Waterpolo: de la casualitat a la competició

L’esport va ressorgir a Caldes, gràcies a l’afició d’uns pocs entusiastes del CN Caldes

IMATGE | Plantilla de l’equip senior de la secció de waterpolo del CN Caldes i imatge d’un partit de l’aleví. > CEDIDES

El waterpolo és un esport on el practicant està fora del seu àmbit vital. L’aigua obliga l’esportista a adaptar-se a un medi on es perd l’avantatge que es pot tenir fora. Un handicap que no li va impedir a l’argentí César Raviña dedicar-se a l’esport que més li agradava. Resident a Buenos Aires va començar la seva carrera esportiva al club River Plate, però molt lluny dels càntics del ‘Monumental’ Antonio Vespucio. Ho feia a les piscines del club ‘millonario’, una entitat poliesportiva on amb el decurs dels anys, arribava a les categories professionals i a ser internacional amb l’Argentina.
Però el waterpolo, un esport només recordat cada quatre anys quan arriben els Jocs Olímpics, no era una bona manera per guanyar-se la vida al país sud-americà i per diversos motius, Raviña decidia “un canvi radical en la meva vida”, fent el salt al continent europeu per provar sort com a coordinador d’esports aquàtics al CN Vilaseca tarragoní.
Deixant la carrera esportiva de costat, aviat el CN Caldes fixava la mirada en ell i la sensacional tasca feta al Tarragonès. El responsable de la secció d’aigua del club blau, José Muñoz, feia una forta aposta per ell portant-lo a la vila termal per desenvolupar als esportistes del club.

 
Encara lluny del waterpolo, l’argentí redreçava la secció de natació, però el seu esport el seguia cridant, fitxant pel CN Olot com a jugador de la segona categoria estatal. La casualitat va fer que amb la nova piscina de Les Cremades arribessin dues porteries de waterpolo i davant de la impossibilitat d’entrenar les hores requerides, el coordinador va decidir muntar-les a la piscina vella per exercitar-se.
La curiositat feia que “la gent em veiés i preguntava si podia entrenar amb mi”, fins a arribar al punt, fa cinc anys, que es feia obligatòria la necessitat de rescatar una secció que va deixar el club a finals dels 80.
Amb tretze jugadors, de la casualitat s’arribava a la competició i inicialment es va crear un equip “per donar cabuda a la gent que arribava des d’altres esports. El waterpolo està de moda gràcies als èxits de l’esport en l’àmbit internacional i la gent venia a aprendre i competir” admet Raviña, poc abans de lamentar-se, ja que “cada any havíem de refer l’equip, ensenyant des de zero als jugadors nous”. Això va empènyer al club a crear equips de base.

 

“Si t’agrada la piscina i ho proves, t’enganxes segur”

César Raviña
Coordinador de waterpolo

El club fitxava fa tres anys a Josep Pérez com a entrenador, creant un aleví i un infantil, mixtos els dos. Temporades després, amb l’evolució dels nous jugadors es sumaven les categories de benjamins i cadets, que juntament amb l’absolut són les cinc que conformen els equips de waterpolo de Caldes en l’actualitat, amb 61 esportistes.
“L’exigència cognitiva d’aquest esport és molt alta, pel que es fa necessari començar aviat” remarca el coordinador, que actualment també és l’entrenador de l’absolut. “Ens agradaria fer equips femenins, però sembla que l’esport no enganxa massa a les noies” es lamenta.
“Nodrir la secció de natació i de waterpolo amb el volum d’habitants de Caldes és difícil, pel que hem d’arribar a altres poblacions i alimentar-nos entre nosaltres. La natació normalment es comença en edats petites, però moltes vegades arriba un moment en què es fa el salt al waterpolo. Inclús hi ha qui ho compagina. És un esport minoritari, però és molt divertit” afegeix aquest expert en esports d’aigua, que assegura que amb “una pilota, aigua i llibertat absoluta, si ho proves, t’enganxes”.
Tot i la joventut de la secció, l’absolut del CN Caldes milita a la segona categoria catalana, tot i que Raviña remarca que “no tenim la necessitat de buscar un rendiment de màxima categoria, pel que no busquem gent d’1,90 metres i 120 quilos per jugar. Manel Estiarte és el millor jugador de la història i no tenia aquest físic. Ho pot provar molta gent”.
L’esforç necessari per aquest esport el fa un dels més complets físicament, ja que a més de ser un excel·lent nedador, s’ha de dominar també el joc. “Si t’agrada la piscina i ho proves, t’enganxes segur” sentència aquest argentí resident al Vallès i gran impulsor de l’esport a Catalunya.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss