Maribel Merino Romero

Propietària de Llegums Parellada

La típica frase ‘Vamos, que me lo quitan de las manos’ es pot dir que es compleix al 100% al seu establiment. Si no té la botiga plena, el telèfon amb comandes no para. És una mica mediàtica, a i la seva presència al programa Divendres de TV3 quan es va desplaçar a Caldes o a especials de VOTV queda registrada en grans fotografies exposades a la botiga.

 

“Els llegums s’han de fer amb molt de ‘mimo’ i molta tranquil·litat”

 

  • El tema de bullir els llegums et ve de família?

De la meva sogra, Maria Julià Agustí, nascuda a Palaudàries, prop de Lliçà d’Amunt. El seu marit era Parellada. La meva sogra ho va fer tota la vida, potser fa més de 60 anys. Feia petites olles i de mica en mica anava venent. Ella és la que em va ensenyar que els llegums s’han de fer amb molt de mimo, molta tranquil·litat i posar-los en remull.

 

  • Com bulliu vosaltres els llegums?

L’aigua de la Font del Lleó va molt bé. Sempre tenim aigua, quan queda freda remullem les mongetes i els cigrons amb aigua calenta. Al matí, ben d’hora, anem amb el meu fill a carregar garrafes, agafem les olles que ja tenim en remull, buides, ben esbaldides i les posem cadascuna al seu foc, hi posem l’aigua calenta i a esperar que bullin. Es van escumant i quan ja no surt més escumes ni impureses, s’afluixa el foc i que els llegums vagin bullint poc a poc. Mitja hora abans que estiguin, s’hi posa la sal corresponent a cada llegum i ja està. Per exemple, el cigró necessita menys sal perquè quan l’hem posat a remullar ja li hem posat un bon grapat de sal. No hi ha cap més secret.

 

  • Quant dura el procés?

Ben bé una hora, o de vegades dues en el cas dels dimarts que fem més olles.

 

  • Quins llegums bulliu?

Fem el cigró gros, que podria ser el lletós com aquell altre més daurat i el cigró Pedro Sillano, que és aquell cigró més petit. Pel que fa a mongetes, la de Santa Pau, que agrada moltíssim i de fet la venem cada dia i la mongeta del ganxet. Quant a les llenties, fem la de Salamanca, que és la grossa, i la pardina, que és més fosca i petita. Els dimarts a més, fem les mongetes vermelles canyella i pinta, que anem combinant. Dimarts és el dia del mercat i és quan hi ha més clientela i és quan pot sortir més la vermella, que agrada però no tant com la blanca.

 

  • Quants quilos de llegum bulliu al dia?

Tot depèn del dia. Potser faig uns 20 quilos de cigrons, 20 més de llenties i 20 també de llenties. En canvi, de mongeta vermella faig una olleta petita. I tot això vola.

 

  • Teniu clients de fora de Caldes de Montbui?

Sí, venen de rodalies i fins i tot de Barcelona. Una senyora sempre em recorda quan vam fer el primer programa de Bullir l’Olla que es va fer al parc. El millor és el boca-orella.

 

  • Si no estiguessis en ple carrer Major de Caldes, el teu negoci de llegums cuits podria estar en qualsevol altra ciutat?

No sé si s’hagués donat l’ocasió. La meva sogra va començar el negoci perquè tenia la font de l’església a un pas per la pota que dona als Corredossos i cada matí hi anava amb les seves garrafetes. Si hagués estat en un poble sense aigua calenta no crec que ho hagués fet. Hauria fet una altra cosa, n’estic segura.

 

  • Per què la gent és tan reticent a menjar llegums?

No cal que ho siguin. Els llegums són boníssims i procuro sempre estar al dia sobre qualsevol notícia que surti sobre aquest tema. Pensa que un país com l’Índia hi ha molts vegetarians i per suplir la carn mengen molts llegums, sobretot llentia, cigró i soja. Tots aquests llegums tenen molts hidrats de carboni, nutrients, ferro, coses que podries aconseguir amb la carn però ja ho fas amb els llegums.

 

  • La gent jove ve a comprar llegums?

Sí, ara ve molta gent jove amb els nens que els agrada els llegums. Ni que siguin 100 grams i els hi poses al costat del peix o d’una hamburguesa i és un aliment bo.

 

  • Els clients també compren en gra per bullir els llegums ells mateixos?

Al principi d’estar amb la meva sogra es venia moltíssim en gra. Les iaies compraven un quilo de llegum i feien bullir l’olla a casa seva. Però ara ve molt de jovent que la vol cuita. De fet, la venc més cuita que seca. Crec que és per una qüestió de temps, ja que primer has de deixar el llegum en remull el dia abans, l’endemà l’has de fer bullir com a mínim dues hores. Però, és clar, qui s’està dues hores contemplant l’olla?

 

  • Maribel, tu n’ets consumidora, de llegums?

Sí i m’agraden. Ara a l’estiu, per exemple, agafes quatre mongetes o quatre cigrons, que saps que acabes de fer, i et fas una esqueixada o un empedrat, amb un tomàquet de l’hort de Caldes que tenim aquí i tot ben amanit. És boníssim! O a una verdura li afegeixes quatre cigrons i ja veuràs quin canvi!

 

  • Caldes és un poble turístic. Tens clients dels balnearis?

Sí, és gent que ve cada any i em fan saber que ja estan per aquí. Compren llegums cuits el darrer dia que estan aquí o llegums secs. Procuren venir cap a la primavera que tinc la mongeta del ganxet, tinc planxeta i molta cosa nova i sempre se n’emporten

 

  • Quin racó preferit tens de Caldes?

Molts anys m’agradava anar al bar Canaletes, perquè era jove, m’asseia i veia passar tothom. Ara m’he fet gran i no necessito veure tanta gent. Els dies que estic tranquil·la, vull estar tranquil·la. Per exemple, aquest dia que van fer la botifarrada a Caldes amb tota una colla d’amics vam dir d’anar a estirar les cames. Vam anar pel pont romànic, que ha quedat preciós. Moltes vegades quan tinc gairebé les olles a punt, me’n vaig al Remei i torno, però ho faig de pressa. Trobo que de les rodalies el poble més maco és Caldes i de bon tros.

 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss