El patrimoni cultural és l’herència cultural pròpia del passat d’una persona, mantinguda fins a l’actualitat i transmesa a les generacions presents”. Des d’aquesta definició de diccionari partim cap a un concepte que podríem considerar com una de les pedres angulars de la cultura catalana. Poques comunitats s’han esforçat tant al llarg de la història a perpetuar dos elements clau en aquesta definició de cultura: preservar i transmetre.
La festa del foc i l’aigua; Escaldàrium, no pot prendre’s més seriosament aquestes dues missions. D’una banda, recull la crema de bruixes, aquest fosc passat del qual, sense haver-ne d’estar orgullosos, ens agrada recordar que ha format part de la població. Tampoc deixa enrere un dels elements més representatius del poble, l’aigua termal. Encara que es troben a faltar més referències al nostre passat romànic, no es pot deixar d’observar que la Godra fa tota la cara d’haver nascut de la mitologia romana més profunda, tant conceptualment com visualment. Tots aquests elements del passat es combinen amb una tradició més contemporània, que és la del correfoc.
Tornant a la definició literària de preservar i transmetre, el segon dissabte de cada juliol Caldes de Montbui dona una lliçó magistral sobre patrimoni cultural, transmetent a generacions presents i futures les nostres arrels més antigues i, perquè no, algunes no tan antigues, però ja tradicionals com és el sentir dels correfocs. Sempre dins d’una convivència molt cívica. Aquesta festa demostra que la diversió no ha de ser a costa de fer-ho passar malament als animals.