Que el president Puigdemont no hagi estat extradit per la justícia alemanya és una prova més de la manca de separació de poders a Espanya. A l’Estat espanyol els poders polítics influeixen, quan convé i de manera clara, sobre la justícia. Aquest és l’estat de dret que ens volen vendre? El cas català està deixant despullat, davant d’Europa i el món, aquest estat encallat encara en dècades passades. Els principals mitjans internacionals parlen de Catalunya en les seves capçaleres i aquesta notorietat és una arma de doble fil, ja que suposa una victòria per la causa catalana i, alhora, una derrota en termes de prestigi per a l’Estat espanyol.
És molt probable que aquesta trama tan apassionant com injusta que vivim els catalans és i serà positiva pel conjunt de la societat espanyola. Les deficiències d’aquest estat s’estan posant de relleu i la modernització –per no dir democratització– que necessita Espanya arribarà de la mà dels catalans. Per més surrealista que sembli, pot ser així. En aquest moment es fa difícil imaginar-s’ho, però la història pot caminar cap aquí i serà la comunitat espanyola qui agrairà als catalans haver fet avançar l’Estat espanyol cap a cotes de més democràcia i eradicar vicis autoritaris, centralistes i neofranquistes del Partit Popular.
Però mentre escrivim aquestes línies hi ha un grup de polítics que han perdut la seva llibertat per defensar un projecte lliure per a Catalunya. Mentre reflexionem cap a on ens porta l’actual escenari, un seguit de persones i les seves famílies pateixen els efectes de la crueltat, l’aïllament i la soledat que imposa la presó. És impossible descriure la gran injustícia que suposa la mesura de presó preventiva per a persones innocents que tan sols han lluitat per seguir el mandat democràtic del poble.
Catalans i calderins, només podem seguir mobilitzant-nos i reivindicar allò que és nostre i que ningú no ens pot prendre: la llibertat!
