Escaldàrium 2019

Que la nit envaeixi el món i la tempesta calmi les feres

L’Escaldàrium es conjura per aportar més música, aigua i foc en el seu 25è aniversari i en el que suposa el retorn a la plaça de la Font del Lleó que va aplegar unes 7.000 persones disposades a gaudir de l’espectacle

 

IMATGE | Aigua, foc i música es van trobar a la renovada plaça de la Font del Lleó durant la festa de l’Escaldàrium. Milers d’assistents van poder gaudir d’una festa que ja és un referent de la vila. > J. SERRA

 

Un crit de guerra es podia veure dissabte a les moltes samarretes d’aquesta edició de l’Escaldàrium, la 25a, i la que suposava la consolidació de l’espectacle i que es passejaven pel nucli antic de la vila termal . La Sala Delger i la plaça de la Font del Lleó, convertits en punts de venda de productes de marxandatge de l’Escaldàrium, estaven plens de fervorosos compradors de la samarreta d’enguany amb el lema ‘Que la nit envaeixi el món’ inscrit a l’alçada del pit. Les noves samarretes convivien amb les d’altres edicions com si es tractés d’un dia de la final de la Champions amb el Barça com a protagonista i centenars de samarretes històriques. L’ambient s’anava preparant per a la gran nit. Mentrestant les terrasses de bars i restaurants de Caldes amb el rebost ben ple s’oferien a atendre els convidats que venien d’altres contrades del Vallès i de més enllà. És el cas del vilomarenc Francesc Vera, que va arribar a Caldes dissabte al vespre atret pel bon nom de l’espectacle i perquè tenia ganes de conèixer com era Caldes. “M’han parlat molt bé de l’Escaldàrium i he aprofitat per visitar el poble, ja que no el coneixia, només havia anat a un magatzem del polígon de La Borda”, explicava el Francesc des d’una taula de l’interior climatitzat del bar Los Maños, a l’avinguda Pi i Margall.

Qui volia sopar més a prop de la plaça de la Font del Lleó podia anar al Sopàrium, l’espai gastronòmic habilitat a la plaça Onze de Setembre amb la garantia que si l’àpat s’allargava la gran nit, la posada en escena de l’Escaldàrium, es podia seguir des d’una pantalla gegant. Mentre els pares i mares feien cua als foodtruck o provaven la nova versió de la cervesa termal La Calderina, els fills podien passar l’estona d’espera a l’estand de Creu Roja. I per anar lleugers d’equipatge, Vent d’Events va disposar d’un servei de guarda-roba i guarda-bicis/cotxets a un preu econòmic perquè el que es tractava era de botar i botar al ritme del  so més rocker, enguany de l’Orquestra del Foc i de l’Aigua, un fet constatable amb la incorporació d’una segona guitarra elèctrica i que ja es podia comprovar als assajos de la tarda.

Cap a quarts d’onze de la nit, tothom ja s’anava col·locant a la plaça Font del Lleó disposat a gaudir de la particular batalla entre el foc i l’aigua. Pares i mares amb el fill a collibè, parelles d’enamorats, grups de joves vestits i tapats de cap a peus amb roba i barret per aguantar els embats del foc –tot i la gran xafogor de la nit–, els clients del Balneari Broquetas que podien veure l’espectacle com si estiguessin en un amfiteatre i els afortunats veïns de la plaça de la Font del Lleó que, un any més, sotmetien a una singular prova de resistència dels seus balcons a l’encabir-hi familiars i coneguts.

I va arribar el moment. La veu greu del narrador anunciava que les forces del mal es regiraven i començava el ritual. Les bruixes van encetar els seus salts embogides embolcallades amb riallades i crits esfereïdors. Proveïdes de bosses de foc van provocar la primera encesa de llum des de la gran estructura metàl·lica que hi havia al centre de la plaça i que enguany estava situada una mica més amunt. Als “ah” i “oh” de les primeres impressions del públic que veia l’espectacle –no tant els que estaven enmig de la plaça– va seguir un desplegament gairebé instantani dels dispositius mòbils per captar les primeres cortines de foc i penjar-les immediatament a les xarxes socials i captar més likes. L’espectacle era allà al davant, tot i que la inclinació de voler-ho mostrar al món era molt més forta.

