La Riera de Caldes neix a les Elies, confluència de la Riera de Gallifa amb el Torrent de Sant Sebastià. Entra a la zona urbana pel Pasqualet i rep el tribut dels Torrents del Prat de Baix (Remei), Riera de Codonys i el Torrent de Can Camp (Bugarai). Soterrats rep el Torrent Salzer, el de Santa Esperança (Marquès) i un o dos més. Els torrents soterrats més antics barregen aigües fecals i pluvials, per la qual cosa tard o d’hora caldrà separar-ne els cursos, donat que les aigües fecals han d’anar cap a la depuradora i les pluvials cap a la riera.
La Riera és el límit natural del Casc Urbà. Hi ha un punt on la riera s’eixampla i des de 1160 si no anem errats hi ha documentada horta (les Hortes d’Avall) que es rega amb aigua de la Mina de l’església i del Torrent de Santa Esperança. En aquest espai s’estableix també el límit natural del casc urbà.
Des del segle passat, els ajuntaments frisen per fer saltar aquests límits. Ja ho van fer amb l’escola el Farell i el poliesportiu, recentment amb el pàrquing i si no ho aturem ho faran amb el complex balneari.
El pàrquing no s’omple: ens han posat un plafó al semàfor de Pi i Margall que indica les places disponibles i si comptem que hi caben 148 cotxes, podem veure, que hi ha aparcats uns 13 cotxes de promig. Tres milions d’euros per aparcar 13 cotxes!
En quina societat ens ha tocat viure, que gasta diners en pàrquings enlloc de prioritzar l’habitatge social i l’emergència habitacional?
I, a més, el pàrquing no està acabat. S’han deixat uns talussos a 90º sobre els horts de sota que podrien anar avall en funció de les pluges. Cada material té el seu angle de talús natural relacionat amb el fregament intern de les partícules de terra. Si el talús es vol fer més vertical s’ha de consolidar amb algun tipus de mur i només amb roca viva es podria fer un talús natural totalment vertical.
La propera quinzena potser parlarem una mica més de la zona lúdica termal.
