Joan Serra Montagut

Editor, gestor cultural i escriptor.

Des de ben petit el fascinava la cultura maia. A casa seva, tenien el convenciment que acabaria viatjant pel món. I així ha estat. Des de fa 9 anys, resideix a Yucatán. És el president del Casal Català d’aquella península mexicana i coordina el projecte  Ja’ab de foment de la lectura i l’escriptura entre els joves amb llibres fets per ells mateixos. Va tornar a Caldes per Nadal.

IMATGE | J. Serra

 

· Per què aquest interès per Mèxic?
No ho sé. El meu avi tenia un llibre d’indrets del món. I veia ciutats com Copán, a Hondures, i Tikal, a Guatemala, que em tenien fascinat. Quan vaig estudiar la carrera de Periodisme, vaig fer alguns viatges a l’Equador i altres ciutats. Em vaig enamorar de Llatinoamèrica, però no havia trepitjat mai Mèxic. Quan vaig acabar d’estudiar, vaig demanar mil i una beques. Vaig estar-me dos mesos a Guatemala i el 2011 vaig arribar a Mèxic amb una segona beca i em vaig establir a Mérida, la capital de Yucatán.

· I també ets el president del Casal Català de Yucatán. Quina tasca feu a l’entitat?
Estem fent moltes coses. La gent es queda aturada perquè no sap ben bé què fem, però fem moltes coses. Cada setmana fem activitats, cicles de cinema, de documental, vam fer un mercat cultural… El Casal es va fundar fa 23 anys i el van crear historiadors, antropòlegs i arqueòlegs i té un perfil de fer estudis, conferències o llibres. També fomenta la interculturalitat perquè la gent d’allà conegui la cultura catalana i els d’aquí coneguin la cultura de Yucatán.
                                                                                                                                                                                      
· Com es va crear el projecte Ja’ab?
L’any 2012 va ser l’any de la cultura maia, que deia que s’acabava el món i començava un nou cicle, i allà es va viure bastant fort. Aquells mesos, amb el que va sobrar de la beca, vaig autopublicar un llibre que va ser la gènesi del projecte Ja’ab, que vol dir ‘any’ en llengua maia. És, de fet, la primera col·lecció de llibres juvenils fets de manera col·lectiva a El Salvador, Hondures, Guatemala, Belize i Mèxic. Són 12 llibres que parteixen de les 12 ciutats del meu llibre inicial i a cada ciutat d’aquestes s’ha fet un llibre col·lectiu amb un grup de joves que han fet una ruta maia. Els joves han escrit sobre un tema diferent i en llenguatges literaris diferents.

· I els joves què diuen quan veuen publicats els seus escrits?
Home, estan molt contents. No estic en contacte amb tots perquè han intervingut 500 joves més 200 en temes de disseny. Alguns han fet servir els llibres com a plataforma base per aconseguir finançament públic per a altres projectes.

· Aquests llibres són com una mena de llegat de la cultura maia?
És molt més complex que això. Són llibres fets per joves maies, indígenes, no indígenes, de ciutat, de poble… Són joves de la regió maia geogràfica, que no s’autodefineixen com a maies, però amb un imaginari fet per personatges maies. De nens, per exemple, els explicaven les històries dels aluxes, que són els follets maies. La part maia, vulguis o no, et toca de forma directa o indirecta, hi és present. Jo no soc maia però el meu imaginari ja ho és perquè fa 9 anys que hi soc.

· El vostre projecte ha rebut moltes distincions?
Fins ara ens han donat alguns premis a diversos països per aquest projecte sense finalitat de lucre, com a l’Equador o a l’Aràbia Saudita, i actualment estem nominats com a representants mexicans al premi IBBY-Asahi de foment de la lectura entre joves a nivell mundial. Aquest any s’hi ha presentat 23 projectes. Al mes de març hi ha una fira de llibre infantil a Bolonya on s’anunciarà el projecte guanyador i al setembre es lliurarà el premi en una gala que farà IBBY a Rússia.

· De fet estàs fent una tasca que potser hauria de fer el govern mexicà…
Sí. En la gran majoria de casos, les biblioteques públiques no tenen una secció juvenil i a més estan molt abandonades. No hi ha llibres atractius per a joves perquè són llibres vells, fets per adults o de contextos externs. No hi ha llibres nous actuals fets per a joves en color i que siguin de la seva zona. Aquest és el buit que volem omplir. Després de molt esforç, hem pogut publicar 1.000 col·leccions de 12 llibres cadascun. D’aquests 12.000 llibres, 850 col·leccions s’estan repartint per les biblioteques públiques de Mèxic i la resta s’han repartit en diversos espais com la biblioteca de Caldes. L’objectiu final és fomentar la lectura entre els joves amb llibres fets per ells mateixos.

· Què t’atrau de la península de Yucatán?
Molta gent no coneix la part interior de Yucatán, que per a mi és fascinant. L’estat com a tal és un lloc increïble, té moltíssima història, hi ha una realitat social i cultural complexa molt interessant.

 

“No soc maia, però el meu imaginari ja ho és perquè fa nou anys que soc a Yucatán”

· És més dominant la cultura asteca respecte a la maia?
La cultura asteca és la pròpia de la ciutat de Mèxic. Tot i això, la cultura dominant és l’espanyola. La cultura asteca també és la cultura nàhuatl, que és la primera llengua indígena del país. És a dir, encara es parla la llengua dels asteques, però en la societat el pes de la cultura espanyola és molt important.

· Com és la relació d’Espanya amb Mèxic?
Els anys de dominació de la colonització espanyola van ser molt cruels i sanguinaris. Hi va haver una imposició de la cultura espanyola i de la fe catòlica des de tots els racons. I això es nota encara ara. Si tu tens un físic espanyol i uns cognoms espanyols estàs d’alguna forma més amunt en l’escalafó social. Ser espanyol no és el mateix que ser francès. Està més ben vist un espanyol que un francès.

· Yucatán està desconnectat respecte a Ciutat de Mèxic?
Històricament està una mica aïllat perquè geogràficament la península és com si fos una illa. El paisatge és totalment pla i per començar a veure muntanyes has de sortir de Yucatán. Tot el paisatge cultural i físic és molt particular i durant molt de temps hi havia més relació amb Cuba per mar que amb Ciutat de Mèxic. A Mèrida, si més no, hi ha molta estètica cubana i més sabor cubà. Amb Ciutat de Mèxic no hi havia tanta relació per raons de distància i també perquè es veia com la capital central i ells volien ser independents. De fet, durant algun temps va ser un estat independent.

· Has abandonat el periodisme?
Sí. De tota manera, el projecte que estic fent és com una crònica actual o un retrat de la societat. De petit ja vaig entendre que periodisme no eren tan sols els mitjans, sinó comunicar a través d’una plataforma. El periodisme estricte en mitjans de comunicació no l’exerceixo, tot i que alguna vegada faig algun article per a algun diari, però no és el meu ofici. El vaig estudiar, però no em considero periodista.

· Per què treballes sempre en silenci?
Ja ho porta el mateix territori i també la cultura d’allà, que és molt pausada. El poble maia és molt tranquil. A més, la tasca d’escriure, corregir i de buscar finançament és molt solitària i silenciosa.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss