La primera, segona, tercera… edat…
- 05/11/2019
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Domènec Sánchez Riera
I les dificultats que, cada cop més, comporta la presa de decisions i riscos que adoptem, depenent de l’edat en què les hem de prendre.
L’escrit que avui us proposo té relació (com sempre) amb l’estat anímic del moment, però, per ser mes concret, van ser dos “afers” els que ahir, dijous 17 del present, i sense que a priori tinguin cap relació entre ells, em donen peu a relatar-vos-els:
D’antuvi, a La Vanguardia apareixia una entrevista feta al flamant guanyador del premi Planeta d’enguany amb la novel·la Terra Alta, l’obra del qual, entre aquesta Soldados de Salamina, és força prolífica. Com ja heu intuït, estic parlant de Javier Cercas. En aquesta es fa referència a dades que d’immediat van copsar la meva atenció: al poble de Bot de la Terra Alta, on va tenir lloc la presentació del llibre, l’autor va parlar de la idea de pàtria de Shakespeare, i més concretament de Cervantes, que no és política sinó sentimental i personal; és el lloc on hi ha la gent que estimes… Quan Sancho Panza torna a casa seva després d’haver fet el carallot durant mil pàgines, s’agenolla, es posa a plorar i crida: “obre els ulls desitjada pàtria meva”, que és on hi ha la seva dona i els seus fills (sic)… (és el que a dalt vull significar sobre la presa de decisions…).
En aquesta entrevista se’ns parla també de riscos, segons aquest autor, si no els corres, no seràs mai un escriptor, o en cada cas el que a cadascú afecti….. i d’ací passo al segon “afer” que a dalt apuntava, que no va ser cap altre que una entrevista (crec que de TV-3) que li van fer al que va ser un mite dins el món de les motos trial, Jordi Tarrés i Sánchez, nascut a Rellinas el 10/09/66, set vegades campió mundial dels anys 1987 a 1995; es va retirar el 1998, si bé avui segueix vinculat a la seva passió: les motos. La decisió d’aquest retir la va propiciar el fet de comprovar que ja no era fàcil la presa de segons quins riscos… o decisions… (el que he dit en el paràgraf anterior).
Tot això em porta al títol del present, que si bé d’antuvi pot semblar no gaire coherent, el que vol significar és que en cada temporada de la nostra vida actuem d’una forma concreta que ve determinada per l’edat que en el moment tenim.
Desitjo que tot això fins aquí redactat serveixi, com és sempre el meu objectiu, per distreure’ns.