
Gemma Garriga Campdepadrós
- 22/01/2020
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 0
Directora de l’Escola d’Adults El Roure Gros
A més de dirigir l’escola, és tècnica del Projecte Educatiu de Caldes (PEC). Es pot dir que porta en vena el compromís per l’ensenyament. Ella i els quatre professors més de l’escola lluiten per treure el centre de la invisibilitat en què ha estat durant molt de temps la formació per a adults.
IMATGE | Q. PASCUAL
· Una mica d’història. Quan comença l’Escola d’Adults?
Va ser aproximadament entre els anys 1982 i 1983. Comença sent un grup de mestres que estan fent la carrera de Magisteri que de manera voluntària fan tasques d’alfabetització de la població immigrant que venia d’Andalusia, Extremadura i Castella. Compensen la formació que no ha pogut tenir aquesta població perquè ha hagut de treballar o perquè ha vingut amb les circumstàncies amb què ha vingut. Era ensenyar a llegir i a escriure. Després la iniciativa comença a prendre forma, va passant per diferents llocs fins als nostres dies, quan arribem a Les Cases dels Mestres, el 2011.
· Ja us dèieu El Roure Gros?
No. Això va ser cap al 2015, que per votació popular va ser l’escollit. Ens va semblar un nom molt adient perquè és un espai on hem fet un projecte amb el roure, l’històric tricentenari ja no existeix des de 1992. Hem plantat un nou roure amb una activitat amb el suport de moltíssima gent.
· Com va evolucionant l’escola?
A més de ser compensatòria, l’escola va pujar el nivell i va començar a donar els graduats escolars de l’època per a aquella gent que no va acabar l’EGB als 14 anys. Hi havia la possibilitat d’examinar-se perquè venien examinadors de Barcelona i donaven titulacions. El centre va anar creixent i creixent i obrint-se a la població. Des d’Europa es va començar a parlar de la formació al llarg de la vida com un eix important al veure que l’educació és un element realment transformador de la societat. I també el que està tan de moda, apoderar i fer una participació ciutadana de veritat. Tot això entre línies que es pot llegir de cohesió social és el que hem anat treballant. L’Escola d’Adults era molt invisible durant una època. Hi ha hagut moltes circumstàncies i també una aposta decidida per part de l’Ajuntament i amb el nou edifici ens ha donat l’oportunitat d’eixamplar-nos i d’obrir tots els horitzons.
“No volem que la gent vingui aquí a distreure’s, no som un centre cívic, som una escola”
· Quina va ser la primera seu de l’escola?
Si no recordo malament, perquè jo aleshores no hi era i ho he preguntat, va ser l’associació de veïns de La Bolera. I això lliga amb la tasca que feien a l’inici les associacions de barri des de la base. Després va passar a l’actual escola de primària El Farell, que abans es deia Geogràf Aparici. Després va passar a l’antic Centre Cívic, quan era el Manolo Hugué. Més tard va estar a l’actual institut Manolo Hugué, al carrer Josep Maria Germà, per passar on hi ha ara l’Espai d’Entitats, que abans era l’antic CAP. Després, per atzar, va haver-hi la possibilitat de construir aquest edifici, que ja existien com a Les Cases dels Mestres, però es va enderrocar, i es va aixecar de nou. I ens hem ubicat a la primera planta. Quan estàvem a l’Espai d’Entitats, hi havia una matrícula de 80 persones com a molt, ara en tenim 350.
· Quines matèries oferiu?
Ara estem en 28 grups. Tenim la part d’idiomes, que fem anglès i alemany, que suposa un 42% més o menys de la feina que es fa a l’escola. També oferim totes les TIC, que van en augment. També hi ha un grup important que es prepara per a les proves lliures d’accés a cicles formatius, de graduat d’educació secundària (GES) i el títol de l’ESO. Es tracta d’un grup important, no per la quantitat sinó per la qualitat que podem donar. Tots els joves que no hem pogut promocionar als instituts aquí tenen una altra oportunitat de tirar endavant. Estem amb un full de ruta i hem tingut projectes que naixien del PEC, d’orientació i d’acompanyament a la transició escola-feina. Tenim un grup d’instrumental, un grup de formació que ens queda de leptoescriptura d’alumnes que fa més de 20 anys que són al centre i que d’alguna manera s’han anat fent grans amb l’escola i que creiem que hem de seguir mantenint amb la mesura que sigui possible.
· També teniu una oferta de coneixements culturals?
Tenim força demanda d’aquest tipus de formació. Vam començar fent tastets de temàtica de formació cultural molt generalistes, aptes per a qualsevol persona que tingui interès a formar-se. Vam començar l’any passat fent un grup que es deia ‘Entre l’art i la literatura’, que va tenir molt d’èxit, després vam fer una mica de cultura cinematogràfica i hi ha un altre de llengua, cultura i societat. Aquest curs continuen i aquest any hem obert ‘Apunts d’història’ i ‘Història de la literatura universal’. L’important és obrir espais i aquesta és la raó perquè vam fer un carnet i una carpeta verda amb un logo determinat, per fer-nos visibles i per connectar amb entitats. Tenim un acord amb les aules d’extensió universitària, amb el Centre Democràtic pel TACA’M i pel cicle de teatre del Casino. No volem que la gent vingui aquí a distreure’s, no som un centre cívic, som una escola, i hi ha d’haver un cert nivell per prestigiar el que fem aquí, però també volem arrelar-nos.
· També obriu al matí?
Estem atents al que ens demana l’alumnat. De vegades fem proves com obrir la franja del matí. Tradicionalment l’Escola d’Adults és de tarda perquè la gent venia de treballar. Però ara hi ha tantes possibilitats de feina que també oferim classes al matí. Per tant, ara no tan sols es troben les persones que havien de compensar la seva formació sinó que intentem que es trobin en un mateix espai diferents persones per un mateix interès. Per exemple, s’han donat casuístiques com la persona que fa la neteja a l’escola es troba amb una mateixa aula amb un empresari de Caldes. Un dels eixos que ens ajuden és que el català és llengua vehicular i és un element que ens relliga una mica a tots. Intentem fer també activitats per grups i moltes vegades per grups: sortides, celebracions de Nadal, la festa de final de curs…
· Teniu alumnat nouvingut?
Vam tenir molta feina a partir dels anys 90. Hi havia un volum molt important, sobretot de persones subsaharianes, tant pel tema del català com el de leptoescriptura. Ara no és de les èpoques que tenim més gent. Crec que entre el 85 i el 90% dels alumnes són residents a Caldes i amb una diversitat de moltes propostes. Ara hi ha hagut un seguit de canvis en la llei d’acollida pel que fa al català. El certificat de català el dona el Consorci de Normalització Lingüística i nosaltres fem informes, que no certificats, conforme aquella persona ha assistit a una sèrie de classes. El català que els oferim els serveix per a un cert arrelament al municipi, però no per tramitar papers.
· Fa uns anys es va crear el col·lectiu El Roure Gros. Quina era la seva tasca?
Ara està en mode avió. Va ser un col·lectiu que es va crear amb il·lusió i a què vam donar el nostre suport. Una de les persones del col·lectiu va morir d’una manera molt sobtada i això ha marcat un abans i un després. A partir d’aquí, el projecte es va anar desdibuixant. No va tenir prou temps per caminar i constituir-se com una associació d’alumnes. Ens hem donat un temps per seguir més endavant.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.