Reconstruïm Caldes
- 16/10/2018
- 0 comments
- redacció
- Categoria: Opinió
- 0
> Associació Reconstruïm Caldes
Caldes, el poble que vull. I que bull. Ingeniós joc de paraules degut a l’aigua termal que corre sota la vil·la i al fet que Caldes s’ha convertit en el poble que el futur ex-alcalde Jordi Solé sempre havia volgut. Aturem-nos a pensar què és aquest poble que ell vol/volia/té. Ha tingut dotze anys per acomplir tots els seus somnis, sense falta de pactes ni de plens de fet (ell mateix va insinuar durant el darrer ple que aquests eren inútils, ja que ell i els seus ho tenen tot lligat i ben lligat, com deia no-sé-qui).
Aquests somnis inclouen múltiples pàrquings (de pagament, és clar), parcs termals a l’altra banda de la riera (com passen els temps) i obres per “millorar” el poble. El terme millorar, per al senyor eurodiputat Solé, és ben interessant. Sembla idea del Mauri i tot (el regidor aquell el treball del qual consisteix en passejar-se pel poble, enriure’s de la gent que pensa diferent o injectar-se pèls del cul al cap amb un modest sou de 52.000€ l’any; un tipus llest).
Millorar vol dir destruir. Destruir les hortes, destruir la riera i sobretot destruir la plaça més mítica de Caldes, la de la Font del Lleó. Deixant de banda l’estètica i els retards, és evident que el tempo escollit per començar les obres ha estat collonut: en ple estiu, quan milers de turistes venen d’arreu per veure un tros màgic de Catalunya que, desgraciadament, no han pogut trobar. Així s’han destruit somnis i esperances de molta gent, però sobretot dels comerciants.
Exagero quan dic que en Jordi Solé volia un poble destruït? Potser sí o potser no. Però el merder li toca menjar-se’l al seu súbdit i proper candidat a l’alcaldia, Isidre Pineda, un noi simpàtic i gens egocèntric que segur que ens deixarà a tots, sobretot al seu partit, amb un gran, enorme, pam de nas l’any que ve.
No puc acabar sense dir, pels menys perspicaços, que el poble que jo vull no és aquest. No crec que els calderins vulguem actituds dictatorials amb governs hipòcrites i totalitaris, obres absurdes i encara menys mentiders i mafiosos que fan i desfan.
Reconstruïm Caldes, entre tots, l’any que ve. Adéu, Jordi, no et trobarem a faltar.