
Els calderins que vam perdre als camps de concentració nazis
- 16/09/2019
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Actualitat
- 0
Del total de 169 vilatans que van morir com a conseqüència de la revolució i de la guerra, 12 van ser deportats als camps de concentració de Mauthausen-Gusen i només dos van aconseguir ser alliberats després de 4 anys
IMATGE | Camp de concentració de Mauthausen on 10 calderins van perdre la vida després de ser presos per les tropes franquistes entre els anys 1941 i 1943. > SHUTTERTOCK
La magistrada-jutgessa encarregada del Registre Civil Central va publicar el 9 d’agost al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) un edicte que recull el llistat més complet de les 4.427 víctimes espanyoles que van morir als camps de concentració nazis de Mauthausen i Gusen. Segons el Ministeri de Justícia, aquest és el pas previ perquè les víctimes siguin inscrites com a persones mortes en aquest registre, ja que encara no tenen aquesta condició. L’edicte és una de les mesures recollides a la llei de memòria històrica del govern espanyol per reparar i agrair les més 10.000 persones de tot l’Estat que van ser deportades als camps de concentració nazis, desproveïts de la seva nacionalitat per decisió del govern franquista i declarats apàtrides. D’aquestes més de 10.000 persones, més de 5.000 van morir en tots els camps nazis.
Al BOE, hi apareix el nom de cinc calderins –Josep Maria Catafau Rabadà, Joan Deu Casanovas, Isidre Malla Carreras, Josep Manuel Blaví i Marcel Ramos Comas– que van morir a Mauthausen-Gusen, encara que la llista s’eleva a deu, segons consta a la publicació Caldes de Montbui 1936-1939. Entre la il·lusió i el dol, una obra col·lectiva realitzada per set autors [veure notícia a la pàgina 3], perquè molts d’aquests calderins havien nascut a altres parts de Catalunya o de la península Ibèrica però que en el moment de la seva detenció eren residents a Caldes.
Seria el cas d’Alexandre Folch Gómez, nascut a Vistabella del Maestrat, la seva família va emigrar cap a Caldes i fins i tot el seu germà Ramon va ser nomenat regidor de l’Ajuntament de Caldes el 20 d’octubre de 1936 per la CNT; Pasqual Gimeno i Cervera, nascut a Barcelona però resident a Caldes després de casar-se; Ricard López i López, que va néixer a Beleigan (Lugo); Armand Pueyo, nascut a Vilanova i la Geltrú, va arribar a Caldes a la dècada dels anys 20 per treballar a la fàbrica Ortadó i Cortés, La Llana, i Artur Triquell i Font, nascut a Maials (Segrià).
El llibre Caldes de Montbui 1936-1939. Entre la il·lusió i el dol s’atura en la història de Josep Catafau, que va participar en la columna Macià-Companys, a Alcanyís (tardor de 1936). Un cop a l’exili, va estar-se al camp de refugiats de Sant Cebrià, on ningú el va poder ajudar per a fugir d’allà i no va trobar cap persona que l’avalés sobre la seva bona conducta. De Sant Cebrià passaria ja a mans dels nazis. Passa per l’Stalag XI-B amb el núm. 87.440.
Entra a Mauthausen amb el núm. 6237, el 27 de gener de 1941. Tres mesos després passa a Gusen amb el núm. 11.890, on mor el 22 de novembre de 1941, als 27 anys d’edat. El seu company de viatge fins a la mort va ser un altre calderí, Joan Deu, que també va morir el mateix dia.
Dels set homes calderins transportats a Gusen al llarg de 1941, sis van morir aquell mateix any. El presoner de més edat tenia 62 anys i els dos més joves, 21 en el moment que van morir.
AMAT-PINIELLA
Marcel Ramos Comas formava part d’un grup de 900 republicans. En el seu comboi al camp de Mauthausen viatjaven alguns dels pocs supervivents catalans d’aquest camp: Antoni Escoda, Antoni Garcia, Joan Pagès i l’escriptor i intel·lectual Joaquim Amat-Piniella. Precisament Amat-Piniella, després del seu alliberament, el maig de 1945, i d’un descans a Andorra, entre 1945 i 1946 va escriure l’obra K.L. Reich, en què narra de manera novel·lada la seva experiència als camps d’extermini nazis. Aquesta novel·la, atesa la seva qualitat literària i valor documental, ha estat considerada un clàssic dins la literatura universal sobre els camps de concentració. La novel·la se centra en les vicissituds d’uns deportats catalans i espanyols a Mauthausen i a altres camps de la ribera del Danubi. En realitat, Amat hi descriu la seva pròpia experiència i la d’alguns dels seus companys, però ho fa d’una manera novel·lada i ocultant la identitat real dels protagonistes. Ramos entra a Mauthausen l’abril de 1941 i hi mor el maig de 1943, a l’edat de 33 anys.
