El Centre va acollir el dissabte 13 de gener el 2n Aplec Caldes is Hell, on en Solé va tornar amb tota la banda per cantar les cançons del disc Aquest collons de poble i altres cançons sobre Caldes de Montbui, que es va enregistrar en directe l’any 2014 al mateix escenari. Aquest disc, que va néixer amb la idea de reivindicar el cant de taverna com a acte per fer comunitat i identitat, ja va tenir una gran rebuda en la primera edició de l’Aplec. En l’edició d’enguany, se supera amb un sould out d’aforament, ja que algunes persones es van quedar fora del recinte perquè ja estava ple. El músic calderí va tornar a demostrar en aquesta ocasió que el públic gaudeix de tenir unes cançons dedicades al seu poble, i acompanyava els músics cantant al més pur estil de taverna irlandesa, una influència per a Solé, que amb aquestes cançons desgrana la seva visió sobre diferents aspectes de la vida i el caràcter de la vila calderina. Potser en això rau l’èxit d’aquest disc, el públic s’identifica amb la manera com expressa Solé la seva relació amb el seu entorn immediat, posant-hi festa, humor i molt ritme.
La banda, formada per Víctor Velasco (violí i cors), José Manuel Robisco (baix), Agustí Ciurans (bateria), María Dolores Rascón (percussions i cors), Pol Aumedes (acordió i cors) i Solé (guitarra acústica i veu principal), va tocar totes les cançons del disc amb algunes variacions, com quan va iniciar amb la part instrumental de “La balada d’en Serafí, el Marco Polo”, perquè hi ha la melodia d’“El Bram de la Quimera” de l’Escaldàrium, que també va compondre Solé. Les cançons més corejades van ser “Ritual del nou calderí”, “Caldes em mata”, “Aquest collons de poble” o “Me’n torno a Caldes”, que va tancar l’espectacle d’aquesta edició.
Ja podem avançar que al gener del 2019 hi haurà el 3r Aplec de Caldes is Hell, que, en paraules de Solé, “la idea és que aquest concert sigui una ocasió perquè la gent ens trobem i cantem junts sobre el nostre poble”.