Helena Pielias Cerrato
- 03/07/2018
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 0
Artista multidisciplinària
Resident a Roca Umbert Fàbrica de les Arts de Granollers, forma amb Vicenç Viaplana l’estudi de recerca artística Frau. Aquestes línies no són suficients per encabir tota la seva producció artística: pintura, fotografia, performance, vídeo i dinamització artística. També la podeu veure a Thermalia.
· Ets artista a temps complet?
No es pot separar el que és i el que es fa perquè jo no faig d’artista, soc artista. Llavors crec que, inevitablement, ho soc sempre.
· El concepte d’artista multidisciplinària és el que més et defineix?
A mi m’agrada autodenominar-me així, bàsicament perquè avui en dia l’artista contemporani d’alguna manera és multidisciplinar, vol expressar i ho fa buscant diferents tipus de llenguatges que el puguin dur a expressar allò que li interessa dir. Jo em sento multidisciplinar perquè no em quedo amb una sola tècnica o disciplina perquè el que jo vull al final dir alguna cosa i la manera amb què la dic no m‘importa. Crec que hi ha artistes multidisciplinaris des dels ‘ismes’, quan ja van començar a aparèixer aquests artistes que no només eren pintors o escultors. La gent s’aferra a preguntar-te: Però tu què fas? Ets artista? Ah, pintes. I contestes, sí, però no només… La gent té molta necessitat de saber exactament quina tipologia d’art fas i avui en dia no és així.
· Dedicar-se a tants àmbits artístics t’obre el ventall de possibilitats?
Sí, de fet és una cosa que vull consolidar. Obrir el ventall de llenguatges és alhora una càrrega perquè des de fora s’exigeix que tinguem una formació o un ofici tancat.
· Mai t’has plantejat si ets artista i realment què fas?
Uf, moltes vegades. Mira, l’exercici més simple és fer-me un web. Però què hi poso? Ho poso tot o només una part? Sempre hi ha aquella pressió per especialitzar-te, el món dels màsters… Jo no em vull especialitzar.
“Per res del món, des del meu punt de vista, l’art ha de ser estètic o emocional i prou”
· Quin sentiment ha de tenir l’espectador a l’hora de veure una exposició?
El primer que necessites per gaudir d’una obra d’art és que t’enganxi. De sobte hi ha un fil entre tu i l’obra d’art, és una cosa irracional que es genera o no es genera. Ara bé, a partir d’aquest fil si tu l’enganxes i t’hi acostes hi ha moltes altres coses. Per a mi, l’art, i això és una opinió personal que no tothom comparteix, ha d’estar contextualitzat. Per res del món, des del meu punt de vista, l’art ha de ser estètic o emocional i prou. És estètic i emocional en tant estàs entenent el que estàs veient. És important contextualitzar què és el que estic veient, qui ho ha fet, perquè l’artista m’explica això i a partir d’una connexió purament irracional de sobte apareix un ventall de possibilitats que connecta amb una realitat o una ficció que et diu moltes més coses.
· L’art ha de tenir un cert compromís polític o social?
No necessàriament. Però sí que és cert que a mi m’interessa molt l’art que té un compromís, potser no cal polític, però sí social. És a dir, l’artista és abans que res una persona i això ja ho deia Manolo Hugué. L’artista és una persona que està creant i hi ha tota una sèrie de factors que l’estan influint. És inevitable, tu no crees del no-res. Per tant, jo no sé si ha d’existir aquest compromís però és molt natural que hi sigui. De sempre, l’art, en major o menor grau, ha tingut un compromís i ha despertat consciències.
· Hi ha la dita que Sant Cugat del Vallès és terra d’artistes, Caldes també ho és?
Caldes diuen que és terra d’artistes i de triatletes. Sempre dic, mig en broma mig seriosament, que l’aigua termal fa bullir la sang. Sí que és cert que, d’alguna manera, el termalisme ha conformat aquesta identitat. La creativitat va adherida a aquesta sang calenta que, en el fons, no és res més que un poble viu, actiu, amb escola de música i d’art, ràdio, museu, associacions culturals… Tot això està creant un teixit que propicia la creativitat.
· Et fa especial il·lusió que Thermalia hagi continuat el projecte de la MIAU amb la REMIAU?
Molta. La MIAU va ser una proposta amb la qual vaig estar vinculada abans de treballar al museu des de l’associació d’artistes calderina 7 d’art. Quan l’entitat es va diluir, alguns dels seus membres ens vam afegir a l’aventura del MIAU. És una proposta de la qual me’n sento molt contenta perquè és una perleta, menuda, per a un públic relativament reduït però que cuida molt les propostes.
· Un públic a qui ja li agrada molt l’art, fins i tot?
Exacte, però és que a més li agrada gaudir de l’entorn. Una cosa que té el MIAU és que és un tipus d’art arrelat a l’entorn per al qual es crea. Des del principi, el vam vincular al termalisme perquè ens vam adonar que de manera natural era el que interessava als artistes quan venien. Hi ha gent que s’hi apropa des del vessant de l’art i altra que ho fa des del vessant del turisme o el territori. Va ser una proposta que vam deixar de fer ara fa quatre anys perquè estàvem cansats. Ara el projecte l’hem tornat a enganxar amb aquest nom de REMIAU i, en lloc de centrar-lo en un dia, l’hem allargat a diferents jornades. És d’aquelles petites coses locals que es projecten enfora perquè realment hi ha una qüestió d’amor.
· A casa teva hi podem trobar art?
Sí. Hi ha moltes peces meves, d’amics i de fet, tinc art guardat. No soc una gran compradora d’art però sí que en soc una gran gaudidora. Tinc peces convencionals penjades a les parets i tinc una mena d’altar on van apareixent coses meves i d’altres, però també hi ha una postal d’una obra de teatre que m’ha colpit especialment… No m’agrada pensar en l’art com a objecte, sinó com a experiència.
· A l’estudi Frau veu fer dos encàrrecs sobre el 80è aniversari del bombardeig de Granollers. Com va anar l’experiència?
És un projecte conjunt que vam fer durant sis mesos. Ens vam submergir literalment en uns fets històrics que van marcar molt Granollers i el món en general. Nosaltres rebem l’encàrrec per fer la direcció artística d’un concert de música. I ens ho prenem com un repte per convertir un concert en un gran espectacle amb tots els sentits sensorials i emotius. D’aquesta experiència també en traiem un resultat videogràfic i, en breu, traurem un resultat expositiu. Com a Frau, no ens centrem en un únic espai d’exhibició. Vam entomar el projecte defugint la qüestió local per convertir-la en una qüestió global que valorava els fets locals i històrics però aleshores ens permetia parlar del passat, present i futur.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.