Sovint s’afirma que les reivindicacions de gènere han deixat de tenir sentit, més encara en països que, feliçment, gaudeixen d’un sistema i unes institucions democràtiques. No obstant això, no hi ha cap dona al món que no hagi d’afrontar algun tipus de discriminació al llarg del seu dia a dia, ja sigui en l’àmbit professional o domèstic.
És cert que, almenys als països democràtics, la dona gaudeix dels mateixos drets legals que els homes. Malauradament, però, l’equiparació en drets no suposa l’assimilació real en termes d’igualtat d’oportunitats. La majoria de dones es veu obligada a obrir-se camí en un món laboral excessivament masculinitzat que, tot sovint, premia els valors propis i genuïns dels homes. Hi ha qui fins i tot assimila les habilitats i aptituds de la dona per contemporitzar, negociar i dialogar amb la feblesa o la manca d’idoneïtat per als entorns agressius i competitius dominants al món empresarial. Es tracta d’una creença silenciosa, fins i tot invisible, però afecta, condiciona i marca profundament l’esdevenir professional de centenars de milers de dones.
També en l’esfera privada la dona es veu obligada a assumir les pesades inèrcies del passat, havent de compatibilitzar la ja de per si feixuga jornada laboral amb una segona jornada, de caràcter domèstic, pel sol fet de ser dona.
És per això que commemoracions com aquesta són tan importants. Potser no marquen un abans i un després, però serveixen de recordatori i posen el dit a la nafra, ni que sigui per unes hores, de les injustícies que pateixen encara les dones. Per bé que està més a prop, la plena igualtat de gènere segueix sent una quimera, també als països democràtics. I seguirà sent un miratge fins que no es produeixi un canvi cultural de fons que impliqui una veritable coresponsabilitat entre homes i dones a tots els nivells.
Per tot això, el proper 9 de març (20 h – Cases dels Mestres) tenim una cita amb la diputada al Congrés Míriam Nogueras, que ens parlarà “Amb ulls de dona”.
