Hi ha estudis que han vist que només entre el 30 i el 75% de persones coneixen un o més símptomes de l’ictus, i un estudi espanyol ha publicat que només el 54% de les persones anirien a l’hospital. Les dades revelen una important necessitat de conscienciació i facilitació d’informació, ja que actualment la malaltia és la segona causa de mort a Espanya i hi ha un ampli desconeixement dels símptomes per part de la població, cosa que cal canviar ja que “detectar a temps els símptomes pot marcar la diferència en les seqüeles que poden quedar”, va explicar Pilar Loncan, metgessa de la Fundació.
Amb el propòsit d’aconseguir la màxima prevenció, la Fundació Santa Susanna i l’Associació Jardí Santa Susanna van organitzar la xerrada “Com prevenir l’ictus” el passat dimecres 17 de gener, dirigida pel doctor Roque Lucas, metge de l’EAP Palau-solità i Plegamans. L’acte forma part de la quarta edició del cicle “Com podem millorar la nostra salut”, un “espai informatiu i de debat sobre qüestions que poden millorar la nostra salut a través d’una programació de sessions mensuals, obertes a la ciutadania i al diàleg, i interactives per seguir promovent la salut, prevenir les limitacions i facilitar l’adaptació a noves situacions vitals”, va explicar Anna Pineda, responsable de comunicació de la Fundació Santa Susanna.
La malaltia, coneguda vulgarment amb diferents noms com feridura, embòlia cerebral o trombosi, és ocasionada per una alteració de la circulació de la sang al cervell, i els símptomes depenen de la zona i el volum del cervell afectats, així com de l’estat general de salut de qui la pateix. A grans trets, la millor manera de prevenir l’ictus és “adoptar estils de vida saludables com la dieta, l’exercici físic i el maneig de l’estrès”, segons Loncan, i és essencial accedir a un centre hospitalari amb urgència quan apareixen qualsevol dels seus símptomes. Els més coneguts entre la població són la pèrdua de força o l’alteració del llenguatge, però n’hi ha d’altres com la debilitat que afecta una part del cos, la pèrdua de visió, la paràlisi d’un cantó del cos o de la cara, la pèrdua de sensibilitat, la inestabilitat, el desequilibri o la incapacitat de caminar i el mal de cap molt intens o sobtat, no habitual.