Primer de tot vull felicitar el Calderí pel seu rumb editorial, que va omplint espais buits de la vida calderina. També, vull agrair la referència que fa Jordi Rius sobre l’escriptor terrassenc Ferran Canyameres (1898-1964), el meu pare, en parlar de la seva monografia El Vallès, vigor i bellesa i de la “singularitat del terreny de Caldes” bo per a les cireres.
Aprofitaré l’avinentesa per destacar que aquests dies he pensat molt en el meu pare, arran del tancament de la presó Model, perquè no he pogut deixar de recordar l’estada que hi va fer, per raons polítiques, als anys 1954 i 1958. Els nombrosos comentaris, anècdotes i imatges que han divulgat els nostres mitjans de comunicació m’han catapultat als anys en què vaig viure la tragèdia que va sacsejar la meva família, quan la Brigada Social va arrestar-lo i empresonar-lo.
Després de vint dies passats als calabossos de la Jefatura de la Via Laietana, i quan ja pensàvem que el deixarien anar, van traslladar Ferran Canyameres, escriptor, editor i home de lletres català, a la presó Model. Però allò que sobretot m’empeny a divulgar-ho, és que durant la seva estada en l’un i l’altre lloc va escriure poesia. Un plec de poemes que va titular Hores de prova i de retrobament, que recull, un per un i dia a dia, aquells moments dolorosos passats en la solitud d’una cel·la i en un ambient insòlit i malastruc.
Aquest recull va ser editat el 1993 per Columna Edicions, en el tercer volum de l’Obra Completa, apareguda al llarg dels anys 1990. No crec pas que existeixi un testimoniatge poètic semblant sobre la presó Model, tan dens i tan líric, escrit per un escriptor que ha excel·lit en altres branques de la literatura catalana com el periodisme, el conte, la novel·la, l’assaig, la biografia i les memòries.
