Esther Tenedor Solsona

Curiositats

Li agraden els animals. Encara recorda quan, de més jove, va acollir una gateta a la qual li va posar el nom de Mixeta. De fet, com a record d’aquella primera gateta, una figura d’un gat negre –no és gens supersticiosa– presideix el seu estudi, ple de moltes obres dels seus companys i amics artistes.

> imatge | J. SERRA

· Sempre volies ser artista?
No conec la meva vida sense l’art. De petita, m’havien de punxar molt i la mare ja sabia que em deixava punxar si després hi havia una llibreta o uns colors. Era la seva forma d’animar-me. Després, el dia que plovia jo era feliç embrutant-me i fent pastetes.

· Després vas començar a estudiar disciplines artístiques?
Sempre que hi havia un museu o un museu de l’art em cridava molt l’atenció. Llavors vaig estudiar disseny de moda a l’escola Feli de Granollers, que ara es diu CEDIP. Vaig tenir la sort de conèixer una gent fantàstica. La directora que es deia Neus Garcia, quan em va veure, va portar els meus quadres a La Vanguardia.

 

“Crear no és una obligació, sinó una devoció”

Ets pintora, escultora… No dius res a qualsevol forma d’expressió artística?
Tinc com una inquietud. A mi sempre m’agrada provar coses. No puc aturar-me i no perquè sigui millor que un altre, ni molt menys. Necessito investigar. He après a no tenir pressa i això que soc molt nerviosa i molt impacient, encara que no ho sembli. Dormo molt poc i per això treballo tant. Al vespre no serveixo per a gaire, però m’aixeco molt d’hora. Abans tenia un estudi galliner que era de l’avi Enric, que sempre agrairé perquè hi vaig poder fer quadres grans i m’ho vaig passar molt bé. Però és clar, tenir l’estudi a casa és molt còmode.

· Tens constància fent les obres?
Constància sempre. Crear no és una obligació, sinó una devoció. Gaudeixo tant creant que et passen les hores i no te n’adones, és increïble.

·Igual que Sant Cugat, Caldes és terra d’artistes?
A Caldes tenim molts artistes. Gairebé els conec a tots i aprecio, estimo i admiro la seva obra. Tenim la sort de tenir Manolo Hugué, Picasso, Sebastià Badia i hem de ser conscients del que tenim. A part de ser artista, m’agrada molt ajudar la gent que comença, perquè ho han fet amb mi. I una manera de fer-ho és explicar el gran patrimoni que tenim d’artistes a Caldes, tant els que ho han estat com el que hi són, i, espero, els qui hi seran.

· Trobes a faltar més espais d’exposició a la vila?
Un artista ho trobarà a faltar sempre. A mi m’agradaria que Caldes fos com un Ceret, on et trobes un pintor a cada racó. Suposo que ja tenim moltes coses i cadascú fa el que pot al seu espai.

· Quantes exposicions has fet en aquests 30 anys de carrera?
Justament m’estan fent un anuari a Madrid i m’ho han comptat ells. N’he fet més de 70 de col·lectives i unes 15 d’individuals. He fet exposicions a la Xina, a Navarra, on m’agrada exposar al Museu Maeztu, i tinc la sort que ja m’han cridat dues vegades, França, Castelló d’Empúries amb la Ruta de l’Art i, és clar, Caldes. Aquí m’hi sento molt apreciada i valorada.

· Mai tens un no per a una iniciativa cultural?
El meu cor és voluntari. He tingut la sort que m’han ajudat i crec que és bàsic tornar-ho. Quan veus algú que li falta una mica d’empenta, que li has donat i tira amunt, et sents superbé.

· Segueixes formant-te?
Sempre. Faig tots els cursos que puc. L’any passat vaig fer un curs de serigrafia, que ja n’havia fet, però amb una tècnica nova. A Mataró m’agrada molt anar amb Marta Duran perquè crec que és una de les grans pintores de Catalunya. Ens hem fet molt amigues i col·laborem amb moltes coses.

· L’art és femení?
No. L’art és com els àngels, no té sexe. No pot ser, seria una aberració di-ho. El que sí que és veritat que les dones durant molt temps no hem tingut l’oportunitat de ser artistes. Nosaltres som aquí perquè hi ha gent que ha lluitat per poder-ho fer. El que no entenc és perquè ha hagut de passar que algú hagi de lluitar per ser dona, per ser blanc o negre. Una amiga de La Roca em va portar a veure el pintor i gravador Josep Uclés. Em va dir: “Llàstima, perquè creixeràs, et casaràs, tindràs fills i deixaràs de pintar”. I això em va quedar gravat.

· I es va complir, això?
Evidentment que no. No he deixat de pintar, ni de tenir fills ni de pintar. Si no he fet un oli he fet una aquarel·la o si no he fet una escultura amb fang l’he feta amb cera. Ni els homes són millors ni les dones tampoc ho són. Hi ha molta gent artista i molt bona, tant home com dona. El que passa és que si ets dona, et diuen: “Ah, i com és? I com hom has fet?”. I dius que com t’agrada, no has deixat de treballar.

· A l’hora de crear tens un cert compromís?
Sempre, encara que no ho vulgui. L’1 d’octubre em sortien uns quadres que em feien por. És clar, tot ho deixes anar. A la meva joventut era rebel i pintava uns monstres blancs i negres. Vinc del surrealisme. Dalí, Lorca, Buñuel, Els Quatre Gats em tornaven boja. I d’aquí la meva vida ha evolucionat i la meva obra, també. Quan era jove estava enfadadíssima amb el món i pintava una plaça de braus amb un toro amb un cap humà. El meu cap no podia entendre certes coses i per això estava enfadada. Després, quan vaig tenir fills, feia quadres amb colors a dojo.

· En què et sents més còmoda, amb la pintura i l’escultura?
M’ho han preguntat molts cops. Vaig començar amb la pintura perquè l’escultura em feia pànic. Una amiga, Aina Fernández, em va donar un cop al clatell i em va animar. Vaig començar a provar-ho i no he pogut parar. No puc triar, m’agrada tot molt.

· Com t’organitzes?
Soc molt caòtica. A casa no, ho haig de tenir tot ben endreçat. Però a l’estudi és bastant caòtic. Un dia puc fer fang, un altre oli i un altre una aquarel·la. També t’ho dic, no puc fer un quadre sol o una escultura sola.

· Aquests dies amb altres tres artistes ets al Casino amb una exposició en homenatge a Joan Raset. Una exposició molt emocionant…
Sí, és molt impressionant per a mi per tot el que significa. Que et vingui la vídua d’en Joan, els seus fills i els seus nets i que et donin les gràcies és perquè ho necessitaven. Havien vingut tristos i van marxar contents. Per a mi, per aquest fet l’exposició ja ha complert totes les expectatives.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss