs Olímpics”.

Una opció, la d’anar als Jocs Olímpics, que li il·lumina la cara quan es parla de la possibilitat, ja que el Kilian, un enamorat de la piscina, no es posa cap mena sostre en un dels esports amb més dosi de sacrifici que existeixen. 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss