Mn. Xavier Blanco Castro
- 19/09/2017
- 0 comments
- Jordi Rius
- Categoria: Calderins
- 0
Rector de la Parròquia de Santa Maria de Caldes
Es confessa un gran seguidor de Facebook, de fet, l’única xarxa social que segueix diàriament. Li agrada el futbol –és culé– i el món de l’esplai. També és un gran melòman, des de la música clàssica fins a Radio Futura o altres protagonistes de la ‘movida madrileña’ i el rock català. Va assistir al darrer concert d’Art Garfunkel a Barcelona l’estiu passat al Festival de Pedralbes.
· Explica’m com et vas fer capellà…
Quan entro al seminari, tinc 27 anys, havia fet la carrera de química i treballava. Entro al seminari per aquest neguit vocacional que portava feia molts anys dintre. Hi entro el setembre de 1997, faig un curs introductori de seminarista i veig que és el que vull fer. De seminarista estic dos anys a la meva parròquia, al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet; després, dos anys més a la Basílica de la Mercè de Barcelona, i l’últim any de seminari em canvien a la Garriga. És un canvi important perquè en un futur decidirà que em quedo aquí al Vallès. A la Garriga hi arribo com a seminarista, m’ordenen de diaca i finalment de capellà. Després vaig a Sant Esteve de Granollers, hi estic tres anys. El darrer any soc vicari de Granollers i rector de Santa Eulàlia de Ronçana. Finalment, fins al 2012 soc rector de Montornès del Vallès. Aleshores és quan el bisbe de Terrassa em diu de venir a Caldes.
· Et va arribar tard, la vocació?
El neguit venia de lluny, però el que passa és que soc molt quadrat, tenia la vida planificada; als de la meva generació ens tocava estudiar i fer la carrera pels que havien fet l’esforç a casa perquè poguéssim anar a la universitat. Des de ben jove havia col·laborat amb la parròquia fent de catequista i de monitor d’esplai, havia portat grups de joves i això és el que m’omplia.
·Has deixat la química de banda?
Totalment. Sempre em fan gràcia els temes científics, sobretot els que toquen la temàtica religió-ciència.
“L’Església ha de fer camí amb el poble”
· L’eterna lluita…
Sí. Penso que, com a mínim a Europa, ha deixat de ser una lluita. Potser és una lluita a nivell popular que les contraposa. A nivell intel·lectual no té sentit aquesta contraposició quan es diferencien clarament els àmbits de cadascuna. El problema és que moltes vegades la gent que parla d’això sap molt d’una cosa i no sap res de l’altra. Quan vaig estudiar biologia o química, molts noms dels que sortien havien estat capellans o frares, des de Mendel fins a Galileo Galilei o Tycho Brahe en el camp de l’astronomia.
· Ja fa cinc anys que estàs a Caldes. Quin balanç en fas?
És molt positiu. Els 2 o 3 primers anys són per conèixer una realitat. Al quart any és quan ja comences a veure què pots fer.
· On hi has posat l’accent?
L’església té tres funcions que no pot eludir mai: l’anunci de la fe, la celebració de la fe i la parròquia que s’obre a totes les necessitats, als pobres i als febles. En aquest darrer punt hi va haver una feina important.
· Com anem de feligresos?
Anem bé tenint en compte que estem en una societat poc creient. La gent que ve a celebrar la seva fe ve perquè ho sent. Encara podem dir que Caldes és un poble de missa perquè el cap de setmana passen centenars de persones per l’església.
· L’església ha revifat amb les persones nouvingudes d’Amèrica?
Són persones molt creients que arriben a un món no creient i això els desconcerta molt. Viuen la seva fe d’una manera molt devocional. Per exemple, aquí a Caldes tenim una gran comunitat d’equatorians que viuen molt la seva fe en moments de festa i tenen una gran devoció a la Mare de Déu de Quilche.
· A part de ser confessor de molts fidels, també els fas de conseller?
Sí, sovint em demanen consells, i alguns no ho fan perquè em veuen accelerat fent mil i una coses. La gent té ganes de sentir-se escoltada.
· De fet ets un dels rectors més joves de la comarca…
En el conjunt del Bisbat som un dels més joves de l’estat espanyol de mitjana d’edat. Aquest matí hem estat reunits l’arxiprestat i quatre dels sis capellans que érem estem entre els 45 i 55 anys.
· Aquesta empremta jove es nota en la forma de fer?Sí, som joves madurs. Això dona un bagatge d’una certa època. Aquesta generació de capellans que vam néixer entre els 60 i els 80 ha viscut amb la democràcia i amb la llibertat. Això ho tenim molt assumit i la nostra manera de fer també es nota. Et diuen que no sembles un capellà dels del sempre i amb això t’estan dient que hi ha una proximitat que a altres èpoques no existia.
· Recentment, 26 capellans de Tarragona van demanar aturar l’agressivitat de 13 TV, la cadena vinculada a la Conferència Episcopal Espanyola. Què en penses?
Sí, els capellans ens hem queixat pels nostres conductes. La meva coincidència amb el que diuen els capellans tarragonins és plena. No s’entén certes actituds o paraules sobre la nostra realitat catalana d’una cadena que està en principi sostinguda per la Conferència Episcopal.
· Com veus la situació catalana?
Amb molta tranquil·litat. Crec que l’Església està fent el paper que li correspon. Nosaltres hem de fer camí amb el poble. Ens hagués agradat, com a la immensa majoria, una consulta legal i acordada. Les coses no han anat per aquest camí i cadascú ha d’obrar amb consciència.
· Com t’informes de l’actualitat?
Llegeixo premsa. Estic subscrit al diari ARA. No hi estic d’acord al 100% però també em preocuparia estar sempre d’acord amb un mitjà o un partit. També escolto la ràdio i miro la televisió.
· Com és el teu dia a dia?
Entraria en funcionament cap a dos quarts de vuit del matí amb la pregària. Avui, per exemple, a quarts de deu tenia una reunió amb els responsables de Càritas per fixar línies d’actuació, després la reunió arxiprestal. A la tarda tindria les reunions de catequesi, més tard la missa i finalment sempre hi ha alguna reunió.
· Voltes per Caldes?
Sí, i tant. Porto amistats i familiars a la vila. Conec gent que coneix Caldes abans que jo i veuen com ha millorat. Havia vingut a Caldes amb unes colònies de confirmació i els joves sempre m’insistien de venir a l’Escaldàrium, quan encara no era tan conegut.
Altres notícies
Autor
Ha treballat a mitjans comarcals, com ara El Punt, i també a Barcelona. Ara fa una aposta per descobrir els racons amagats de Caldes.