núria puigivila

Núria Puigivila Viñeta

Directora de la Biblioteca de Caldes

Natural de Vic, cada dia enfila la C-17 per ser a la biblioteca. Compagina la lectura de 2 o 3 llibres per després comprar-los per a l’equipament. Amant de les sèries de televisió, sobretot les policíaques i les de misteri, confessa que el primer que fa en llevar-se és consultar l’iPad per repassar la premsa del dia.

 

· Com vas acabar sent la directora de la Biblioteca de Caldes?
Primer vaig estar a Vic, després a Navarcles i Balsareny. La gent que no som funcionaris estem dins d’una borsa de treball, et van cridant i et vas especialitzant en àmbits diferents. Com que, des de 2011, un decret va fixar que no es convocaven oposicions i no es creaven noves places, l’única manera que hi havia era accedir a places de direcció. Per consolidar la plaça has de fer una memòria i presentar-la davant un tribunal. Aquí a Caldes hi soc perquè, quan hi hagi la plaça, m’hi pugui quedar.

· Com és la Biblioteca de Caldes?
És molt nova, s’hi fan moltes activitats, té molt suport de l’Ajuntament. La biblioteca és fruit d’un conveni entre la Diputació i l’Ajuntament, i aquest hi ha de posar pressupost. El que passa de vegades és que els consistoris no donen valor a la biblioteca i no la doten de pressupost. En canvi, aquí n’hi ha molt i no tenim cap problema a l’hora de fer activitats. A part d’això, tenim un equip que ja fa molts anys que treballa junt i molt polivalent. Per exemple, tenim el Dani, que domina perfectament el tema del disseny i les noves tecnologies, i fa que pugui fer cartells molt macos; l’Anna i la Marina, que són especialistes en la sala infantil; la Bet i el Joan, que són de préstec… De fet, amb l’anterior director, Juanma Moreno, ja es feien moltes coses i jo només he hagut de continuar la seva trajectòria.

 

“A la gent li agrada que li recomanis llibres perquè de vegades s’atabala una mica”

· La mateixa Biblioteca de Caldes està especialitzada en fons de cooperació i solidaritat?
Sí, és un fons que tenim etiquetat amb un gomet triangular de color vermell. Com que hi ha molta matèria d’aquest tema, l’hem incorporat a la col·lecció general. I ens podem trobar tant des d’una novel·la que abordi temes socials i de cooperativisme en general com llibres d’història o una col·lecció local.

· A més, aquesta biblioteca té l’avantatge que és molt cèntrica i té al costat l’estació d’autobusos…
Això hi fa molt. L’equipament ja té 18 anys i la gent està molt acostumada a venir, sap quins serveis ofereix i quins no. La gent ho té molt interioritzat i això ens facilita molt les coses a l’hora de treballar. La gent ens acostuma a demanar que es facin activitats perquè ja sap que aquí s’hi fan moltes coses. Abans, pobles del voltant com Santa Eulàlia de Ronçana o Lliçà no tenien biblioteca i venien aquí. Ara hem perdut usuaris perquè s’han quedat als seus pobles d’origen, que ja tenen biblioteca.

· Teniu alguna mena de perfil d’usuari mitjà de l’equipament?
El perfil mitjà de l’usuari és un nen. Als que ens costa més d’arribar són els joves. Quan són petits venen aquí i es fan el carnet, però quan tenen 14 anys desapareixen i no tornen a venir fins que en tenen 18. La Diputació ha iniciat diversos projectes per captar aquest tipus de públic, com el “Debat a bat, llegir i llegir-se”, o el BiblioLab, que té com a finalitat l’accés al coneixement a través de l’experimentació i metodologies innovadores i creatives en un entorn de col·laboració obert a la ciutadania. Aquí a Caldes desenvolupem projectes tecnològics com la creació de videojocs amb Scratch, que hem fet al novembre; al gener en farem un de disseny de videojocs RPG i al febrer, un de creació d’històries amb Lego. A part dels nens, també gent de mitjana edat, els adults que acompanyen els nens i molta gent que ve a estudiar. La gent gran potser ve més a consultar que a fer préstec.

· A casa teva tens temps per llegir?
Sí, tinc temps per llegir. Nosaltres tenim una feina de preinscripció lectora important i hem d’estar una mica al dia per decidir què hem de comprar i saber què agrada a un tipus de públic deter minat. Acostumo a estar al dia de les novetats i dels premis que es van donant. A més, tinc una espècie de llibreta on apunto coses com llibres que poden agradar a persones vídues o llibres per a persones de 30 anys que no estiguin acostumades a llegir. Quan soc a sala, ho aplico. A la gent li agrada que li recomanis llibres perquè, de vegades, quan en veu tants, s’atabala.

· Ateneu els suggeriments que fan els usuaris de comprar certs llibres?
Tenim una bústia on es pot demanar que es compri un llibre en concret o algun llibre que no tenim. Nosaltres ho valorem i decidim comprar-lo o no.

· Caldes és una vila termal, amb un important atractiu turístic. La Biblioteca aprofita aquesta circumstància?
La biblioteca pública, com que és un centre d’informació i coneixement local, té un fons local que és de Caldes i del Vallès Oriental. A més, com que Caldes és un poble turístic, estem dins de les biblioteques de turisme i informació. Les biblioteques s’han convertit en punts d’informació turística. Part del personal, sobretot el que està a la secció de préstec, va fer formació de turisme i de llocs estratègics de Caldes i del Vallès Oriental. Mensualment ens passem informació amb l’Oficina de Turisme, molta gent arriba aquí preguntant coses i de vegades els derivem al Museu Thermalia. Ens va molt bé tenir plànols i els fulletons amb els 10 punts d’interès del municipi per informar els visitants.

· Com que teniu aquí mateix l’estació d’autobusos, us trobeu usuaris de llocs com Barcelona o altres poblacions del voltant?
Notem que hi ha bastanta gent; sol ser gent gran, que ve a fer estades als balnearis. Aleshores acostumen a demanar llibres sobre la història de Caldes o bé novel·la per poder llegir. Cada setmana poden haver-hi tres o quatre persones que poden demanar aquest tipus d’informació.

· Justament, les sèries acostumen a ser un dels elements més sol·licitats en préstec a les biblioteques. Per què hi ha aquest auge de les sèries?
Les sèries no són tan llargues com una pel·lícula i acostumen a durar entre 30 i 40 minuts. Són molt fàcils de mirar i, com a mínim si tens uns 40 minuts, pots mirar un capítol sencer.

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss