Hi ha qui creu i diu que l’escola ha de ser un reflex de la societat. I nosaltres no podem estar més en desacord amb aquesta afirmació. En aquest escenari tindríem una escola on els nens serien molt més valorats que les nenes, on els rics gaudirien de més privilegis que els pobres, on les llegües vehiculars haurien de ser tantes com orígens i els docents serien autoritaris, parcials i castigadors.
No volem que una societat desigual, masclista i classista es reflecteixi en l’educació.Ens agradaria just el contrari: una societat que fos un reflex de l’excel·lent educació que es dona a l’escola pública catalana. L’escola de totes. On tots els infants i joves gaudeixen de les mateixes oportunitats. És universal, accessible i valora la diversitat. No es diferencia per raons d’origen, de raça, de classe social, de religió, de gènere o orientació sexual. On la llengua vehicular i cohesionadora, que ens facilita la igualtat d’oportunitats, és el català. On el castellà té una gran importància i on l’anglès i altres llengües estrangeres n’haurien d’anar cobrant cada vegada més. Apostem per l’escola on les arts plàstiques, la música o l’esport són tan importants com les matemàtiques o les ciències socials. On no s’instrueix cap religió, deixant-la com una opció personal a desenvolupar lliurement en l’àmbit familiar o comunitari.
Defensem l’escola que, malgrat les retallades, sobreviu, fent la seva millor tasca amb severes dificultats, i tot gràcies a un cos docent digne de reconeixement. Transmissors de coneixements i valors de respecte i igualtat. Perquè està demostrat que cap jove acaba l’educació sense saber castellà. Que el català es va fent cada cop més present en fills de famílies castellanoparlants, cosa que els dona les mateixes oportunitats que a la resta, coneixent dues llengües en lloc d’una. “El saber no ocupa lugar” i la millor manera de conèixer una cultura i aprendre a estimar-la, és i serà sempre a través de la seva llengua. La de Martí i Pol, la de Lorca, la de Dickens…
