“Zidane va dir-me que era un pesat”

Miguel Ángel Lozano va formar part de la mateixa generació que Xavi Hernández i Carles Pujol i va triomfar al Màlaga i Betis

IMATGES | A dalt, lluita amb Zinedine Zidane al Bernabéu (M. POZO); a baix, alineació del debut en el primer equip del Barça al camp del Lleida (Copa Catalunya); amb Johan Cruyff i Joan Laporta. “Cromo” promocional amb el Betis.> CEDIDES

Lluny del glamur i el soroll dels grans camps de futbol, Miguel Ángel Lozano (Sabadell, 1978), en un altre temps estrella de La Liga, viu la seva retirada apartat de l’alta competició com a entrenador d’equips amateurs i sense més pretensió que la de gaudir de l’esport sense més pressió que la de la passió.
Calderí d’adopció, aquest migcampista va ser fill d’una generació espectacular de futbolistes blaugranes i va fer parella amb Xavi Hernández al Barça B de finals dels noranta. Pepe Reina, Carles Puyol, Nakor Bueno, Thiago Motta o Haruna Babangida van ser companys de generació, abans de jugar durant vuit temporades a Primera amb el Llevant, Màlaga i Betis i sis més a Segona.
Fill del futbolista professional Rafael Lozano –va militar al Córdoba, Granada i Sporting de Gijón a finals dels seixanta i principis dels setanta–, Miguel Ángel és un dels futbolistes més actius al FC Barcelona Legends, cosa que li permet seguir en un envejable estat de forma. “Sempre que puc jugo partits benèfics i amb els veterans del Barça. Sincerament, ja no ho trobo tant a faltar i em centro més en la meva faceta d’entrenador”, reconeix al Calderí des de la grada del municipal de Lliçà.
Sorgit d’una generació que marcaria el futbol espanyol, una gran amistat l’uneix a Xavi Hernández, amb qui va “compartir habitació i cotxe per tornar dels entrenaments” en l’època blaugrana. “El 90% d’aquell equip vam acabar vivint del futbol. Això dona una idea de la qualitat que hi havia. Jo era més físic que Xavi i normalment li cobria les esquenes. Ell posava la qualitat”, explica amb convicció. Els dos jugadors encara mantenen una gran amistat des d’aquella època.
De la mà de José Mourinho –aleshores traductor de Louis Van Gaal– va debutar a Lleida en partit de Copa Catalunya amb el primer equip del FC Barcelona. Del controvertit entrenador del Manchester United en guarda un bon record i admet que “normalment fa el que fa per treure pressió als seus jugadors”, i destaca que la seva qualitat humana està per sobre de tot: “quan vaig lesionar-me a Stamford Bridge en Champions, va escriure’m una carta desitjant-me una ràpida recuperació”.
Aquesta greu lesió va marcar la seva carrera esportiva. Miguel Ángel acabava d’entrar a la preselecció de Luis Aragonés –abans ho havia fet amb Iñaki Sáez–, però el blue Michael Essien va truncar el desig de la internacionalitat. Res ja no va ser el mateix. El Betis, que va pagar per ell dos milions d’euros al Màlaga, el va cedir al Llevant i la temporada següent va tornar a l’equip blanc-i-blau, on havia viscut els millors moments de la seva carrera esportiva guanyant una Copa Intertoto el 2002.

 

“Quan vaig lesionar-me a Stamford Bridge, Mourinho em va escriure una carta desitjant-me una ràpida recuperació”

Miguel Ángel Lozano

 
El “21” era un jugador persistent i tenaç, capaç de desgavellar el mateix Zinedine Zidane. En el primer partit que jugava amb el Màlaga al Bernabéu, el tècnic Joaquín Peiró li va demanar un marcatge a l’home al francès. A la mitja part li va demanar la samarreta i l’actual entrenador del Madrid li va posar com a condició que el deixés en pau. “A l’acabar el partit, Zidane va dir-me que era un pesat, però que havia fet a la perfecció el que m’havia demanat el meu tècnic i va donar-me la samarreta”.
Després de la segona etapa al Màlaga, va anar al Gimnàstic de Tarragona i Ponferradina de Segona Divisió, i poc després al Badalona, Castelló i Terrassa. El CF Caldes va ser l’última parada per a un futbolista que encara tenia molt futbol a les botes. Al conjunt blaugrana va aconseguir l’ascens a Segona Catalana amb una temporada espectacular, i va aconseguir des de la banqueta l’ascens a Preferent amb l’equip juvenil.
Acabada l’etapa com a jugador, va acceptar l’oferta de l’Ordino andorrà, on va tenir “una experiència meravellosa i molt enriquidora en molts aspectes”.
La temporada passada va fitxar pel Lliçà, equip amb què va rescindir la seva relació divendres passat, deixant-lo en segona posició a la Lliga. Molt lluny queda per a Miguel Ángel tornar a l’elit com a entrenador, ja que reconeix que “ara toca sacrificar-me i adaptar-me a la meva família, ja que abans ho han fet ells. El que hagi d’arribar, ja arribarà, però ara toca ser amb ells”. En un temps on tothom creu tenir Messi a casa, encara hi ha qui li sobta veure com un esportista de la seva alçada deixa la grada per baixar a la gespa i entrenar equips modestos.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss