

Pocs elements com la rajola hidràulica reviuen moments de màxima esplendor. Des de l’època de l’arquitectura modernista, sent abastament utilitzat entre el 1890 i 1930, el material reneix en l’actualitat de la mà de nous dissenyadors i arquitectes, creients de les seves possibilitats constructives i ornamentals.
“Catifes de ciment. El món de la rajola hidràulica”, és la nova exposició temporal que acull el Museu Thermalia i que encara pot visitar-se fins a l’11 de setembre. La mostra itinerant és organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sitges i el Consorci del Patrimoni de Sitges i consta de la col·lecció particular de Jordi Griset i d’altres procedents d’institucions públiques i privades, i de diverses empreses. En aquesta, es recull la història i orígens d’un material estretament vinculat a l’arquitectura catalana i que en l’actualitat segueix sent vigent en construccions d’arreu.
De les diverses arts aplicades que conformen l’arquitectura modernista, la rajola hidràulica és un dels elements més originals i menys coneguts. No obstant, la seva presència atorga als espais una solució resistent, higiènica i de gran bellesa. A Catalunya, les empreses que en van manufacturar van comptar amb la col·laboració d’artistes i arquitectes reconeguts, com ara Josep Pascó, Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Antoni Maria Gallissà o Rafael Masó, entre d’altres. La seva ràpida difusió va convertir aquestes vives catifes de ciment en un element íntimament lligat al desenvolupament de l’ornamentació de l’arquitectura modernista i, a dia d’avui, segueixen molt presents en els nous estils del segle XXI.