Arnau Baulenas

Arnau Baulenas Bardia

Advocat i coordinador jurídic de l’Instituto de Derechos Humanos de la UCA (El Salvador)

Molts l’han comparat amb el president del Parlament, Roger Torrent, pel seu aspecte. El cert és que aquest jove calderí, de 28 anys, té ja una llarga trajectòria defensant els drets humans a El Salvador, on hi va anar gràcies a una programa d’ESADE el 2013, deixant enrere una feina en un prestigiós despatx d’advocats de Barcelona.

IMATGE | Arnau Baulenas durant l’entrevista cedida al Calderí.> Q. PASCUAL

· Quan va ser el teu primer contacte amb El Salvador?
ESADE té un programa molt interessant que es diu SUD, Servicio Universitario al Desarrollo. És un programa que fa molt temps que existeix i que permet als alumnes de tercer o quart de carrera fer unes pràctiques jurídiques solidàries en algun país de Llatinoamèrica. Primer has de fer un seminari en el qual et posen en context de la realitat de Llatinoamèrica i després has d’aterrar jurídicament a la realitat del país. Ara mateix soc professor d’aquest seminari perquè visc a El Salvador. Després d’aquest seminari, si l’alumne aprova, comença el procés de selecció. El que es busca des de la universitat és que no es faci com el típic voluntariat. Vaig anar a El Salvador entre el juliol i agost de 2013. És un programa que et fa obrir la ment i replantejar-te moltes coses. El Salvador és un país dur, en el sentit que hi ha molta violència. Jo m’hi sentia molt tancat perquè no hi ha llibertat de moviments. Era una realitat interessant.

· Vas tornar a Catalunya a fer dos màsters?
Sí. El juny del 2014 ja començo a fer les pràctiques del màster al bufet Cuatrecasas de Barcelona.

· Però ja tenies el cuquet de tornar a El Salvador?
La veritat és que no. A mi em feia il·lusió treballar, havia treballat molt dur durant la carrera per estar en un bon despatx… Però aleshores em truca la universitat i em diuen que aquell any no hi havia ningú per anar a El Salvador, potser per la situació que vivia el país, i em van dir de repetir. Els vaig dir que sí, al despatx em van donar permís i al juliol i agost torno a anar a El Salvador.

· En aquest segon viatge que fas et canvia la percepció de les coses?
Sí. Ja em van agafar més confiança i vaig estar treballant en casos d’una forma molt més intensa. El rector de la UCA, la Universidad Centroamericana José Simeón Cañas, em va dir de treballar amb ells, però els vaig dir que ja tenia una feina a Barcelona. Tenia un bon lloc i allò era tot el que podria desitjar un jove que acabava de sortir de la carrera. Però internament sentia alguna cosa, que no acabava de ser feliç. Vaig començar un procés per començar a assimilar d’on podia provenir aquest sentiment i al final vaig prendre la decisió de deixar el despatx i anar cap a El Salvador, on m’hi instal·lo l’agost de 2015.

 

“El Salvador és un país que conserva valors que aquí hem perdut”

 
· És llavors quan comences a treballar a l’Instituto de Derechos Humanos de la UCA. També reps un ajut de l’Ajuntament de Caldes en matèria de cooperació.
Sí, el vaig rebre el 2015, el 2016 i el 2017. Això és molt interessant perquè, més enllà de l’aportació econòmica i de la meva condició, és una empenta a tirar-se a la piscina per a aquells joves que volen iniciar projectes de cooperació.

