Avui és una Diada trista perquè tenim companyes preses i exiliades per voler defensar la voluntat d’autodeterminació del Poble Català. El nostre cor i la nostra lluita són amb vosaltres. Demanem per a totes un fort aplaudiment.
Tenim per endavant una tardor complicada. Aviat arribaran els judicis contra el procés d’autodeterminació per part d’un estat Espanyol encegat per la revenja que buscarà condemnes exemplaritzants. Hem d’organitzar-nos col·lectivament i donar suport a totes aquelles que pateixen la repressió. La solidaritat és la tendresa dels pobles.
També arriba un nou avís de crisi econòmica per part del Banc Central Europeu, que anuncia noves retallades neoliberals, i això ens obliga a organitzar-nos, com a classe treballadora i com a poble. La lluita per l’alliberament social i la lluita per l’alliberament nacional són les dues cares d’una mateixa moneda. La conquesta de drets polítics, socials, econòmics i culturals només és possible en el context de ruptura en clau d’autodeterminació dels Països Catalans amb l’Estat espanyol.
Volem vides dignes que mereixin ser viscudes.
Però la culpa no sempre és dels altres. Hem de ser crítics també amb els nostres governants, que van renunciar a materialitzar la República l’octubre passat, i actualment, només gestionen les engrunes d’una autonomia que ens ofega com a poble. Prou de processisme que no ens porta enlloc.
Així, cridem a la movilització popular, perquè no volem que continuïn decidint per nosaltres. Hem de tornar als carrers, perquè ni els tribunals, ni la troika, ni els polítics estatals ni els autonòmics, ni enlloc, segueixin decidint per nosaltres.
Unim forces: republicanes, feministes, ecologistes, treballadors i treballadores… Sortim al carrer! Decidim sobre el nostre futur com a poble.
Als Països Catalans, independència.
Visca la Terra.
