
Una temporada de somni pel CN Caldes Futsal
- 20/06/2017
- 0 comments
- Albert San Andrés
- Categoria: Esports
- 0
Xavi Passarrius ha fet un equip guanyador, aconseguint el títol i l’ascens a Divisió d’Honor
IMATGE | Xavi Passarrius i Sílvia Jorquera al pavelló del Bugarai durant l’entrevista del Calderí. > A. San Andrés
Amb 22 victòries, un empat i només tres derrotes, l’equip del tècnic Xavi Passarrius va fer aquesta temporada un salt de qualitat esportiu arrasant al grup 1 de Primera Catalana, divisió que va assolir després de descendir fa dues temporades des de la Divisió d’Honor.
Passarrius, que a finals de la temporada 2015-2016 deixava la banqueta del Cat-Gas Santa Coloma després de cinc temporades a l’elit, aterrava al CN Caldes, on alguns coneguts i amics “van oferir-me fer-me càrrec del primer equip, on van donar-me garanties de treballar bé des de la base”. Amb l’equip de la temporada anterior i algunes baixes, aquesta base se centrava en jugadors de Caldes, una identitat que el tècnic no ha volgut perdre.
La identitat, la feina i l’esforç van permetre que l’equip es plantés als quarts de final de la Copa Catalunya, una fita que pocs equips de Primera Catalana han aconseguit, però va caure contra el CFS La Unión als penals, en un partit èpic.
Quin balanç fas d’aquesta temporada?
Ha estat una temporada excel·lent. Estàvem centrats en la Lliga i l’ascens, tot i no ser un objectiu inicial. Ho teníem present, però fer-ho com a campions i amb diverses jornades d’antelació era impensable. Després, la Copa Catalunya, on vam viure aquest ambient; el fet que el poble hagi recolzat l’equip és d’agrair. L’esforç dels jugadors va ser molt bo i caure als penals després de tenir el partit dominat per 4-1 va ser dur.
Com es fa un equip campió?
No ho sabem, però el que vam fer des del primer moment va ser fer entendre la nostra filosofia per encaminar les coses. La confiança, l’ambició i les ganes de treballar dels jugadors ens ha portat on ens ha portat.
I amb una àmplia base de jugadors de Caldes…
Pràcticament tots els jugadors són de Caldes, amb el reforç d’algun de fora. L’objectiu era que tothom vingués a entrenar diàriament, que hi hagués compromís i que tothom gaudís. Com que no teníem l’objectiu de l’ascens en ment, vam poder treballar amb el que teníem.
I quin era l’objectiu?
La nostra feina era recuperar la il·lusió dels jugadors. Els costava molt entrenar i a l’hora de competir era difícil. Hi ha jugadors amb qualitat i nosaltres no és que fem miracles tampoc. Però aquest any, s’ha demostrat el que poden donar ja que només els hem hagut de conduir.
“La nostra feina ha estat recuperar la il·lusió dels jugadors. Els costava molt entrenar i a l’hora de competir era difícil”
Com arriba un entrenador d’elit a Caldes?
Coneixia el Javi Reyes, coordinador de l’equip femení de futsal, i a finals de temporada venia a fer un clínic als entrenadors. Em trobava sense equip, van oferir-me el lloc mig de broma i vaig prometre que els ajudaria a trobar un entrenador. Les ofertes que van arribar de l’estranger –com ara d’Itàlia i Croàcia– no em van convèncer i l’únic club que es va asseure a parlar amb mi seriosament va ser el CN Caldes Futsal.
Què et va seduir del Club Natació?
És un club que deixa treballar, amb molta il·lusió i ganes, i amb molt interès per mi. El club sempre s’ha portat molt bé amb mi i em venia de gust desconnectar del món professional, amb un projecte ambiciós com aquest.
I vas decidir renovar una temporada més…
Ho vam valorar amb la Sílvia. El club tenia moltes ganes que ens quedéssim. Teníem diferents opcions però vam decidir quedar-nos. Hi ha un projecte molt important del club i volem oferir la nostra ajuda per aconseguir-ho. Intentarem mantenir el grup del primer equip i reforçar-lo bé. No ens tornarem bojos, perquè no volem fer un equip potent de gent de fora.
La Sílvia Jorquera, assistent del Xavi a la banqueta, és una rodamon d’aquest esport i després de passar per les banquetes del CFS Prosperitat barceloní, el Castelldefels i el Sant Joan, va arribar al Club Natació amb només 30 anys.
Com és acompanyar un mite de les banquetes?
Feia anys que ens coneixíem, d’ençà que jugava a futsal. El Xavi és un referent a nivell d’entrenador, que aporta molt. Fa anys que em fixo en la seva feina, però aquest últim any ha estat un aprenentatge molt més gran.
Es fa difícil entrenar un equip d’homes a aquest nivell?
Sempre he entrenat masculins en diverses categories i ja havia portat el sènior del Castelldefels; per això no em ve de nou. El Xavi ho va deixar molt clar des del principi i l’equip va reaccionar molt bé des del començament. Sempre tens la mirada de ser la segona, però tenint el Xavi al costat és normal.
I és difícil substituir-lo?
És molt difícil, però s’ha d’estar a l’altura i intentar que els jugadors confiïn en tu igual que ho fan amb ell. La predisposició és molt bona per part dels nois i no tenim mai problemes.
El cos tècnic, que es quedarà una temporada més a Caldes, vol aconseguir de l’equip un bon rendiment de cara a la pròxima temporada, intentant ser la revelació del campionat i fer un bon any a la Divisió d’Honor catalana. Així, es vol seguir progressant i potser sorprendre tothom i ascendir per segon any consecutiu.
Autor
Addicte de l’esport i al món del motor. Llicenciat en periodisme per la UAB i màster esportiu per Blanquerna, col·laboro en diversos mitjans locals en ràdio i paper. Fotògraf accidental i amant de la velocitat. Enamorat de Caldes de Montbui.