Jaume Balart

Jaume Balart Clapés

Director de l’Institut Manolo Hugué

És des de fa tres anys director de l’institut, tot i que hi va entrar el 1994, sis anys després que s’inaugurés l’actual edifici del carrer Josep Germà. El centre ja va ser un edifici avançat a la seva època i el projecte arquitectònic va ser finalista dels premis FAD. És una petita comunitat per on hi transiten unes 3.000 persones, entre professors, alumnes i personal de serveis.

 

· L’actual edifici fa 30 anys, però l’institut va néixer fa 45…
Sí. Va néixer al carrer Buenos Aires. Allà s’hi està uns 15 anys. Compta amb una FP inicial. Comença a créixer fins que hi ha el trasllat.

· Hi havia molts alumnes, aleshores?
Llavors Sant Feliu de Codines no tenia institut, tampoc Sentmenat i Palau. Això vol dir que havíem tingut més de 1.000 alumnes al centre entre BUP, COU i cicles formatius. Ara en som 750.

· En aquests anys ha canviat molt l’ensenyament?
Vaig arribar a l’institut com a professor de formació professional. En aquell moment, batxillerat i FP feia poc que s’havien fusionat i es feien al mateix institut. Fins aleshores, hi havia instituts de FP i instituts de batxillerat.  Cap a l’any 1997, va aparèixer la reforma educativa amb els estudis de l’ESO. Un institut com aquest, que històricament era gairebé un institut de catedràtics de batxillerat clàssic, es veu inundat per alumnes que ens venen de primària amb 12 anys i és clar, no estem acostumats a veure nens pel centre i això costa d’acceptar perquè l’institut viu una nova realitat.

· Ara per quin moment passa l’ensenyament a secundària?
Som en un altre debat, el d’impartir continguts en front de l’assoliment de competències educatives. Què hauria de pesar més, la importància dels continguts o que l’alumne sigui competent en determinades habilitats? Hi ha gent que considera que els continguts són importantíssims dins del currículum i que van a missa. El moment encara no ha arribat i encara estem parlant d’avaluar per continguts, però amb la nova ordre d’avaluació de l’estiu passat es preveu que tots els instituts hagin d’avaluar per competències. I això suposa un nou canvi. El primer que ha d’adaptar-se a la nova situació és el professorat. A més, hem d’entendre aquest nou sistema. Ens parlen de dimensions, d’àmbits, que els departaments clàssics desapareixen. Des del centre, avançant-nos als canvis, hem començat a fer formació interna tant relacionada amb atendre la diversitat d’alumnes com amb l’avaluació i programació per competències.

 

“Ara estem en el debat d’impartir continguts en front de l’assoliment de competències educatives”

· I els alumnes noten aquests canvis?
Els haurien de notar. La manera d’ensenyar dins de l’aula hauria d’anar d’acord amb aquest assoliment de competències en què l’alumne té un vessant en què ha de ser molt més autònom i a l’hora d’aprendre dins de l’aula ha de saber perquè aprèn allò i com ho ha d’aprendre. És a dir, l’alumne ha d’aprendre habilitats que l’ajudin a comprendre un contingut. El fet de memoritzar un contingut determinat no és tan important com saber anar a les fonts o tenir certs recursos per trobar-lo.

· Quina és l’oferta formativa actual del centre?
Tenim tres línies d’ESO. Pel que fa a batxillerat, impartim el tecnològic, el científic, l’humanístic, l’econòmic i el social. Ara acaba de sortir, de fet ha aparegut a les notícies, que s’està parlant d’oferir un nou batxillerat per als instituts que sembla que estigui més adreçat als alumnes que volen fer batxillerat però que no volen anar a la universitat i volen fer un cicle formatiu de grau superior. Als cicles formatius, tenim dues famílies: administració i  fabricació mecànica. En administració tenim el grau mitjà de gestió administrativa i el grau superior d’administració i finances. A fabricació mecànica, tenim el grau mitjà de mecanització i el superior en programació de la producció en fabricació mecànica –motlles i matrius. Som l’únic cicle de motlles i matrius que es fa a l’Estat espanyol. Tots els cicles superiors es fan amb Formació Dual, és a dir amb gairebé 1.000 hores de pràctiques a empreses.

· Pot créixer encara més l’oferta de cicles formatius?
Ara anirem a Saint-Paul-lès-Dax per veure certes possibilitats d’estudis. Un dels objectius de l’Ajuntament de Caldes de dinamització turística de la vila és la balneroteràpia i si fos possible estudiar-ho aquí. Les pretensions de créixer o bé serien per un cicle formatiu de balneroteràpia o bé per l’impuls de les llengües estrangeres. Dins d’aquesta visió de futur, ens agradaria que el nostre institut es contemplés com un centre on s’ha implementat de manera correcta aquest impuls de plurilingüisme bé oferint un Bachibac, el batxillerat francès que s’està oferint a la Vall del Tenes,  o oferint un batxillerat internacional.

· Divendres passat es va presentar un llibre que recull 45 anys d’històries del ‘Manolo’. Quines vivències has tingut en els anys que portes a l’institut?
Els 30 anys de vida de l’institut també són 30 anys de la vida de cadascun dels professors que hi ha passat. Hem passat de la joventut a la maduresa. Vaig arribar amb 28 anys i la relació que s’estableix és entre un professorat més o menys jove. Viag fer amistat amb una colla de professors i vam viatjar pel món. El primer any vam anar a Uganda a pujar la muntanya del Ruwenzori. Vam fer una pinya molt maca, teníem l’equip de professors de futbol sala, l’huracán granate que li dèiem, que s’enfrontava als alumnes de l’institut. Eren anys en què, a més de treballar, t’ho passaves molt bé perquè feies colla. Van passant els anys, la gent es fa gran, però aquest esperit de grup no s’ha mort. Potser jo l’he deixat de tenir però la gent jove de l’institut continua tenint relació.

·El centre participa al projecte Patis Oberts. És una bona oportunitat per donar-lo a conèixer a tota la població?
Les infraestructures públiques han d’estar al servei de la comunitat, no tan sols de l’educativa sinó de tot el municipi. I tenim unes pistes que s’han de fer servir quan sigui i hem d’establir els convenis que calgui perquè aquests edificis que els caps de setmana o entre hores estan mal aprofitats es puguin aprofitar.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss