Avui agafo la ploma (bé, escric ploma perquè és més romàntic però de fet els esborranys els preparo amb ‘llapis-portamines’); com deia, començo a escriure amb la sensació que m’embolicaré, doncs pretenc fer-ho sobre temes que només conec superficialment, però que no domino. Àdhuc el fet d’escriure el títol: DEMOCRÀCIA, pels que no l’hem coneguda fins a la quarantena, m’ha fet cert "respecte" escriure-la. Per altra banda, per raons més que obvies, encara que m’agradaria plasmar el que sento, no ho faré, doncs no puc fer-ho amb absoluta llibertat (reminiscències del passat …o no tan passat?). De tots és sabut, si més no en tenim idea que molta de la jurisprudència actual es basa en el Dret Romà i d’això només fa dos mil anys. Inquiet per tot el que es refereix al saber i com que aquests dies anem tan plens del mot repetit, vaig a buscar la definició del mateix al diccionari: la ‘parauleta’ no prové dels romans sinó de la font del saber de la nostra societat que varen heretar i ens van transmetre aquests romans dels grecs, o sigui altres mils d’anys abans que aquells: DEMOCRÀCIA: ‘Doctrina política que defensa la intervenció del poble en el govern" i en l’elecció dels governants; hi ha altres accepcions segons l’adjectiu que la qualifica: democràcia cristiana, popular, etc. No m’embolicaré pas amb aquestes, era la font la què m’interessava. Entenc que per intervenir, hem de "consultar" i allà que me’n vaig: CONSULTA: ‘Reunió de dues persones o més per aconsellar-se entre elles sobre una determinació a prendre’. Com un ciutadà més i conscient que no arribo al moll de l’os, perquè no és aquest el mitjà per a fer-ho, ni estic preparat per argumentar- ho, el que si m’agradaria és que els que em llegiu us faci pensar en tot plegat…
Els que opineu que avui el tema és massa seriós, teniu tota la raó, però nois, és que ho és de molt seriós.
