Fa molts anys que es discuteix el model de poble que volem. Un dels aspectes recurrents és el tema turístic. Per no anar més lluny, ja durant els governs encapçalats per la Montserrat Domènech i després amb els d’ERC, és repetitu el debat sobre el model de poble turístic que ha de ser Caldes. I sempre es prioritza el tema termal. És cert que comptar amb l’aigua calenta d’una temperatura de les més altes d’Europa és un actiu que cal posar en valor. I cal explotar-lo, sempre que sigui en benefici col·lectiu.
Ara mateix, hi ha un projecte d’estació balneària a les Cremades, a l’altra banda de la riera, que el govern municipal vol engegar. Amb la disfressa d’un procés participatiu (on no hi havia l’opció de dir no a fer-lo), es pretén travessar una de les línies vermelles de Caldes: travessar la riera és un punt de no-retorn, és una porta oberta a urbanitzar aquella zona. Una vegada començat, ningú ho podrà parar. Tenim l’espai de Can Rius que, ben gestionat, pot donar valor al projecte de vila termal.
La Via del Pintxo ha demostrat que hi ha altres alternatives per difondre els actius de Caldes. Que s’hagin consumit 22.000 pintxos en pocs dies dona idea del potencial de Caldes en el seu aspecte gastronòmic. Tenim una oferta gastronòmica poc comparable amb altres llocs. És constant l’afluència de visitants atrets per la qualitat i la quantitat de l’oferta.
L’Ajuntament hi ha posat el seu gra de sorra. La col·laboració publicoprivada, en aquest cas, ha funcionat.
No seria millor aprofitar els actius que ja tenim i deixar-nos de grans i perillosos projectes megalòmans?