Arnau Cervera

Arnau Cervera, de promesa a realitat

El pilot compagina les curses al campionat d’Espanya de kàrting amb el ‘coaching’ esportiu

IMATGE | Arnau Cervera amb el Lenzokart en una competició del Campionat d’Espanya. > CEDIDA

El 24 d’agost del 2003, el pilot asturià Fernando Alonso va entrar a la història de l’automobilisme després d’aconseguir la primera victòria d’un espanyol a la Fórmula 1 amb un Renault, en un esport en què llavors només existien uns pocs entesos en la matèria i una massa de seguidors que no arribava a una tercera part de la d’ara. Era en aquests moments quan el pilot calderí Arnau Cervera començava a fer els seus primers passos damunt d’un kart. Un any després, començava a competir.

Alonso era campió els anys 2005 i 2006, quan tot el país es bolcava en un esport que els era gairebé desconegut en l’àmbit tècnic, però sobre el qual els suposats entesos omplien hores de tertúlies a ràdios, televisions i bars. Mentrestant l’Arnau seguia picant pedra per tractar d’emular les fites de l’asturià, un pilot que com ell, també es va iniciar al kàrting i en què també va fer història, ja que va ser el primer espanyol a aconseguir un campionat del món el 1996, en categoria júnior: “Aquesta disciplina és el bressol de l’automobilisme. Tots els pilots, tant de ral·li com de l’F1 surten del kàrting. Entre els 16 i 18 anys, qui s’ho pot permetre econòmicament fa el salt als monoplaces” explica aquest calderí de 21 anys. “Per desgràcia no és el meu cas i continuo en aquesta categoria, que és més sostenible econòmicament” afegeix.

Però tot i ser una categoria de llançament i pràcticament desconeguda per la massa del món del motor, Cervera reivindica la importància d’una disciplina que també gaudeix d’una categoria professional: “És molt difícil dedicar-se professionalment al món del kàrting, però és una categoria que et permet endinsar-te al món del ‘coaching’ i compartir la teva experiència amb la resta”.

Tot i gaudir d’un excel·lent cartell en el món de la competició, la falta de recursos ha evitat l’escalada d’un pilot de categoria, que segueix competint al nacional i que sovint fa escapades internacionals, per aconseguir guanyar –per exemple- les 24 hores de Le Mans de kàrting. “La repercussió mediàtica és molt minsa a Espanya. Hi ha tancament per part de la Federació al fet que entrin més mitjans de comunicació en aquest esport i això afecta molt en el tema de patrocinis, per tant, és un camp de cultiu perquè només progressin els que tenen diners privats. A tota la resta que necessitem patrocinis i suport se’ns fa molt difícil”.

L’Arnau va trucar a la porta d’equips com Red Bull, on a l’acadèmia el van descartar per l’edat. “Les marques, si passes dels 18-19 anys i no has pujat a un monoplaça, ja et descarten. Vas tard. A Red Bull va passar-me això amb 18 anys”. L’altra opció per haver-se quedat a l’equip de Woking, era desembutxacar una bona quantitat de diners.

Això, però, no s’ho pren com a una derrota -de fet no ho és- i aprofita per adquirir els màxims coneixements possibles en un món molt reduït. Pilot oficial de la marca italiana Lenzokart en competició, fa cursos d’iniciació i de perfeccionament, adaptat al nivell de cada pilot. “Hi ha un moment en què t’especialitzes i optes a traspassar aquests coneixements com a ‘coach’” explica mentre dona a entendre que aquest és el seu estil de vida, del qual està encantat.

Però l’ambició d’un pilot és sempre guanyar. Amb el ‘coaching’ “et pots guanyar molt bé la vida, tot i que com a pilot sempre aspires a arribar a un campionat potent d’automobilisme” reconeix, mentre imparteix cursos al kàrting de Cardedeu amb el seu equip Eagle Racing (https://www.facebook.com/EagleRacingTeam/).

Als campionats de kàrting per tenir opcions de victòria s’ha de pertànyer a un dels equips oficials, amb molts més mitjans per aconseguir la victòria que la resta de mortals. Tot i no haver-ho fet, Cervera sempre ha estat al Top5 de la categoria, cosa que demostra la injustícia d’aquest esport, en què els diners gairebé sempre són determinants per ser competitiu en el punt màxim. El seu amic Pedro Hiltbrand, campió del món –l’únic després d’Alonso- de la categoria KZ2 el 2016, és un bon exemple de l’evolució d’un pilot en aquest món.

Hiltbrand és una de les referències de l’Arnau, que reconeix que amb els anys, “t’acabes emmirallant en referents reals que són al teu costat”. Aquest calderí, però, segueix lluitant en un esport en què el pilot té més importància que la màquina -sovint es roda amb diferència de mil·lèsimes-, molt al contrari que a l’F1, en què gairebé qualsevol pilot de la graella que piloti un Mercedes o un Ferrari pot ser campió del món.

Cervera ja no té res a demostrar, ja que els resultats i el seu bagatge deixen clar la seva qualitat en el món del motor.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss