El dia 1 d’octubre del 2017 vam aconseguir, entre tots, dur a terme l’acte de desobediència civil més gran que es recorda al nostre país. Vam posar en escac tot un sistema que no entén que la diversitat és riquesa i la cultura és identitat.
És així de fàcil, reconeixement i respecte. Lluny d’això, l’Estat ha optat per una repressió duríssima vestida amb un relat fals de violència. La detenció i empresonament de set membres dels CDR, justament ara, no és casual. I l’acusació de terrorisme (per possibles actes futurs) tampoc. La violència els és imprescindible per donar veracitat al seu relat i, així, denigrar el moviment independentista situant-lo al nivell d’organitzacions terroristes del passat.
Falten pocs dies perquè es conegui la sentència del judici al procés independentista. Una sentència que tots sabem des d’un principi que serà molt dura, exemplar. Imposaran un càstig brutal per tenir opinions diferents a l’statu quo que ells entenen com a únic.
D’una banda, aquests empresonaments volen infondre por i crear una atmosfera de desorientació als independentistes. Primer van eliminar els lideratges del moviment i ara van contra la gent del carrer per transmetre la idea de “ves amb compte, que demà seràs tu”. Així eliminen la gent més prudent de l’equació. I d’altra banda, volen escalfar l’ambient. Volen que els pocs que surtin a manifestar-se provoquin aldarulls, barricades i enfrontaments amb les forces de l’ordre per, així, poder tancar el cercle relacionant tot el moviment independentista amb terrorisme. No podem deixar que se surtin amb la seva.
La nostra resposta ha de ser molt contundent, màxima, però absolutament pacífica. La unitat i el pacifisme ens han portat a on som ara. I serà la nostra capacitat de persistir (dins d’aquestes dues paraules) que ens faran avançar cap al nostre objectiu. Preparem-nos per a la mobilització, sense por. La força ens la dona la raó.
