Calderina des de fa poc més d’un any, fa dies tenia una cita especial amb el bosc. He anat descobrint camins i tots m’agraden. En funció del dia que fa o de l’hora que és, tiro cap una banda o cap una altra. Quan vaig a la feina faig el trajecte en cotxe per carreteres secundàries, les millors. És un plaer començar el dia així i em sento afortunada. Algun dia, bé perquè el camionet de la gasosa fa el mateix camí a aquella hora, o perquè algun ciclista ha tingut la pensada de sortir a l’hora dels que anem a treballar, o potser perquè un tractor s’ha aventurat a la carretera, et trobes que vas més lent i intentes prendre-t’ho bé. Així gaudiré més del verd, que per això visc aquí, penso. Però resulta que començo a veure als vorals de la carretera una ampolla d’aigua buida, una llauna, objectes no identificats que clarament no pertanyen al paisatge. De manera que se m’ha anat imposant la idea de la cita amb el bosc. Amb guants i bosses per fer una recollida. Ha coincidit amb el dia de la Constitució.
He acabat satisfeta, he omplert ben bé sis o set bosses de brossa. Satisfeta de la feina feta i del resultat, però decebuda de la gent que es pensa que el bosc és una gran paperera. Com se’t pot acudir deixar-hi abandonada la tapa de vàter o un prestatge de la nevera, la garrafa d’oli del cotxe, del salfumant o del lleixiu? És que, de veritat, no sóc capaç de visualitzar el moment en què això es produeix. Una troca de llana, uns calçotets estampats, sabates, un pot de vidre de cinc litres de cogombrets en vinagre, buit, sortosament. Aquesta és la meva collita d’avui. No ho he pogut recollir tot. Hi haurà una nova cita. Us animo a col·laborar-hi sense necessitat de fer una convocatòria organitzada. Cadascú quan pugui.
Creem un entorn on sigui normal endur-se totes les deixalles quan anem a caminar, de pícnic o de farra. Demanem contenidors cada tants metres, que a més es buidin regularment. Exigim que, donat que l’escampall de brossa és habitual i generalitzat, els ajuntaments destinin personal a recollir-la.
No parlo de cap municipi en particular, parlo de tot el país. El país el fem nosaltres i la foto que surt no m’acaba d’agradar. La brossa que he recollit era la nostra brossa.