De seguida, la primera tempesta d’aigua va arribar. L’apartat de l’aigua era una de les novetats de la festa, coincidint amb el 25è aniversari i amb els 10 anys que els Bombers de Caldes s’han sumat a la festa del foc i l’aigua. Així com d’altres anys l’aparició dels bombers era com un interval entre les danses de foc, enguany s’han integrat totalment a la festa i des de cada cantó de l’estructura metàl·lica del mig de la plaça ruixaven amb gust i ganes al públic. Després del primer assalt, van tornar les forces del mal. La invocació va fer aparèixer la Godra, un dels moments lumínics més impactants de l’Escaldàrium, juntament amb l’aparició del Ceptre de Foc, en forma de gran paraigües que serveix per protegir els diables de l’aigua i, al mateix temps, llançar potents espurnes cap als núvols. El Ceptre de Foc va aconseguir frenar la fúria de la tempesta.

El cel sembla tocat de mort però al final, a la tercera tempesta, emergeix l’Hidra, una nova bèstia, que escup per la boca litres i litres d’aigua i els va repartint armada amb una grua hidràulica. La pressió de l’aigua era tan forta que, a l’acabar la tercera tempesta, gairebé amb la plaça sense llum, la mànega es va descontrolar durant uns moments i va semblar que l’aigua s’escampava pels edificis de la plaça sense cap mena de control. Va ser un moment, però, de gran força visual, que reforçava el domini del relat entre les forces del mal i del bé.

L’orgia del foc i de l’aigua, en què no hi ha hagut ni vencedors ni vençuts, va acabar amb tots els personatges fent tribut a l’orquestra amb la satisfacció general d’haver  fet un Escaldàrium més rodó. Musicalment parlant, “estic molt satisfet de com han tocat els músics i certificar l’èxit de l’aposta per ampliar l’orquestra amb un segon guitarrista que li va donar aquell plus de so rocker i potent que faltava, i que acaba d’arrodonir l’orquestra”, deia el director musical d’Escaldàrium, Ramon Solé, hores després de l’espectacle.

 

SUPORT INSTITUCIONAL A LA FESTA
Aproximadament una hora abans de començar l’Escaldàrium, l’Ajuntament de Caldes va voler posar en relleu els 25 anys de l’espectacle ja que “a partir d’ara ja podem acreditar la festa com a festa patrimonial d’interès nacional”, va assegurar l’alcalde, Isidre Pineda. Per això, va convidar el conseller de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Chakir el Homrani, a un brindis al Museu Thermalia, que acull aquests dies l’exposició ‘Lo negosi de les bruixes sobre el 400 aniversari de la penjada de les bruixes que dona origen a la llegenda de l’Escaldàrium’. De fet, el reconeixement de la Generalitat és un pas “molt important” per aconseguir la distinció de festa d’interès nacional. A més, l’Ajuntament de Caldes s’ha proposat aconseguir aquesta distinció amb la creació de la Regidoria d’Escaldàrium. Després de fer el brindis  amb un vi especiat amb una recepta del segle XVII –recepta del restaurant Robert de Nola–, el  conseller va explicar que 25 anys mostren que “Escaldàrium s’ha consolidat, està en creixement i que una festa no deixa de ser un àmbit més per fer comunitat, en què tota la ciutadania hi participa, i hem d’acompanyar aquests espais per fer-los créixer”.

 

 

UN RECORD PER A LES DONES ASSESSINADES ACUSADES DE BRUIXERIA

Des de dimecres passat i dins 29 de setembre, el Museu Thermalia acull l’exposició “Lo negosi de les bruixes. El procés de Caldes 1619-1621” per conèixer el nom de desenes de dones, calderines i vallesanes, que van ser assassinades, torturades o empresonades a Caldes de Montbui. Eren dones acusades de bruixeria o heretgia en un moment del segle XVII en què la fam, les epidèmies, la Inquisició i els abusos de poder van agreujar el caràcter supersticiós de la població. Els judicis contra les suposades bruixes van ser la manera de trobar culpables a les desgràcies d’una societat castigada i marcada per profundes desigualtats. Entre les diferents dones acusades de bruixeria, jutjades i executades a Caldes hi ha Margarida Pujol, Antònia Eulàlia Puig, Úrsula Roca, Elisabet Rossell, Caterina David o Maria “la Gavatxa”.

Cooltur (Turisme Cultural) i Thermalia han treballat coordinats per donar veu a aquest relat històric a través de l’exposició. A més de visites guiades dissabte passat, s’han programat dues més el 3 d’agost i el 7 de setembre, a les 12 h. A la narració, els documents i les il·lustracions que ocupen la Sala Sebastià Badia se suma el document sonor creat per Ramon Solé, que recrea els temors i la penombra que envolta la història que s’explica en aquesta exposició.

La mostra és fruit d’un treball de recerca que treu a la llum aspectes del passat oblidats carregats de crueltat, explica els motius, enumera els judicis i denuncia les injustícies. També ajuda a entendre topònims i llegendes locals i recupera altres treballs previs fets per historiadors de Caldes.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss