Ramon Solé

“Aconseguir l’èxit no és el mateix que ser músic”

Si no hagués sigut músic i periodista, no hauria escrit un llibre. El calderí ens presenta Merda a la punta dels dits

IMATGE | L’autor, que firma com a Solé, durant l’entrevista que el Calderí li va fer a El Centre – Ateneu Democràtic i Progressista de Caldes . > J. Serra

Si pogués escollir entre ser escriptor, músic o periodista, “segurament escolliria ser músic”. El periodista Ramon Solé no descarta poder dedicar-se professionalment algun dia a la música o a l’escriptura, però reconeix que el seu primer llibre Merda a la punta dels dits (La Produktiva Books) no hagués estat possible sense la seva trajectòria en premsa i música: “el periodisme et dona hàbit i facilitat per escriure, i la música la inspiració i els continguts pel llibre”.

La lletra sempre està present en la carrera d’aquest autor, que ara s’ha atrevit amb la seva primera novel·la, el relat sobre un músic que obsessionat des de fa 20 anys en aconseguir l’èxit. La història del llibre arrenca amb una crisi que va tenir Solé sospitosament semblant a la del protagonista, i de la qual va abocar reflexions en “un llibre de consum intern, una espècie de diari per posar les idees en ordre perquè havia perdut completament la il·lusió per fer i viure de la música”. Aquest llibre intern de Solé li va permetre reconciliar-se amb la música i compondre el disc Em perdono. Finalment, de totes les inquietuds abocades en aquest i altres discos posteriors, Solé es va animar amb la seva primera novel·la.

DESCOBERTA PERSONAL
“Convertir totes les reflexions en una història novel·lada amb coherència no ha estat fàcil. Ha estat un any i mig de molta feina; del primer llibre no en queda pràcticament res. Per això vaig haver de reconduir el contingut”. En aquest any i mig, Solé va descobrir com s’escriu una novel·la i també ha viscut un procés de descoberta personal important. Per sobre de tot, l’autor reconeix que es va plantejar “fer la millor novel·la que fos capaç de fer, en la qual fos incapaç de millorar el text resultant”. Aquest ha sigut el repte, i, a més, ha pogut resoldre aspectes importants de la seva vida mentre escrivia el llibre.

A LA PUNTA DELS DITS
El títol de la novel·la és potser el primer que sorprèn els lectors. Què és pitjor, dur merda a la sola de la sabata o a la punta dels dits? Solé riu i reconeix que al principi va escriure tot el llibre amb escriptura automàtica, i el que inicialment va sortir sense pensar, va suposar tenir molts significats. Com l’expressió merda a la punta dels dits. Segons l’autor, “té molts significats, és molt potent, però, en realitat, no diu massa res”. De fet, fins poc abans d’acabar la novel·la, aquesta tenia un altre títol. El llibre és la història d’un noi de 40 anys que és músic, i fa tota la seva vida que està obsessionat amb l’èxit, no tant amb la música. El seu problema és que confon les coses, perquè “si vols l’èxit, la manera d’aconseguir-lo és diferent de la que has de fer servir si vols ser músic”. I és que, quan el somni del rock&roll no arriba i no tens res del que has somiat, s’entra en un punt de col·lapse que porta a una experiència estranya…

Així i tot, el llibre no és una crítica sobre la indústria musical i el que costa triomfar. Segons Solé, aquest plantejament surt en boca del protagonista, però com a excusa. “Quan no triomfes en la música, penses que la culpa és de la indústria. A mi m’ha passat moltes vegades. Però si realment vols seguir en aquest món, hi ha coses a fer”.

UNA NOVEL·LA SOBRE L’ÈXIT
Solé creu que l’“èxit però no va per generacions, sinó per persones. Ara tot és més accessible, et pots fer un disc per internet i arribar a promocionar-lo des de casa, però hi ha molta producció visible i és inassumible la quantitat de música que surt. Així i tot, vull pensar que hi ha principis que es mantenen, no només en la música: si realment vols una cosa, i estàs disposat a sacrificar coses i lidiar amb dificultats, tens més oportunitats d’aconseguir-la”.

Merda a la punta dels dits, per tant, no és una novel·la per a lectors només interessats en el món de la música. “El tema de fons, realment, no té res a veure amb la música. I la història se centra més en l’èxit personal que en la música”. Així i tot, Ramon Solé ha escrit sobre un context del qual també ha llegit molt. “Soc un malalt fanàtic dels llibres autobiogràfics de músics”. Li costa quedar-se només amb un, però no dubta en recomanar-ne Riders on the storm, El sonido de los Beatles, Viajando con los Rolling Stones i Por favor mátame. Historia  oral del punk.

 

Merda a la punta dels dits

Primera novel·la de
Ramon Solé

‘Merda a la punta dels dits’
 La Produktiva Books
138 pàgines
Català

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss