Or, encens i mirra
- 18/12/2018
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Quim Campistron
En general, la gent gran associa Nadal amb fartaneres, el jovent amb anar de marxa, i els petits amb els Reis. Res a veure amb el que és de debò. Per esbrinar-ho, s’ha d’anar als documents de l’època, per veure què s’hi diu. El primer que no trobem és “l’excusa” que es fa servir per les celebracions dites abans, i ni tan sols en la data que ho col·loca el calendari. Pels detalls del relat bíblic i les informacions de l’historiador de l’època Flavi Josep sobre els torns i famílies encarregades del servei sacerdotal al Temple de Jerusalem, tot apunta al fet que Jesús va néixer a la tardor, i més concretament, al setembre, coincidint amb tota probabilitat amb les festes hebrees de Sucot, que recorden el deambular del poble d’Israel pel desert fins arribar a la terra de Canaan. Pel que fa a l’any, es creu que un error d’antics historiadors el va situar 5 anys després. És a dir, que ara seríem al 2013 dC.
Sembla ser que l’origen de la celebració del naixement de Jesús es troba en les festes romanes del naixement de déu Sol (‘Natalis Invicti Solis’), adoptada pel cristianisme al segle III per motivar i facilitar la conversió dels pobles politeistes de l’Imperi Romà, sense que es veiessin obligats a abandonar les festivitats dedicades als seus déus. La conxorxa entre el poder polític i el nou moviment religiós, que no s’aconseguia erradicar, anava creixent pas a pas des de feia temps. Aquest segle va ser un notable punt d’inflexió i emmetxat dels dos mons: el civil i el religiós-cristià. Per aquest, va suposar poder viure sense por a ser perseguit, però havent de pagar l’elevat preu d’anar abandonant l’ortodòxia de l’Evangeli; és a dir, allò que havia predicat i fet Déu encarnat: Jesucrist, el fundador, ànima i cap de l’Església per sempre; així com, després, els apòstols.
Pel que fa als Reis, segons el relat bíblic sabem que no eren ni això ni mags en el significat que ara se li atorga al nom. Es tractaria d’astrònoms que van seguir el senyal de l’Univers en forma d’estel per anar a conèixer el Redemptor i adorar-lo. No se’n diu el nom ni el nombre. Això vindria molts anys després. S’assenyala a Origenes (s. III) com el causant del nombre relacionant-lo amb els tres regals entregats.
Per l’ofici (astrònoms), és possible que fossin de la noblesa i amb poder adquisitiu notable. D’aquí els regals. No cal veure-hi necessàriament cap significat especialment profètic relacionat amb la tasca que havia vingut a dur a terme el Messies. Tradicionalment, s’ha dit que l’or se li ofereix a Jesús com a rei, l’encens com a Déu, i la mirra com a home. Però la Bíblia no en diu res, d’això. A més, cal tenir en compte que aquests tres elements tenien molts usos. L’or podia tenir-lo comercial o per fer joies; l’encens s’usava en les processons de casament i per a usos terapèutics; i la mirra per perfumar teixits, i, en el cas de les dones, per atraure el desig dels homes. Costum oriental ineludible, encara ara, és portar regals allà on es va. Tot i que no es té certesa dels noms que se’ls atribueix, apareixen per primera vegada al famós mosaic de Sant Apol·linar Nou a Ravenna (s. VI), en el qual s’hi poden veure tres mags vestits a la manera persa de l’època, sense cap distinció facial, fet que no es començaria a produir fins al segle XV, relacionant color de pell amb continent conegut.
En els pessebres, s’acostuma a posar les figures dels mags juntament amb les dels pastors, com si la presència d’ambdós grups s’hagués produït el mateix dia. Tanmateix, per relat dels evangelistes Mateu i Lluc, hom pot deduir que la visita dels mags va ser dies després del naixement, quan la família ja vivia en una casa i no en un estable.
Per tot plegat, i per molt més, se’m fa escaient que l’actuació dels personatges que envolten el Messies en el seu naixement és tot un exemple a seguir del que s’ha de fer amb Jesús: oferir-nos-hi.