PUEYO, UN JOVE
INTEL·LECTUAL
Armand Pueyo Jornet era una persona culturalment molt significativa a Caldes de Montbui. Segons comenta Andreu Canals, i com recull el treball de recerca Els vallesans als camps nazis, de Núria Sala, Pueyo redactava molt bé i ben aviat es va donar a conèixer amb els seus escrits i al periòdic local que s’editava. Es va casar amb Soledat Tartera i Vilanova, que vivia al passeig del Born 26 de Barcelona, amb qui van tenir dos fills: Albert i Eugènia. Pueyo es va afiliar al Partit Socialista de Catalunya, que més tard va ser el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). Quan es van formar les unitats de milicians voluntaris per contenir les forces colpistes, es va enrolar a la columna que formava el partit en el que militava. En aquella columna n’hi van ingressar una vintena de Caldes. I seguidament, els van destinar al front d’Aragó.
La seva darrera visita a la família va ser el 1938. Va passar per Argelers i Setfonts, fins que el van fer presoner. Va entrar a Mauthausen el 25 de gener de 1941. Finalment, va entrar a Gusen el 29 de març de 1941, on va morir el 16 de maig de 1941, als 34 anys. La realitzadora Carolina Astudillo, que ja va realitzar el documental El gran vuelo sobre la fugida de la seva germana Clara Pueyo de la presó de Les Corts el 1943, en una operació dirigida per la cúpula del PSUC des de la mateixa presó Model, està estudiant fer un documental sobre la vida d’Armand arran de les cartes que el calderí va enviar a la seva família.
DE MAUTHAUSEN
A VENEÇUELA
Dos calderins van aconseguir ser alliberats: Josep Jané Cervera i Josep Ferrer Espelt, més conegut com El Pastora. Tots dos van ingressar per les mateixes dates a Mauthausen, si bé a diferents Stalag, o camp de presoners, el gener de 1941 i van ser alliberats el 5 de maig de 1945.
Ferrer formava part de l’agrupació teatral del Centre Democràtic de Caldes, on hi havia representat diverses obres. Havia format part del Comitè mixt constituït el 22 de desembre de 1936 a Caldes, en representació de la CNT-FAI del Departament d’Obres Públiques de l’Ajuntament. Va ser detingut a Belfort. Va passar a l’Stalag XI-B a Fallingbostel. Va entrar a Mauthausen el 25 de gener de 1941. Va treballar al Comando Steyr, des d’on va passar a Gusen el 6 d’abril de 1945 i va ser alliberat un mes després.
Sembla que el fet de ser un bon paleta va influir definitivament en la seva supervivència. Després de la seva estada al camp, es va exiliar a Veneçuela l’any 1948, amb la seva esposa i el seu fill. A Caracas van refer-hi la vida. La seva esposa moriria l’any 1978, i ell ho faria uns anys més tard.
Al front d’Aragó a la tardor de 1936
Milicians calderins probablement de la columna Macià-Companys, a Alcanyís (Terol) a la tardor de 1936. Entre ells, ‘Parraques’, Miquel Cortès, García, Joan Dachs, Josep M. Catafau, Salvador Roselló, Santamaria i Jaume Torres. Del total de calderins morts durant la Guerra Civil, 21 van ser-ho per violència revolucionària, 101 per actes directes de la guerra o desapareguts en el camp de la guerra, 6 en centres d’internament, 50 afusellats al Camp de la Bota de Barcelona i 10 morts a Mauthausen-Gusen a Àustria. > imatge extreta del llibre ‘caldes de montbui 1936-1939’
Una obra col·lectiva elaborada per set persones
Caldes de Montbui 1936-1939. Entre la il·lusió i el dol és una obra col·lectiva elaborada per set persones que no estan lligades professionalment a la investigació. Els autors són Marta Barceló, Montserrat Canyameres, Jean Marie Démaret, Mònica Ricart, Aurora Vela i Joan Villanueva. Es tracta d’una recerca nascuda de la voluntat de saber què va succeir a Caldes de Montbui durant la Guerra Civil per poder-ho donar a conèixer. A finals de 2003, arran d’una convocatòria feta pel grup local d’Iniciativa per Catalunya, un grup de persones de totes les opcions polítiques interessades en la Guerra Civil van contactar amb l’historiador Josep Maria Solé i Sabaté, que aleshores acabava de venir al poble, perquè coordinés la investigació sobre aquesta etapa a Caldes de Montbui. Segons destaca el mateix historiador al pròleg del llibre, “és exemplar com han treballat els autors i s’ha de destacar la forma tan acurada de la descripció del seu estudi”.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.