Luis Robisco

El do de la complicitat

Judit Neddermann i Luis Robisco tanquen la cinquena edició del Festival Molí de l’Esclop

IMATGE | Robisco durant la seva actuació al Molí de l’Esclop el dissabte passat.> J. RIUS

Tot jugava a favor. Bon temps, la il·luminació i la gent propera. El guitarrista calderí Luis Robisco i la cantant Judit Neddermann van protagonitzar dissabte una darrera sessió del Festival Molí de l’Esclop amb tot de complicitats amb el públic que omplia el recinte.

Luis Robisco, acompanyat del seu germà Jose i del bateria Paquito Escudero, feia tota una declaració d’intencions al començar la seva actuació. “Avui juguem a casa”, deia el músic calderí abans de començar els primers compassos de Ni blanco, ni negro. Després d’un dels primers moments àlgids de la nit, la composició Querido papá, composta arran de la mort del pare dels germans Robisco, va pujar a l’escenari Xavier Coll que forma amb Luis Robisco –i Manuel González- el Barcelona Guitar Trio. Amb Coll, van interpretar el tema Continuará per, de seguida, endinsar-se en un homenatge al mestre Paco de Lucía. La coneguda Spain de Chick Corea que va interpretar Paco de Lucía amb John McLaughlin va arrencar les primeres ovacions del públic que es va lliurar amb les altres dues composicions, Zyryab – que Paco de Lucía va interpretar amb Joan Albert Amargós- i potser la més coneguda del seu repertori, Entre dos aguas.

Neddermann, acompanyada del guitarrista Santi Careta, va començar potser una mica freda a l’escenari perquè no es va adreçar al públic fins la tercera cançó. El seu repertori estava format per temes del seu darrer disc, Nua, publicat al març d’aquest any. Però la cantant de Vilassar de Mar va començar a teixir complicitats amb els assistents a partir del tema Vinc d’un poble, dedicat al seu poble natal. A Ubi Sunt, un tema dedicat a tota la gent innocent que ha mort per causes injustes i que la cantautora va començar a escriure després dels atemptats de París, va projectar sobre el recinte del Molí de l’Esclop tot els seus sentiments i reflexions que va reblar amb No volem més cops, “una reivindicació contra la impunitat policial, concretament en el cas de l’Ester Quintana i les càrregues de l’1 d’Octubre” segons va dir en la presentació del tema. El públic ja va fer la tonada a partir d’aquell moment i Neddermann, que en algun moment de l’actuació va confessar que “mai havia tingut un bolo amb tanta complicitat del públic”, va buscar la interacció a Vai, Vai, Vai – un tema en portuguès, un idioma que fascina i domina a la perfecció la cantautora vilassarenca- i El galgo viene, on la intervenció dels espectadors va ser crucial per a convertir-se en un segona veu.

Una Neddermann totalment llançada i aclamada pel públic va arribar a la part final i fins i tot va canviar el repertori que tenia pensat per incloure el tema Pena inclòs al primer àlbum de l’artista, Tot el que he vist (2014) i 21. Aleshores, la complicitat que s’havia teixit durant tota la nit va ser unànime amb la pujada a l’escenari de Luis Robisco i el percussionista Paquito Escudero amb els quals va interpretar un tema. Neddermann, va coronar la nit després, ja en solitari amb l’arxiconeguda Mireia. I amb la promesa que vol continuar amb la complicitat dalt de l’escenari.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss