Lucas Cruz, tricampió del Dakar
- 22/01/2020
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 0
El copilot calderí de Carlos Sainz torna a pujar al més alt del podi de la cursa per etapes més dura del món
IMATGE | Lucas Cruz i Carlos Sainz durant la celebració del triomf a la meta de Qiddiya. > RED BULL
Acabar un Dakar ja és tot un èxit, però guanyar-lo et porta a l’èxtasi. I Lucas Cruz ja en suma tres (2010, 2018 i 2020). El copilot calderí ha tornat a fer història després d’imposar-se en la categoria de cotxes, juntament amb Carlos Sainz, en el retorn de la prova a l’Àfrica. Rafa Tibau també ha completat la prova en categoria de camions i l’equip Buggymasters Team d’Eudald Noé –donant assistència a Chus Puras– ha aconseguit un sisè absolut en SSV.
Lucas Cruz és un dels millors copilots de raids de la història. Els números ho diuen: 15 participacions, 10 finalitzacions i 3 títols del Dakar. Una trajectòria a la mà de pocs competidors en una de les proves per etapes més dures del món. I fer-ho al costat d’un mite com Carlos Sainz tampoc deu ser fàcil. El Matador, doble campió del món de ral·lis i tricampió del Dakar, està trobant en la prova del desert la sort que no va tenir en el mundial de ral·lis, i amb 57 anys segueix trencant esquemes –i rècords– al volant.
En l’edició d’enguany, Sainz-Cruz eren els favorits, juntament amb Nasser al-Attiyah i Stéphane Peterhansel –Monsieur Dakar per als amics, amb 13 títols: sis en motos i set en cotxes– amb la incertesa de com es desenvoluparia la prova en una nova ubicació: l’Aràbia Saudita.
El retorn de la prova al continent d’origen després d’onze edicions a Sud-Amèrica feia d’aquesta edició un repte pels organitzadors de l’ASO en un país que va provocar certes reticències per la carència d’alguns dels drets humans fonamentals. Tot i així, s’han superat les expectatives esportives amb un dels recorreguts més durs dels últims anys.
Amb un bugui Mini JCW, Sainz i Cruz aviat posaven les cartes sobre la taula i sumaven la primera victòria d’etapa en la tercera jornada, fins a aconseguir-ne un total de quatre de les 12 disputades.
L’eficiència del calderí ha estat clau en una edició en què la navegació ha marcat àmpliament el desenvolupament de la prova i en què el copilot sempre s’ha mantingut en un segon pla, evitant els focus mediàtics i deixant tot el protagonisme al pilot. És l’etern paper del copi, que sempre deixa la fama al pilot, el qual no seria res sense la paciència i dedicació de l’home del seient del costat. I Cruz, molt conscient d’això, sempre fa un pas al costat. De fet, el madrileny només ha aconseguit el títol amb el calderí a la seva dreta, una dada molt significativa.
“Ja fa deu anys que estem junts i l’única cosa que ha canviat que tenim els cabells més blancs” va dir en to de broma abans de recollir el premi. “Ens entenem molt bé dins del cotxe, cadascun té el seu rol, no traiem els improperis de context i anem a una. Quan un punxa o l’altre es perd no hi ha bronca per a ningú, ja que tots dos tenim el mateix objectiu. Amb mal ambient és impossible aconseguir el resultat així” va concloure. “Cada victòria té el seu sabor. Encara que pugui semblar que és comú o habitual totes tenen el seu sentit. Cadascuna té el seu punt i cada una s’ha d’assaborir” va explicar el copilot de Mini en la roda de premsa després d’arribar a Madrid. En aquesta van ser felicitats en vídeo per amics com Marc i Àlex Márquez, Dani Pedrosa, Gisela Pulido, Sergio Llull, Jorge Prado o Carlos Sainz JR.
D’altra banda, a l’altre Dakar, en els de les assistències, un altre mític de la prova, Rafa Tibau, també aconseguia finalitzar la prova amb un Man TGA 26.480 6×6 BB amb el número 539 de l’equip TH Trucks. D’ençà que el 1986 va començar la participació en la prova –assistint el pilot de motos Carlos Mas–, Tibau ha participat en 28 ocasions i finalitzat en 16.
Juntament amb el copilot debutant Ramón María Invernón i el mecànic alemany Phillip Beyer han fet arribar el camió de 12.800 kg a la meta de Qiddiya, on el seu equip ha estat l’encarregat de l’assistència al pilot Xavi Foj, als X-Raid de Mini, a l’equip GPR Sport o els xinesos del JJ Sport, un equip que ha finalitzat la prova amb tres Hongqi CA77, una rèplica modificada del cotxe presidencial xinès des de 1959.
Per acabar, el preparador Eudald Noé també va donar estructura i assistència a l’equip XRaids-Buggymaster Team, en què el dues vegades campió del món de ral·lis en grup N i F2 i vuit d’Espanya, Chus Puras, ha finalitzat en sisena posició en la categoria SSV, copilotat per Xavier Blanco. Aquesta categoria, especialitat de Noé en el seu taller de Caldes, és l’última que va afegir-se a la prova, el 2017.
Un Dakar amb accent calderí, en què els tres participants han superat el duel de les dunes, les pedres del desert i l’esforç d’una de les aventures més grans en el món de l’esport del motor.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.