“Volem acollir” va ser el lema que va encapçalar el passat mes de febrer una manifestació en la que més de 160.000 persones d’arreu de Catalunya reclamaven dignitat i acollida per les persones refugiades al nostre territori, convertint-se en la manifestació més nombrosa d’Europa en defensa de l’acollida i en defensa dels drets humans. Molts moviments socials i polítics reclamem des de fa dos anys que el nostre país obri les seves portes a les persones refugiades que fugen de la guerra i la persecució i que de la mateixa manera es garanteixin vies segures per aquestes.
A Caldes hem debatut i aprovat mocions sobre aquesta crisi humanitària que afecta a milions de persones que busquen forçosament una nova vida. Agafant així un ferm compromís a la nostra vila per a la acollida de persones refugiades, que un cop més s’espera veure reflectit en fets i no només en paraules. Mentre el govern local d’ERC diu fa mesos que tot està llest per a què les persones refugiades s’instal•lin a Caldes i senyala com a únic culpable el govern estatal del PP i la seva falta de paraula vers al compromís d’acollir 17.337 persones (a menys de 100 dies de la data límit no s’ha complert ni el 9% de l’acord). La veritat és que el nostre Ajuntament no té capacitat per acollir. Tenim protocols i s’ha format personal de Serveis Socials en la matèria, però res d’això té sentit si no ve acompanyat d’una ajuda i medicació real a l’hora de buscar allotjament. Bàsicament perquè és la primera necessitat de qualsevol persona refugiada per poder començar a integrar-se al municipi i crear la seva nova vida.
Deixem d’escudar-nos, no podem donar la culpa a Madrid per la seva nefasta gestió i que quan tenim la possibilitat de fer realment alguna cosa, acomodar-nos i aferrar-nos als inconventients (com la falta de parc immobiliari a Caldes) en comptes de fer un esforç per complir amb els nostres compromisos adquirits en plens, però encara més importants, els nostres compromisos més humans.
