Marc Fugardo

Els Fugardo, nissaga de pilots

Avi i pare van ser pilots, ara els nets competeixen per un lloc al món del motor

IMATGE | Marc, Albert i Biel, els germans calderins que formen part de la família Fugardo, vinculada al món del motor durant diverses generacions. > CEDIDES

Les nissagues al món del motor són més comunes del que ens pensem i els exemples són molts: els Schumacher –Michael i Ralf i ara Mike–, els Hill –Graham i Damon–, els Rosberg –Keke i Nico– o, més a la vora, els dos Sainz. Viure i créixer dins d’un box, a prop d’un pit lane i jugant al pàdoc sovint enverina l’esperit de benzina, un contagi amb difícil antídot.

Aquest és el cas dels Fugardo, una família calderina en què fa tres generacions que són pilots. Començant per l’avi, David Fugardo, pilot al campionat d’Europa d’autocròs, i passant pel Manel, el pare, a la mateixa disciplina, els nets i fills no podien ser menys. Criats sobre la pols i l’aroma de benzina, el Marc, l’Albert i el Biel es van enverinar aviat amb aquest esperit, i són els últims de la nissaga Fugardo en agafar-se a un volant.

 

“El kàrting és molt complicat, amb gent amb molts recursos i d’altres que en saben molt. Hi ha dos nivells i lluites amb el que pots”

Marc Fugardo, Pilot de kàrting

 

El Marc, de 18 anys i futur enginyer industrial, competeix al campionat d’Espanya de kàrting amb l’equip Monlau després d’haver estat campió de Catalunya. El més gran dels germans va començar amb 11 anys a l’Open RACC, una fórmula de promoció que permet el primer contacte amb la competició i en què va acabar en segona posició. “L’objectiu de tots els pilots és arribar a la Fórmula 1, tot i que s’han de tenir els peus a terra. M’agradaria fer el salt al món dels monoplaces la temporada que ve, però per això necessito un bon patrocinador” explica el germà gran, que és conscient de les limitacions econòmiques d’un esport en què els millors no sempre arriben al cim i en què els diners són una empenta important –sovint més que el talent– per fer-se professional. “El kàrting és molt complicat, amb gent amb molts recursos i d’altres que en saben molt. Hi ha dos nivells i lluites amb el que pots. Hi ha qui estrena neumàtics a totes les tandes i té dos xassissos en cada cursa” incideix, afegint que principalment entrena els caps de setmana de curses.

El germà mitjà, l’Albert, té 16 anys i és estudiant de batxillerat. Va començar dos anys després que el seu germà i també ho va fer a l’Open RACC, aconseguint el cinquè lloc abans de fer el salt al campionat de Catalunya, on encara segueix. L’Albert va poder competir amb el seu germà fa dues temporades, l’any que el Marc va ser campió de Catalunya i ell va ser segon, un fet poques vegades viscut en el món de la competició actual. L’Albert és conscient que “a aquestes alçades hi ha pilots que ja són al CAR de Sant Cugat i que poden viure professionalment d’això, competint al campionat del món. És un nivell molt difícil d’arribar”, i compensa aquestes diferències amb talent. “L’objectiu final quan competeixes és un, però hem de ser realistes i tocar de peus a terra” explica el pilot, que no descarta “fer el salt a les curses de terra”, un món que ja coneixen a la perfecció gràcies al seu pare, el Manel, i a l’avi David.  

El més petit de la família és el Biel, d’onze anys i estudiant de sisè de primària. Va iniciar-se molt abans que els seus germans, acabant tercer a l’Open RACC, gaudint dels avantatges de ser el tercer fill, com tenir tot l’equip complet a casa. Ara mateix competeix en categoria cadet del català i és el gran beneficiat, ja que té “monitors a casa”. “També m’agrada el futbol, però el kàrting el faig perquè m’agrada. Preferiria ser futbolista” confessa el jove pilot, que com els seus germans fa servir el futbol per estar en forma.

El Marc sovint ajuda el Biel en els entrenaments, marcant-li la traçada per esgarrapar les dècimes necessàries. “Estic més nerviós quan competeixen els meus germans” indica el Marc, mentre que l’Albert ho ratifica: “també em passa. Des de dins ho tens tot controlat, des de fora, no”.

La Mª Àngels, mare dels tres pilots, ja està acostumada a veure el risc de prop, tot i que confessa que “veia més segur el seu pare, ja que competia amb un cotxe tancat”. Els caps de setmana de competició són “molt estressants” i el ritme és frenètic per a una persona a qui no li venen de nou les curses. “El pare els diu que vagin gas a fons i la mare que vagin amb compte” explica, mentre afegeix que “no els dic que no corrin perquè és absurd, però sí que ho facin amb cap i sang freda”.

Els tres calderins segueixen a la recerca de patrocinis (marcfugardo4@gmail.com) per poder seguir competint amb garanties en un món complicat, per poder ser la pròxima revelació en el món del motor. El talent el tenen els tres.

 

Albert Fugardo

Biel Fugardo

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss