Neix una nova locució
- 06/11/2018
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
Quim Campistron
De tot se’n pot treure un guany. Ja ho diu un antic adagi, que “el català, de les pedres en treu pa”. Un dels beneficis de la moguda actual al nostre país té a veure amb l’augment del nostre patrimoni lingüístic, concretament amb l’aparició d’una nova locució:“Fer un Tortosa”. L’origen rau en el fet d’ignorar la presència a aquesta població de les terres de l’Ebre d’una mena de barbi, que amb la seva mirada sobrera fa que observi la gent per damunt de les espatlles, tot acompanyant-la amb l’expressió de candidesa de qui fa veure que no ha trencat mai un plat. Ben aviat vam poder veure, però, que en ella predomina més el qualificatiu primer que el segon. El fet és que fa poc mesos va anar a Tortosa amb la intenció de fer veure que és propera a la gent. El seu esforç per trobar-hi complicitat no va obtenir ni el més mínim resultat positiu. Llavors va optar pel recurs fàcil que utilitzen molts polítics: apropar-se als menuts fent-los servir d’esquer per tal de que els grans s’hi vegin arrossegats. Ho va intentar amb el que duien uns pares en un cotxet, però res de res. Es va quedar amb un pam de nas. Que van passar d’ella, vaja. Un fet més que aprofitaran els detractors de la llibertat per continuar dient que Catalunya està dividida per culpa dels independentistes. Però el que passa, senzillament, és que el seu ús té aquestes reaccions. Les d’agredir i treure llaços grocs, que no són fetes en nom de la llibertat, sino de la imposició inquisidora.
Ves per on, resulta que el naixement d’aquesta nova locució ha estat produit per dues posicions antagòniques. Veieu com de tot se’n pot treure benefici! N’hi ha que diran que els aquests pares, amb la seva actitud, estaven adoctrinant al seu infant en la mala educació pel fet de no respondre educadament amb una salutació; però també n’hi ha que opinen que s’ha d’educar als fills a no alimentar la hipocresia. Ja hi som, l’un diu blanc, i l’altre negre. I què? Recordem que les unanimitats són patrimoni de les dictadures polítiques i les religioses. Els règims de llibertats no són perfectes i també tenen els seus quès, però, almenys, deixen respirar amb tranquilitat.
Arrel d’aquest fet, em vaig recordar que fa dos mil anys ja n’hi va haver un que feia “Tortoses”. Sabeu amb qui? Doncs amb els mateixos que ara, però amb cognom diferent. Capitostos saberuts, ufanosos apoltronats per la seva condició aconseguida ves a saber com, integrants de sanedrins sectaris que amb cara de pena deien que es desvivien per salvar el país, autoproclamadors de ser una espècie de “minoría inasequible al desaliento”. Sí que lluitaven contra el “desaliento”, però era per mantenir la seva parcela de poder el més intacta possible. Són aquests els que ara veuen trontollar el seu argumentari i la història que ens han fet empassar durant segles. Amb oli de ricí ens feien creure que el benefici s’obté a través de passar per l’aro; el seu, és clar.
Al personatge citat, l’escoltaven, no per analitzar el que deia posant-ho damunt la taula per tal de tractar-ho, sino per portar-li la contrària fos com fos i tocar-li el voraviu. Per això deia: ”Qui tingui orelles per escoltar, que m’escolti”. En una altra ocasió, en la qual, enmig d’una celebració religiosa, tranquilament i contundent va dir veritats com punys, molts dels oients van respondre amb violència, fins al punt de voler-lo apedregar. Sense dir ni piu, va passar per entremig d’ells com si la cosa no anés amb ell.
I encara d’una tercera me’n recordo. Preguntant-li qui era, i responent amb claredat, un li va etzibar una sonora nata a la galta. Ell, impassible, es va limitar a dir: “Si he respot malament, digues en què, i si no, per què em pegues?” Val a dir que al respondre qui era, estava dient d’on venia i quina era la seva tasca.
Era això el que dolia als inquisidors de l’època. Així doncs, als actuals, res de respondre’ls-hi amb la mateixa moneda, encara que se’ns remoguin les entranyes. “Fer un Tortosa” tantes vegades com calgui és el que acaba funcionant i donant bons fruits.
