Laia Balart, una aventura a l’hoquei anglès

Amb només 16 anys la calderina compaginarà estudis i esport a la ciutat de Cambridge

IMATGES | A dalt, Laia Balart amb els seus companys del Cottenham RHC. A baix, durant un descans i a sota amb una companya d’equip.> A. SAN ANDRÉS

 

L’esport sovint és una il·lusió per als practicants més joves i descobrir noves cultures esportives, un somni. Aquest és el cas de Laia Balart, una calderina de 16 anys que ha començat una aventura a Anglaterra per seguir estudiant i jugant al seu esport favorit: l’hoquei patins.

Fa poc que ha començat el curs a l’Impintong Village College, un institut situat al nord de la ciutat de Cambridge, reconeguda mundialment per ser una de les viles universitàries més importants i on es respira un ambient esportiu insuperable, quelcom immillorable per a una esportista que vol conèixer una nova cultura esportiva.

L’hoquei a Anglaterra no té el nivell del català –pocs el tenen, és ben cert–, el portuguès o l’italià, potències mundials de l’estic i el patinatge. Tot i això, Anglaterra sempre és una oportunitat per aprendre una disciplina i uns valors diferents dels de la nostra cultura i, en el seu cas, aportar una qualitat esportiva superior a la lliga d’un país on l’hoquei patins està un pas per sota. Sense oblidar, però, que Anglaterra va ser el país degà en aquest esport, creat pel nord-americà Edward Crawford a finals del segle XIX, després d’adaptar l’hoquei gel per jugar sobre pista. El primer partit de la història es va jugar el 1878 al Denmark Roller Rink de Londres i va ser millorat per Harry Brevett pocs anys després per adoptar el format que avui dia coneixem.

La Laia va començar a jugar a hoquei amb quatre anys i ho ha fet sempre al CH Caldes, a excepció d’un parell de temporades que va passar per l’HC Palau, una de les potències europees en hoquei femení. Amb la intenció de seguir millorant, tant als estudis com en l’esport, la calderina ha començat el primer de batxillerat internacional a Cambridge, on va arribar una mica per l’atzar: “no va ser una qüestió d’elecció. El meu pare va posar-se en contacte amb la federació anglesa per preguntar si existia la possibilitat de jugar allà”. La resposta no es va fer esperar i la National Rink Hockey Association va respondre afirmativament a l’interès de la família, afegint també que tenien una família disposada a oferir-se com a voluntaris per acollir durant un any la Laia.

Després d’haver-se estrenat amb el seu nou equip, el Cottenham Roller Hockey Club, la jugadora admet que “el nivell d’hoquei femení a Anglaterra és més baix, però no ho és tant com em pensava en un primer moment abans d’arribar”. Un nivell que a Caldes creix a passos de gegant i d’on s’emporta molts aprenentatges vitals: “Competint amb el Caldes he après molts valors tant a escala esportiva com personal. Com per exemple, que sempre s’ha de confiar en la gent amb qui estàs compartint pista, ja que sinó els resultats es veuen afectats i les coses no surten com esperem. En l’àmbit personal agraeixo molt tot el que m’ha ensenyat el CH Caldes des del primer moment en què vaig aprendre a patinar, fins a l’últim partit que vaig jugar l’any passat” confessa Balart, que aportarà aquest know-how a l’equip blau-taronja. “M’emporto grans records de tothom, però sobretot dels equips on vaig jugar els últims anys, ja que entre totes vam crear un vincle molt fort” afegeix, i confessa que troba a faltar “entrenar gairebé cada dia al club que m’ho ha ensenyat tot, a més de les companyes d’equip, amb qui vaig viure molts bons moments”.

L’hoquei patins femení és un esport que s’ha revitalitzat en els últims mesos, en part per culpa del ressò de Les de l’hoquei, una tele-sèrie que narra la història d’un grup d’adolescents que practiquen aquest esport. “Em fa la sensació que en els últims anys se’n parla una mica més. Però encara queda molt camí per fer, perquè l’hoquei femení tingui el ressò que es mereix tenir” opina.

A la Laia li encantaria poder viure del seu esport favorit, però malauradament en molts casos –alguns en categoria masculina i gairebé tots en femenina– això és força complicat, i reivindica que “tenim el mateix dret a poder viure d’aquest esport que els homes, però encara han de canviar moltes coses perquè això sigui possible” i no tanca la porta a arribar a jugar amb el CH Caldes a l’Ok Lliga femenina, “ja que és el projecte de futur que existeix al club i seria un somni poder jugar al màxim nivell pel club que m’ha vist créixer com a jugadora i persona”.

Això, però, és el futur i ara la feina de la Laia és viure el present a Anglaterra, on espera “aprendre coses noves en l’àmbit esportiu, escolar i personal” que la facin créixer com a persona en la seva aventura anglesa en l’hoquei.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss