torre marimon

Torre Marimon, un univers per a la recerca agroalimentària

És una de les seus de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària i concentra des del 2013 els serveis corporatius

IMATGE | Un dels pagesos de Torre Marimon davant arrecla el jardí d’entrada de la finca situada a l’entrada de Caldes de Montbui. > Q. Pascual

Forma part del paisatge calderí i és una de les imatges típiques i més singulars del terme de la vila termal. Per la seva singularitat i també per la connexió amb Gallecs, ha estat una finca molt cobejada per fer-hi diferents actuacions com el projecte de traslladar-hi el zoo terrestre de Barcelona, una iniciativa que va competir amb la presentada pels ajuntaments de Sabadell i Castellar del Vallès. Això passava el 2003, quan la finca passava per un procés d’indefinició després que el 1996 es deixessin de fer cursos de Formació Professional Agrària.

El 2005, l’aleshores conseller d’Agricultura, Antoni Siurana, i Celestino Corbacho, president de la Diputació de Barcelona –propietària de la finca–, van signar un conveni que va permetre que la Torre Marimon acollís una estació experimental per a la investigació i la formació agrícola. L’acord establia les bases per a la col·laboració entre el Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP) i la Diputació de Barcelona per vincular l’Estació Experimental Torre Marimon al sistema cooperatiu d’R+D+I impulsat pel govern català a través de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària (IRTA). Joaquim Adillon s’incorporava el 2007 a la direcció de la Torre Marimon “per ajudar d’alguna forma a aquest procés de transformació del centre, adequant espais a través d’obres i també de processos funcionals”, ja que a l’edifici hi havia personal adscrit a la Diputació i també a l’Escola d’Agricultura que calia harmonitzar amb les directrius i funcions pròpies de l’IRTA. 

 

adillon

“El repte principal és fer compatible un centre ubicat en una finca de 116 ha, amb 16.000 m2 d’edificis amb el gaudi de l’ús públic.”

Joaquim Adillon 

Director de Torre Marimon

 

Aquesta estació va néixer amb l’objectiu de contribuir, a través del desenvolupament d’activitats de recerca, formació especialitzada i capacitació vinculades al sector agrari i ramader, a la modernització, millora i desenvolupament sostenible del sector agroalimentari català. D’aquesta manera es garantia l’ús públic de la Torre Marimon amb continguts relacionats amb R+D+I agroalimentaris i de formació, especialment en el camp de la sanitat animal. Alhora, es pretenia potenciar el paper territorial de la finca Torre Marimon, impulsant així els elements de connectivitat i vertebració en relació amb el municipi de Caldes de Montbui, el sistema de municipis de la riera de Caldes i el conjunt d’espais agroforestals dels municipis del Vallès.

 A més dels àmbits de recerca, també es garantia l’ús públic de la finca com a lloc de gaudi i trobada dels visitants dels municipis veïns, sobretot arran de la forta pressió veïnal per mantenir aquesta situació. Dos exemples d’aquest ús públic de la Torre Marimon és el circuit esportiu, que s’acaba de renovar, i els horts domèstics “que va cedir la Diputació a proposta de l’Ajuntament de Caldes”, explica Adillon. Aquest aspecte de “gaudi social” és potser un tret diferencial de la Torre Marimon respecte als altres centres que conformen l’Institut. El principal repte “és fer compatible que tenim un centre ubicat en una finca de 116 hectàrees, amb 16.000 metres quadrats d’edificis, 15.000 dels quals estan protegits pel Pla Especial, i que aquest gaudi de l’ús públic sigui compatible amb la nostra activitat”, assegura Adillon.

 

hivernacles  
IMATGE | Un dels hivernacles del programa d’Horticultura Ambiental amb què compta el complex de Torre Marimon per fer-hi recerques.> Q. Pascual
 

QUÈ HI FAN?

Des del 2013, la Torre Marimon acull la seu dels serveis corporatius –direcció general, serveis financers, jurídics, internacionals i administratius– de l’IRTA, amb la qual cosa treballen diàriament a l’edifici calderí unes 150 persones. “L’IRTA és una empresa pública que està adscrita al Departament d’Agricultura, té una llei de creació pròpia, que funciona pel règim d’empresa privada”, assegura Adillon, que afegeix que aquesta figura jurídica “ens dota de molta més llibertat de gestió que si fóssim una estructura amb un context més administratiu”. La Generalitat aporta a l’Institut un 31% del pressupost i la resta prové d’encàrrecs, contractes i serveis, subvencions i vendes. Per exemple, de les 116 hectàrees que té la finca, “a la part que no es dedica a l’activitat de recerca, fem de pagès conreant ordi o els cultius que considerem que s’adeqüen més a les condicions climàtiques de la finca. Del conreu que fem, ens ho venem igual que ho faria un pagès”.

Una altra de les vies d’ingressos de l’IRTA és l’elaboració de vi amb les vinyes de la Torre Marimon, que de fet és una pràctica que existeix des de la construcció de la finca l’any 1929. Quan l’edifici va passar a formar part de l’IRTA es va decidir mantenir aquesta tradició. Es poden trobar les ampolles a la venda en els comerços especialitzats i de restauració de Caldes de Montbui, a més de la botiga de Thermalia arran d’un conveni amb l’associació de comerciants del municipi. Una altra font d’ingressos és la subscripció als cursos d’elaboració de formatges –enguany ja van per la 37a edició–, una de les activitats històriques que es feia a la Torre Marimon quan era la seu de l’Escola d’Agricultura i que l’IRTA ha mantingut.

El complex de Torre Marimon té actualment sis grups de recerca dins de les cinc àrees en què està organitzat l’IRTA. En l’àmbit de Medi Ambient i Canvi Global hi ha el Grup de Gestió Integral de Residus Orgànics, una part del programa d’Horticultura Ambiental –l’altra és al centre de Cabrils, al Maresme-. Dins de l’àrea de Producció Animal hi ha el programa de Genètica i Millora Animal, que a la Torre Marimon fa l’activitat de cunicultura amb una granja recentment inaugurada i el programa de producció de remugants. A l’àrea de Producció Vegetal hi ha el Grup d’Activitat Forestal i dins del programa de Genòmica i Biotecnologia hi ha el parc d’hivernacles. “Tot i tenir la seva activitat a la Torre Marimon, no tots els grups la desenvolupen totalment a Caldes”, adverteix el director del centre.

IMATGES | De dalt a baix, un pi envoltat d’un petit hivernacle, una treballadora examinant el fruiters de la finca, un dels laboratoris del Grup de Gestió Integral de Residus Orgànics i una melonera.> Q. Pascual

 

UNA MICA D’HISTÒRIA

Les primeres referències d’aquesta finca les trobem al segle XVI, quan un membre de la família Marimon, de Caldes, es va casar amb la pubilla dels posseïdors d’aquesta finca.

La singular torre que dona nom a la propietat és una reconstrucció de la primitiva, que es creu que exercia funcions de guaita i sentinella.

Va ser adquirida el 1923 per la Mancomunitat de Catalunya, sota la presidència de Puig i Cadafalch, amb la finalitat d’ubicar-hi l’Escola d’Agricultura de Barcelona, que s’havia de traslladar a causa de l’obertura de l’avinguda Diagonal. Immediatament després de la compra del nou recinte, l’Escola d’Agricultura Granja Model Experimental hi inicia els seus cursos.

L’any 1929 l’Escola rep la visita del rei Alfons XIII. Les obres de construcció del complex arquitectònic s’inicien el 1927 i finalitzen quatre anys més tard, el 1931.

Un cop acabada la Guerra Civil espanyola, l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona torna a la Ciutat Comtal, a l’antiga fàbrica Can Batlló, actual recinte de l’Escola Industrial, i passa a dependre de la Diputació de Barcelona.

Els terrenys agrícoles de la Torre Marimon es converteixen en els camps de pràctiques de l’Escola Superior d’Agricultura. El recinte, a més, acull l’Escola de Capatassos Agrícoles, que funciona fins al 1980 i que, en règim d’internat, alberga 80 alumnes. A partir del 1980, s’imparteixen cursos de Formació Professional Agrària, però l’any 1996 cessen totes les activitats acadèmiques a la finca. 

Altres notícies

Autor

Altres notícies

Tags

Do not miss