· Quina feina fas a El Salvador?
Soc coordinador jurídic de l’Instituto de Derechos Humanos de la UCA, i a més soc advocat a aquell país perquè vaig poder homologar el títol i fer-hi pràctiques. Per tant, puc exercir com qualsevol advocat nadiu. A l’institut treballem en tres grans àrees. La primera és la protecció internacional humanitària, és a dir, veig el procés de refugiats a l’inici. L’any passat vam atendre més de 260 casos de famílies amb quatre o cinc membres que  venen a l’institut amb problemes que no poden tornar a casa seva, els volen matar o li han matat un fill… A aquesta gent se l’ha d’ajudar a trobar una solució a un tercer país perquè si segueixen a El Salvador els mataran. La segona gran àrea és litigar casos de vulneració de drets humans a l’actualitat: execucions extrajudicials per part de la policia i els militars, desaparicions per part de forces estatals, tortures als centres penals… I la tercera gran àrea de treball és que litiguem o intentem impulsar casos del conflicte històric. Del 1979 al 1992 hi ha una guerra civil i hi ha hagut una impunitat històrica i intentem que hi hagi un procés de veritat, justícia i perdó.

· Com és la situació política a El Salvador?
Hi ha força institucionalitat. També és cert que hi ha corrupció, com passa aquí. Les institucions potser són més fràgils però no es viu la situació de països de l’Àfrica o del que ha passat a Nicaragua o a Hondures.
 
· L’estat exerceix el seu poder a través de les forces policials?
A El Salvador la taxa d’homicidis per cada 100.000 habitants és la més alta després de Síria. Hi ha una crisi de violència i ens podem llevar amb 15 o 20 morts diaris. El govern adopta el fals mite de seguretat-drets humans i per tant, per poder aconseguir la seguretat, ho justifiquem tot: polítiques repressives, grans redades. La política de mà dura per abaixar aquests índexs de criminalitat ha fracassat. A més, a El Salvador hi ha gent molt rica, però també n’hi ha de molt pobra i aquesta desigualtat genera moltes tensions.

· També hi ha la presència de les mares i les pandilles…
Sí, es tracta de dues organitzacions criminals que tenen el seu origen als Estats Units, amb salvadorenys a la zona de Los Angeles, i arriba un moment que s’han d’agrupar per poder viure allà. Però, per polítiques migratòries dels EUA, els expulsen i tornen a El Salvador. És quan a comencen a formar aquestes organitzacions criminals.

· Tot i així, El Salvador enganxa?
La gent d’El Salvador enganxa. És una gent molt càlida, acollidora, molt agraïda. És un país que conserven valors que aquí hem perdut com el respecte en el tracte o a la persona adulta. Malgrat tot, la societat salvadorenya és molt resilient i dia a dia es tracta de superar. Són gent molt treballadora i rebusca per poder portar menjar a casa.

· Què arriba de Catalunya a El Salvador?
Hi arriba molta informació. Tothom parla de Catalunya. Puges a un taxi i tothom està assabentat de la situació que s’està vivint aquí. Molta gent et preguntava pel president Puigdemont i per on es trobava. Es veu amb certa paradoxa el que està passant. Per posar un exemple, fa uns mesos vaig estar reunit amb alguns magistrats del Tribunal Constitucional de Colòmbia i em van preguntar què estava passant amb les institucions jurídiques i el TC espanyol. Tenia un gran prestigi i està perdent tot el seu crèdit per qüestions polítiques. També em diuen allà que els catalans mai s’han cregut el tema de la independència perquè mai cap independència s’aconsegueix sense sang ni armes.

· Cada quan vens a Caldes de Montbui?
Intento venir del 20 de desembre fins a finals de gener i tres setmanes al juliol. Ara al juliol soc professor a ESADE. Al mateix temps estic fent el doctorat sobre accés a la justícia de víctimes de vulneració de drets humans per part de les empreses, és a dir, quan les empreses maten com ajudem  aquestes víctimes perquè tinguin accés a la justícia.

· També ets membre dels Joves del Casino de Caldes?
Sí. Ara és complicat fer coses per la distància. Crec que és bo, i això també ho dic als meus alumnes, involucrar-te en el teixit social del municipi on ets. Una de les coses que he vist a El Salvador és que els canvis, quan parlem de drets humans, venen de petites accions individuals en el dia a dia. Una bona societat civil organitzada ajuda el polític de torn perquè pugui prendre una bona decisió. Formar part del Casino, una institució amb més de 150 anys d’història, és bonic, però també és un aprenentatge.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss