
S’acaba la 145a edició, la més viva i reivindicativa fins ara
- 23/01/2018
- 0 comments
- Marta Puigdueta
- Categoria: Cultura
- 0
La Facultat de Sant Antoni Abat proclama que hi ha llista d’espera per ser abanderat fins al 2024
IMATGES | A dalt, Marta Ferrer Xalabarder, capitana d’aquest any, presidint la desfilada de Sant Antoni per l’Avinguda Pi i Margall diumenge passat. A baix, les abanderades d’aquest any, el repartiment dels panets beneïts i Mn. Xavier Blanco beneint. > j. serra
Els Tres Tombs de la vila termal van aplegar visitants d’arreu i van fer sortir els calderins de sota les pedres amb la passada de carros, carrosses i cavalls de muntura del matí del 21 de gener. A la tarda, 360 persones van ballar el Ball de Plaça davant la mirada atenta dels curiosos, que veien per primer cop la dansa, i la dels ulls experts dels veterans, que han viscut la festa des dels tres anys. La celebració calderina, que ja figura en la categoria d’entitats amb més de 25 anys d’antiguitat del Catàleg Festiu de Catalunya, ha fet 145 anys i per això el programa, que molts calderins col·leccionen, enguany ha sigut en format llibretó, substituint el format grapat per un de més treballat per a l’ocasió.
El Sant Antoni 2018 ha assolit la funció que el caracteritza: ser una fotografia del passat pagès de Caldes de Montbui per un dia. Ara bé, encara que la festa busqui recordar els orígens, no ha deixat de banda l’actualitat. També hi va haver espai per a la reivindicació i el record als presos polítics amb la carrossa “El Sant Antoni serà sempre nostre” i els llaços grocs, que molts balladors duien a l’americana o al barret.
Tanmateix, la celebració dels Tres Tombs es va desenvolupar com cada any i amb bon temps. Al matí, després de l’esmorzar de traginer, l’ofici solemne i la benedicció d’animals, va començar la cercavila de carros, carrosses i cavalls, encapçalada per les abanderades d’enguany, precedides pels seleccionats per a l’any que ve. El concurs va premiar en la categoria agrícola la carrossa “Esperant el Segar”, i en la de carrossa artística o de fantasia, “El carro dels folklòrics”. Durant la rua va destacar el fet que la colla veterana El Cistell va anunciar la seva retirada amb la broma i el to sorneguer que sempre l’ha caracteritzat.
A la tarda els calderins i calderines van reviure la festa dels seus avantpassats amb el Ball de Plaça. Barrets, mantellines i mocadors van omplir la plaça de la Font del Lleó, succeint-se fins ben entrat el vespre en un mar d’expectació i tradició. A plaça, van tornar a ser 360 persones, com l’any passat. I és que any rere any es manté aquest nombre; com a màxim oscil·la en cinc o deu parelles amunt o avall, però queda palès que la tradició no es perd. Hi ha famílies calderines on tots han ballat la dansa i la celebració ha passat de pares a fills. De fet, diumenge va quedar consolidada la colla dels veterans, que va néixer l’any passat fruit de la nostàlgia d’un grup de calderins exballadors que volien reviure la dansa.
A la nit, es va fer el simbòlic lliurament de bandera al Casino de Caldes, de les abanderades 2018 als abanderats 2019. També es van entregar els premis del concurs de carros i un reconeixement dels abanderats dels anys 1968 i 1993 en el 50è i 25è aniversari, respectivament. El ball de nit va ser a càrrec de l’Orquestra Venus.
Aquest any, Marta Ferrer Xalabarder ha estat la capitana de bandera; Hèlia Monsech Pereta, portabandera, i Laura Ferrer Xalabarder i Ivanna Vila Tenedor, cordonistes. Aquests quatre càrrecs van molt disputats a Caldes. En paraules del president de la Facultat de Sant Antoni, Joan Bellavista, “hi ha sol·licituds d’abanderats fins al 2024”. Així doncs, llarga llista d’espera. Però, com funciona?
Tot aquell que sigui fill d’un soci de la Facultat de Sant Antoni Abat té dret a presentar la sol·licitud per ser abanderat. Les candidatures s’han de presentar almenys 4 anys abans de l’any que es vol ser abanderat, i llavors, 3 anys abans de la data demanada, la Junta dona la seva resposta, vistiplau i atorgament. Aquells que demostrin una participació activa en la festa seran els encarregats de custodiar l’estendard de la Facultat. Per això, han d’aprendre a muntar a cavall i a fer balls de saló. Però, com els trien?
L’entitat té un escandall, una escala de puntuació, que els quinze membres de la Junta valoren i voten. Ara bé, el que pretén la Junta és poder atendre el màxim de sol·licitiuds, és a dir, que tothom qui ho demana ho pugui ser. Joan Bellavista considera que la festa “és més viva que mai, tot i coincidir amb Ripollet i altres pobles de la comarca, perquè la gent se l’estima”. El president de la Facultat de Sant Antoni considera que els Tres Tombs s’han erigit com “la Festa Major d’Hivern concentrada en un únic dia molt intens”.
145 SANT ANTONIS
Els Tres Tombs s’han anat adaptant, han passat una guerra, una postguerra i diverses crisis. Tot i que va començar com una festa pagesa, es va popularitzar com una activitat burgesa amb la influència de Barcelona. També hi ha hagut dos claus en la història del Sant Antoni calderí: la inclusió de la dona en la celebració a finals dels seixanta com a abanderada i el fet de passar la festa d’un dia feiner, el 17 pròpiament, al festiu més pròxim, aquest any el diumenge 21 de gener. Segons Joan Bellavista, el següent pas hauria de ser declarar el dia 17 de gener festa local, cosa que ja s’ha demanat diverses vegades a l’Ajuntament sense èxit.
El Sant Antoni de Caldes de Montbui és particular perquè allarga la festa fins a la nit i té l’ingredient del Ball de Plaça, que tot i ser una dansa tradicional, els balladors no van vestits de manera folklòrica, només porten mantellina i barret. Ara bé, el que més impressiona als forasters és la imatge de les cadires, provinents de diferents cases calderines, disposades al voltant de la plaça de la Font del Lleó des de les vuit del vespre del divendres anterior a la festa. Una imatge icònica que evidencia en un obrir i tancar d’ulls la immortalitat d’aquesta festa alimentada amb l’emoció dels calderins, que se l’han sabut fer seva.
Autor
Enganxada a Caldes de Montbui i la seva gent. Em caracteritzo per ser una persona feliç. Graduada en Periodisme per la Universitat Pompeu Fabra, corresponsal d'Ona Codinenca i la Xarxa a la vila termal. Anteriorment Cap de Redacció del Setmanari Montbui. El que em mou és veure què té d'interessant cada persona que m'envolta i explicar-ho.