Aquests dies estem contents a la nostra vila. A les excavacions de la Plaça del Lleó s’ha trobat el cap de marbre de mida real d’una escultura que sembla ser d’una deessa relacionada amb les aigües. Una peça d’un colpidor marbre blanc que malgrat el pas del temps manté la bellesa, la cadència, l’elegància i l’expressió evocadora i equilibrada del classicisme.
Però és molt més que un simple rostre esculpit al marbre, és molt més que això. Tenim una nova calderina que ha vingut per quedar-se, per ser una entre nosaltres, que ve del passat i que, sens dubte, ens transcendirà. Fa dos dies que l’hem trobat i ja la sentim com nostra, com si sempre hagués estat entre nosaltres – cosa que per altra banda ha fet de forma molt sigil·losa-, com si sempre hagués estat part integrant de la nostra ànima romana. Posar rostre als nostres avantpassats calderins ens apropa, pot ser una mica més, a les nostres arrels i ens les fa sentir més nostres.
Ara, però, tornem a cobrir per molt temps les restes. Creiem que paga la pena fer un esforç addicional i no precipitar-se a l’hora de tornar a tapar la plaça. Queda molta feina per fer i zones per estudiar i que no és moment d’anar amb presses.
