Sempre s’ha dit que els drets d’un, arriben fins on comencen els drets dels altres. Aquesta línia “vermella” és molt clara per a qui respecta, però sembla molt borrosa per a qui no està disposat a complir amb les més elementals normes de convivència, gaudim d’un sistema que ens dóna llibertat i ens atorga drets, però també ens exigeix una contrapartida de deures, una mica del que molts passen, confonent premeditadament llibertat, amb llibertinatge.
Segurament davant cada acció, el criteri personal pot ser més o menys crític,ja se sap allò de que “tot depèn del color del vidre amb què es miri”. Però més enllà de la diversitat d’opinions, diria que la majoria de calderines i calderins subscriurien ara mateix,l’afirmació que hi ha un problema d’incivisme als parcs del nostra poble. Centrem-nos avui,en els excrements i orins de les mascotes que fins allà arriben, acompanyades, fins i tot, per pares dels mateixos nens que juguen en aquest espai.
Ja és desagradable trobar-se excrements i orins pels carrers i voreres, com més, en llocs on és absolutament incompatible la coexistència de nens jugant i gossos defecant i orina’n. El problema amb tot això és que les mals costums, la reiteració i la manca de control està provocant una mena d’acceptació, que amenaça amb inscriure aquest acte incívic a la llista del “permissible”. Les normes de civisme de l’Ajuntament de Caldes contemplen com a falta greu, entrar amb un gos i deixar excrements en parcs , i això en si mateix, ja hauria de ser prou dissuasiu per als que tenen aquest “mal costum”, però en la pràctica, no funciona. El problema dels excrements i orins dels gossos en parcs, i allà on miris, és un tema que ve de moltíssim anys i encara no s’ha aconseguit resoldre.
Si l’única solució passa per les multes, parla molt malament de la nostra societat i advoquem per la reflexió dels que causen el problema, amb l’esperança que en un segon de lucidesa deposin la seva actitud i col·laborin per fer de Caldes un poble millor, on nens i mascotes tinguin els seus espais.
